Clara Schumann

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Clara Schumann

Dibuix de Clara Schumann
Naixement Clara Josephine Wieck
13 de setembre de 1819
Leipzig, Regne de Saxònia, Confederació Germànica
Defunció 20 de maig de 1896 (als 76 anys)
Frankfurt del Main, Prússia, Imperi Alemany
Causa de la mort Accident vascular cerebral
Nacionalitat Alemanya Alemanya
Ocupació Pianista i compositora
Fills/es 8 fills
Pares Friedrich Wieck i Marianne Tromlitz

Clara Josephine Wieck de Schumann (Leipzig, 13 de setembre de 1819 - Frankfurt del Main, 20 de maig de 1896), esposa del compositor Robert Schumann, va ser una de les principals pianistes de l'època romàntica, a més de compositora.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Clara va estudiar música des d'una edat molt primerenca, amb el seu pare, el professor de piano i pedagog musical Friedrich Wieck, i era germana de la també reconeguda cantant Marie Wieck (1832-1916). Va desenvolupar una brillant carrera d'intèrpret des dels tretze anys fins al seu matrimoni amb Robert Schumann, una unió inicialment desautoritzada pel seu pare, que es va celebrar en 1840 per ordre judicial. Després abandonà la composició per dedicar-se a fer concerts, mantenir la família, criar els seus vuit fills i tenir cura del seu marit malalt. Va acompanyar al seu marit en diverses gires que van servir per a estendre la seva fama -i la de Robert Schumann- fora de les fronteres d'Alemanya. La seva vàlua com a intèrpret la va adquirir tocant les obres de Bach, Mozart, Beethoven i contemporanis com el seu marit.

Johannes Brahms va conèixer la parella el 1853, quan tenia vint anys, i va establir amb Clara una amistat que va perdurar tota la seva vida. Aquell mateix any, Clara va conèixer el violinista Joseph Joachim, que des d'aquell moment la va acompanyar freqüentment en els seus concerts.

Robert Schumann va morir només tres anys després. A partir de llavors Clara va accentuar la seva amistat amb Brahms, de qui va acabar sent la principal consellera i inspiradora. No obstant això, no va perdre la passió per la música de Robert, que va seguir representant el nucli principal dels seus concerts. Amb aquest programa va viatjar a Londres repetidament des de 1865, després d'una visita poc reeixida en 1856. En aquestes visites a Londres el pianista anglès Franklin Taylor aprofità cada visita per acabar de polir el seu estil sota la mà de Clara. El 1878 va ser nomenada professora de piano (principalment de tècnica interpretativa) al Conservatori Superior de Música de Frankfurt, on va impartir classes fins al 1892, i on va tenir alumnes com l'hongaresa Ilona Eibenschütz, o el portuguès Oscar da Silva. A més d'alumna també va entaular una bona amistat amb la pianista anglesa Francis Davis.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Quatre Poloneses per Piano op. 1 (1829/30)
  • Capricis en forma de Vals per Piano op. 2 (1831/32)
  • Romance varié per Piano op. 3
  • Valses romantiques per Piano op. 4 (1835)
  • Quatre Peces característiques op. 5 (1833?, 1835/36)
  • Soirées Musicales op. 6 (1834–36)
  • 1r Concert per a piano, amb orquestra op. 7 (1833–35)
  • Variacions de Concert per Piano sobre la Cavatine del Pirata de Bellini op. 8
  • Souvenir de Vienne, Impromptu per Piano op. 9 (1838)
  • Scherzo per Piano op. 10
  • 3 Romances per Piano op. 11 (1838/39)
  • 6 Lieder mit Begleitung des Pianoforte op. 13
  • 2n Scherzo per Piano op. 14 (1841)
  • 4 Peces fugitives per Piano op. 15 (1840–44?)
  • 3 Preludis i fugues per Piano op. 16
  • Trio g per a Piano, Violí i Violoncel op. 17 (1846)
  • (op. 18 u. op. 19)
  • Variacions sobre un Tema de Robert Schumann per Piano, op. 20 (1853)
  • 3 Romances per a Piano op. 21 (1853)
  • 3 Romances per a Piano i Violí op. 22(1853)
  • 6 Lieder sobre Jucunde de Hermann Rollett op. 23 (1853)
  • Marxa en Mi bemoll Major per a Piano a 4 mans
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clara Schumann
  1. * Enciclopèdia Espasa Volum núm. 17, pàg. 1124 (ISBN 84-239-4517-0)