Conservatori Hoch de Frankfurt

Conservatori Hoch de Frankfurt

Epònim	Joseph Hoch
Dades
Tipus	conservatori de música
Història
Creació	1878
Governança corporativa
Seu	Frankfurt del Main (Alemanya)
Lloc web	dr-hochs.de
Localització geogràfica

El Conservatori Hoch - Acadèmia de Música de Frankfurt del Main va ser fundat el 22 de setembre de 1878 com a fundació, pel ciutadà de Frankfurt Joseph Hoch com a centre de formació musical i artística per a totes les edats. En les primeres dècades de la seva existència va guanyar fama mundial gràcies als seus famosos professors com Clara Schumann, Engelbert Humperdinck i Joachim Raff i va atreure estudiants talentosos com Hans Pfitzner, Alfred Hoehn, Edward Mac Dowell, Percy Grainger, Paul Hindemith, Ernst Toch i Otto Klemperer.

Departaments

L'institut està dividit en quatre departaments per a diferents direccions de formació:

• En el departament d'estudis, el conservatori ofereix el curs de música - orientació artístico-pedagògica en quatre perfils diferents (instrument/cant, educació musical elemental/educació musical, jazz i música popular, composició). El curs té una durada de vuit semestres que condueixen a un títol de Grau en Música. No hi ha límit d'edat.
• Al departament de preparació d'estudis (Pre-College-Frankfurt), els estudiants talentosos estan preparats per a la prova d'accés als estudis professionals en les àrees artística, de teoria musical, pedagògica o organitzativa en una escola de música o un conservatori. Es tracta d'un programa de formació certificat i modular dins del Marc Europeu de Qualificacions a nivell de grau (EQF 6); Els resultats de l'aprenentatge es poden acreditar per a formació i educació superiors.
• El Departament de Joventut i Educació d'Adults (ANE) amb una àmplia oferta formativa està adreçat a persones interessades en la formació musical no professional de totes les edats. La gamma de lliçons inclou classes d'instrumental i de cant, així com diversos cursos de teoria musical. Els departaments d'educació musical elemental, música antiga i música/composició d'art contemporani també estan afiliats.
• Al departament de ballet del conservatori, els joves ballarins es formen en un sistema d'entrenament multietapa. L'oferta inclou formació en ballet clàssic i, per tant, serveix com a formació professional prèvia, el sistema d'ensenyament clàssic-acadèmic es basa en un mètode Waganowa adaptat a la pràctica escènica actual.

Història

Joseph Hoch ja havia estipulat en el seu testament l'any 1857 que els seus béns s'utilitzarien per fundar un "Institut de Música". Va posar tots els seus actius, per valor d'un milió de marcs d'or, disponibles per a aquest propòsit.

«

"En el cas de la meva mort sense fills, o en el cas que els fills i hereus que vaig deixar morin sense deixar hereus legítims, el meu desig més estimat és que tots els meus béns (amb l'única excepció dels d'aquest testament i els seus annexos). amb altres finalitats específiques) per establir una institució de música a Frankfurt del Main, la meva ciutat natal, sota el fundar i mantenir el "Conservatori de Hoch".

»

– Joseph Hoch: testament del 14 de juliol de 1857 -

Després de la seva mort el 1874, això es va fer amb la fundació del "Dr. El Conservatori de Hoch" es va implantar el 1876. L'obertura del "Dr. El Conservatori de Hoch" va tenir lloc el 22 de setembre de 1878 a l'edifici històric del "Frankfurt Saalhof", el director fundador va ser Joachim Raff. Es van reclutar com a professors nombrosos artistes de renom internacional, de manera que l'institut va atreure estudiants d'arreu del món i va aconseguir fama mundial en poc temps. després de la seva fundació.

El ràpid augment del nombre d'estudiants va requerir aviat una expansió espacial, per a la qual es va construir l'edifici d'"Eschersheimer Landstrasse" nº. 4 i es va inaugurar el 1888. Al llarg de les dècades, l'oferta de cursos es va anar ampliant contínuament: el 1884 es va obrir el seminari per a professors de música sota la direcció d'Iwan Knorr, el 1886 l'escola bressol per a joves dotats, el 1908 l'escola d'orquestra, el 1918 el seminari de cant escolar, i el 1924 l'escola d'òpera. A partir de 1892, el conservatori es va fer càrrec de la formació dels becaris de la Fundació Mozart.

Sota el director Bernhard Sekles, el conservatori estava molt avançat al seu temps als anys vint. Sekles va iniciar les primeres classes de jazz del món el 1928 sota la direcció de Mátyás Seiber, el 1931 un departament per a l'educació musical primerenca i també cursos per a l'educació d'adults. L'escola d'orquestra i la classe de direcció van ser dirigides per Hermann von Schmeidel des de 1925 fins a 1933, a partir de 1928 es van fer concerts al centre d'educació d'adults.

Període del nacionalsocialisme i fundació de la universitat estatal

Després que els nacionalsocialistes van prendre el poder, el director Sekles i tots els professors jueus i estrangers van ser destituïts el 10 d'abril de 1933; això va tenir un impacte negatiu durador en la qualitat de la formació. El mateix any també es van tancar les classes de jazz.

Ja als anys 20 s'havia produït un descens del patrimoni de la fundació -ajudat també per la crisi econòmica mundial- que va provocar l'ús de subvencions de la ciutat. Segons contractes entre la ciutat de Frankfurt i la "Fundació Dr. El Conservatori de Hoch" es va fundar l'any 1938 com a Universitat Estatal (avui Universitat de Música i Arts Escèniques de Frankfurt del Main), fet que va anar acompanyat de la separació dels departaments de formació professional, que la universitat va assumir a partir d'aleshores. La resta d'àrees especialitzades per a la formació laica es van quedar a l'àrea de formació del conservatori. Com a resultat, es va convertir, per dir-ho així, en una escola preparatòria per a la universitat. Tanmateix, la universitat estatal va continuar utilitzant el nom de Dr. El Conservatori de Hoch continua.

L'edifici d'Eschersheimer Landstrasse va ser destruït durant l'atac aeri el vespre del 4 d'octubre de 1943 durant la Segona Guerra Mundial. El conservatori es va traslladar al Palau Passavant-Gontard. Aquest també va ser destruït el febrer de 1944.

Des de 1951 fins avui

L'any 1951 es van reprendre les classes a l'edifici de nova construcció d'Eschersheimer Landstrasse nº. 4 al costat del centre d'educació d'adults. El càrrec de president de la fundació l'ocupava un regidor de l'Ajuntament, a temps complet.

El 1967 el contracte de 1937 va ser cancel·lat per la ciutat de Frankfurt. Els plans per fusionar el conservatori amb l'escola de música juvenil l'any 1971 no es van implementar; en canvi, el conservatori es va convertir en un enllaç educatiu entre les escoles i l'escola de música.

Després que les àrees de formació, anteriorment només incloïen classes d'aficionats, l'oferta de cursos es va ampliar de nou el 1981 per incloure preparació universitària a temps complet, un departament de música antiga i un departament de música nova. Un any més tard es va crear un seminari de crítica musical i interpretació comparada, i també es va tornar a la vida el cor i l'orquestra del conservatori. Des de 1985, els educadors musicals han estat formats per completar l'"Examen Estatal de Professors de Música".

El 1989, es va completar el trasllat a l'edifici reconvertit de Philanthropin a Hebelstrasse, que havia començat tres anys abans. Des de l'any 1995 es va signar un conveni de col·laboració entre el conservatori i la facultat de música, que permet als alumnes del conservatori obtenir un diploma. L'1 de gener de 2002, el departament d'estudis del conservatori va rebre la condició d'acadèmia de música.

El 2005, el conservatori es va traslladar al recentment construït Ostend Education Center (BOZ) a Sonnemannstrasse.

El "Deutsche Bundesbank" va reconèixer la importància del conservatori en representar l'edifici original de l'institut a Eschersheimer Landstrasse nº. 4 al dors del bitllet de 100 DM des de 1990 en endavant. Al davant hi havia una imatge de Clara Schumann, professora de piano.

Directors/Gerència

El primer director: Joachim Raff. Imatge cap al 1878

• 1878–1882: Joseph Joachim Raff
• 1883–1908: Bernhard Scholz
• 1908–1916: Iwan Knorr
• 1916–1923: Waldemar von Baußnern
• 1924–1933: Bernhard Sekles
• 1933–1936: Bertil Wetzelsberger
• 1936–1944: Hermann Reutter
• 1950–1954: Walther Davisson, Director Artístic
• 1954–1958: Helmut Walcha, Erich Flinsch, Gustav Lenzewski, Direcció
• 1958–1973: Philipp Mohler
• 1973–1977: Klaus Volk
• 1977–1979: Hans-Dieter Resch, Alois Kottmann, gestió actuant
• 1979–2007: Frank Stähle
• 2007–2008: Werner Wilde, director en funcions
• 2008–2018: Mario Liepe
• 2018–2022: Christian Heynisch, Caroline Prassel, Karin Franke-André, Direcció
• des de 2022: Fabian Rieser, Caroline Prassel, Karin Franke-André, Direcció

Professors coneguts (selecció)

Alfred Auerbach, 1906–1933 Hugo Becker, Violoncel, 1894–1906 Anton Biersack, 1936–1940 Franz Theodor Magnus Böhme Hermine Bosetti, 1926–1928 Peter Cahn, 1954–1974 Bernhard Cossmann, 1878–1910 Margarete Dessoff, 1912–1917 Ernst Engesser, 1884–1923 Carl Friedberg, 1893–1904 Gerhard Frommel, 1933–1945 Herbert Graf, Escola d'òpera, 1930–1933 Hugo Heermann, 1878–1904 Johannes Hegar, Violoncel (Frankfurter Trio), 1899–1912 Kurt Hessenberg, 1933–1942 Carl Heymann, 1878–1880 Alfred Hoehn, 1908–1916; 1929–1942 Engelbert Humperdinck, 1890–1897 Iwan Knorr, teoria i composició, també director de conservatori, 1883–1908 Alois Kottmann Ferdinand Küchler

Claus Kühnl James Kwast, Piano (Frankfurter Trio), 1883–1902 Wolf-Eberhard von Lewinski Albert Mangelsdorff, Improvisació i Jazz, 1976–1982 Arnold Mendelssohn, 1912 Johannes Messchaert, 1905–1906 Alexander Molzahn, 1951–1972 Alma Moodie Joachim Raff, també director del conservatori, 1878–1882 Adolf Rebner, Violí (Frankfurter Trio), 1904–1907; 1908–1933 Ludwig Rottenberg, 1926–1932 Gerhard Schedl Marie Schröder-Hanfstängl, 1895–1897 Clara Schumann, 1878–1892 Mátyás Seiber, Cap de la classe de jazz, els primers cursos de jazz del món, 1928–1933 Bernhard Sekles, també director del conservatori, 1896–1933 Julius Stockhausen, 1878–1880; 1883–1884 Anton Urspruch, 1878–1883 Lazzaro Uzielli, 1882–1907 Helmut Walcha, 1933–1938 Hermann Zilcher, 1904–1908

Alumnes coneguts (selecció)

Vladimír Ambros Erich Bender Anton Biersack, 1932–1936 Ernst Bloch, 1900–1901 Franz Theodor Magnus Böhme Carlo Bohländer Leonard Borwick Hans-Jürgen von Bose Walter Braunfels, 1894–1901 Lisa Burgmeier Catherine Carswell Margarete Dessoff, 1893–1895 Moritz Eggert, 1975–1986 Agnes Fink Ernst Fischer Clemens von Franckenstein Oskar Fried Henry Balfour Gardiner, Frankfurt Group, 1894–1896 Hans Gebhard-Elsaß, 1904–1907 Else Gentner-Fischer Konrad Georg Frank Gerhardt Ottmar Gerster, 1913–1916; 1918–1920 Heinz Gietz Percy Grainger, Frankfurt Group, 1895–1900 Boris Hambourg, 1898–1903

Clement Harris Eugen Henkel Daniel Hensel Alfred Hertz, 1883–1891 Herbert Hess Herbie Hess Kurt Hessenberg, 1917–1931 Paul Hindemith, 1909–1917 Anthony van Hoboken Frieda Hodapp, 1891–1898 Robin Hoffmann Alfred Hollins Alfred Huth, 1918–1921 Hans Jelmoli, 1895–1898 Erich Itor Kahn Alice Kaluza Frederick Septimus Kelly, 1904–1908 Otto Klemperer, 1901–1902 Hans Klotz Moritz Laßmann, 2009–2014 Christof Lauer Tiana Lemnitz Uli Lenz Edward MacDowell, 1879–1882 Emil Mangelsdorff Annette Marquard Mehnersmoos

Heinz Moog Sibylle Nicolai Norman O’Neill, Frankfurt Group, 1893–1897 Pálma von Pászthory, 1897–1899 Jean Wilhelm Pfendt Hans Pfitzner, 1886–1890 Roger Quilter, Frankfurt Group, 1897–1901 Walter Rehberg Hans Rosbaud, ca. 1915 Max Rudolf Cyril Scott, Frankfurt Group, 1891–1893; 1896–1899 Gustav Adolf Schlemm Tom Schlüter Erich Schmid Alexander Schneider, 1924–1927 Dietrich Schulz-Köhn Johanna Senfter, 1895–1903 Hans Simon, 1914–1919 Hermine Spies Rudi Stephan Beatrice Sutter-Kottlar, um 1920–1930 Richard Tauber, 1908–1910 Stefan Thomas Ernst Toch, 1909–1913 Richard Trunk Hermann Hans Wetzler Torsten de Winkel

Bibliografia

• Nicolas Slonimsky (Hrsg.): Baker's Biographical Dictionary of Musicians. 5a edició totalment revisada. Schirmer, New York NY 1958.
• Stiftung Dr. Hoch’s Konservatorium. Joseph Hoch zum 100. Todestag. Kramer, Frankfurt del Main 1974, ISBN 3-7829-0152-5.
• Peter Cahn: Das Hoch’sche Konservatorium in Frankfurt am Main (1878–1978). Waldemar Kramer, Frankfurt del Main 1979, ISBN 3-7829-0214-9 (Al mateix temps: Frankfurt am Main, Univ., Diss., 1980).

Werner Wilde (Red.): Festschrift 125 Jahre Stiftung Dr. Hoch’s Konservatorium Frankfurt am Main. Fundació, Dr. Hoch’s Konservatorium, Frankfurt del Main 2003.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conservatori Hoch de Frankfurt