Quartet de corda núm. 3 (Brahms)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióQuartet de corda núm. 3

Brahms cap el 1875
Títol originalString Quartet No. 3 Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalSonata
TonalitatSi♭ major
CompositorJ. Brahms
Creació1875
Data de publicació1876 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. 67
Opus67 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióviolí, viola i violoncel Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena30 octubre 1876 Modifica el valor a Wikidata
EscenariBerlín Modifica el valor a Wikidata, Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: d3247805-b3da-40c5-86ae-123af8a6eedc IMSLP: String_Quartet_No.3,_Op.67_(Brahms,_Johannes) Allmusic: mc0002363331 Modifica el valor a Wikidata

El Quartet de corda núm. 3 en si♭ major, Op. 67, fou compost per Johannes Brahms durant l'estiu de 1875 i publicat per Fritz Simrock.[1] Va ser estrenat el 30 d'octubre de 1876 a Berlín.[2] L'obra, instrumentada per a dos violins, viola, i violoncel, té quatre moviments:

  1. Vivace
  2. Andante
  3. Agitato (Allegretto non troppo) — Trio — Coda
  4. Poco Allegretto con Variazioni

Brahms va compondre el quartet a Ziegelhausen, prop de Heidelberg, i el va dedicar al professor Theodor Wilhelm Engelmann, un violoncel·lista aficionat que va acollir Brahms en una visita a Utrecht. Brahms, en aquell temps, era el director artístic de la Gesellschaft der Musikfreunde de Viena. L'obra és encantadora i alegre, "una mica inútil", va dir Brahms, "per evitar enfrontar-se al rostre seriós d'una simfonia", referint-se a la seva Simfonia núm. 1 que havia d'estrenar una setmana més tard.

La ironia d'aquest quartet és que, tot i que està dedicat a Engelmann que era violoncel·lista, en tot el quartet no hi ha cap melodia per al violoncel. Els violins tenen la melodia en molts moments de l'obra i en el tercer moviment, Agitato, la melodia està en la veu de la viola. En una carta a Engelmann sobre el quartet, Brahms li diu: "Aquest quartet s'assembla bastant a la seva dona –molt delicada, però brillant! ... No hi ha un solo de violoncel, sinó un de viola pel que potser voldreu canviar d'instrument pel seu bé!".[3] En fer això, Brahms afavoreix instruments de registre més central, com el clarinet o la trompa, i té consciència de la baixa popularitat de la viola; aquí destaca el seu estrany sentit de l'humor, suggerint que Engelmann canviï el violoncel per la viola.

Referències[modifica]

  1. ↑ Geiringer, Karl. Brahms: His Life and Work. Nova York: Da Capo Press, 1984, p. 119, 234–5. ISBN 0-306-80223-6. 
  2. ↑ «Klassika: Johannes Brahms (1833–1897): Streichquartett Nr. 3» (en alemany). Klassika, die deutschsprachigen Klassikseiten. [Consulta: 18 juliol 2009].
  3. ↑ «String Quartet in B flat major, Op 67 (Brahms) - from CDA67552 - Hyperion Records - MP3 and Lossless downloads». [Consulta: 2 octubre 2017].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quartet_de_corda_núm._3_(Brahms)&oldid=32578510»