Silvana Mangano
  |
||
|---|---|---|
 Pòster de la pel·lícula Riso Amaro |
||
| Naixença: | 21 d'abril de 1930 Roma, Laci (Itàlia) |
|
| Defunció: | 16 de desembre de 1989 (als 59 anys) Madrid (Espanya) |
|
| Nacionalitat: |  Itàlia |
|
| Cònjuge/s: | Dino De Laurentiis (1949-1989) | |
|
|
||
| Pàgina sobre Silvana Mangano a IMDb | ||
Silvana Mangano (Roma, 23 d'abril de 1930 - Madrid, 16 de desembre de 1989) va ser una actriu de cinema italiana. Es va formar com a ballarina i es va ajudar econòmicament com a model.
El 1946, amb 16 anys, Mangano va guanyar el concurs de bellesa Miss Roma. Un any més tard va ser una de les noies del concurs Miss Itàlia. L'actriu potencial Lucia Bosè es va convertir en "La Reina", entre Mangano i algunes altres estrelles futures del cinema italià com Gina Lollobrigida, Eleonora Rossi Drago i Gianna Maria Canale.
El primer contacte de Mangano amb el cinema va tenir lloc a través de la seva relació romàntica amb l'actor Marcello Mastroianni. Això la va portar a un contracte, encara que passaria algun temps per pujar a la fama internacional amb la seva impressionant interpretació a Riso Amaro de Giuseppe De Santis, 1949. El 1950 va treballar al costat d'Amedeo Nazzari a 'Il brigante musolino' '
Tot i que mai no va arribar a l'altura de les seves contemporànies Sophia Loren i Gina Lollobrigida, Mangano va romandre com unes de les estrelles favorites entre els anys 1950 i 1970, apareixent a Ana (Alberto Lattuada, 1951), L' Oro di Napoli, (Vittorio De Sica, 1954), Mambo (Robert Rossen, 1954), Teorema ,(Pier Paolo Pasolini, 1968), i Mort a Venècia (Luchino Visconti, 1971).
Es va casar amb el productor dArròs amarg Dino De Laurentiis, amb el que va tenir quatre fills, un del quals, la seva filla Raffaella, va coproduir amb el seu pare una de les últimes pel·lícules de Mangano, Dune (David Lynch, 1984).
Silvana Mangano va morir de càncer de pulmó a Madrid, a l'edat de 59 anys.
Filmografia [modifica]
- Le jugement dernier (1945), dirigida per René Chanas
- L'elisir d'amore (1946), dirigida per Mario Costa
- Il delitto di Giovanni Episcopo (1947), dirigida per Alberto Lattuada
- Gli uomini sono nemici (1948), dirigida per Ettore Giannini
- Il lupo della Sila (1949), dirigida per Duilio Coletti
- Cagliostro (1949), dirigida per Gregory Ratoff i, sense surtir als crèdits, per Orson Welles
- Riso amaro (1949), dirigida per Giuseppe de Santis
- Il brigante Musolino (1950), dirigida per Mario Camerini
- Anna (1951), dirigida per Alberto Lattuada
- Il più comico spettacolo del mondo (1953), no surt als crèdits, dirigida per Mario Mattoli
- Mambo (1954), dirigida per Robert Rossen
- Ulisse (1954), dirigida per Mario Camerini
- L'oro di Napoli (1954), dirigida per Vittorio de Sica
- Uomini e lupi (1956), dirigida per Giuseppe de Santis
- This Angry Age (1958), dirigida per René Clément
- La tempesta (1958), dirigida per Alberto Lattuada
- La grande guerra (1959), dirigida per Mario Monicelli
- 5 Branded Women (1960), dirigida per Martin Ritt
- Crimen (1961), dirigida per Mario Camerini
- Il giudizio universale (1961), dirigida per Vittorio De Sica
- Barrabàs (Barabba) (1961), dirigida per Richard Fleischer
- Il processo di Verona (1963), dirigida per Carlo Lizzani
- La mia signora (1964), dirigida per Mauro Bolognini, Tinto Brass i Luigi Comencini
- Il disco volante (1964), dirigida per Tinto Brass
- Io, io, io... e gli altri (1966), dirigida per Alessandro Blasetti
- Scusi, lei è favorevole o contrario? (1967), dirigida per Alberto Sordi
- Le streghe (1967), dirigida per Mauro Bolognini, Vittorio De Sica, Pier Paolo Pasolini, Franco Rossi i Luchino Visconti
- Èdip Rei (1967), dirigida per Pier Paolo Pasolini
- Capriccio all'italiana (1968) - episodis "La bambinaia" de Mario Monicelli, "Perché?" de Mauro Bolognini i "Viaggio di lavoro" de Pino Zac
- Teorema (1968), dirigida per Pier Paolo Pasolini
- Scipione detto anche l'africano (1971), dirigida per Luigi Magni
- Mort a Venècia (Morte a Venezia) (1971), dirigida per Luchino Visconti
- Il Decameron (1971), no surt als crèdits, dirigida per Pier Paolo Pasolini
- D'amore si muore (1972), dirigida per Carlo Carunchio
- Lo scopone scientifico (1972), dirigida per Luigi Comencini
- Ludwig (1972), dirigida per Luchino Visconti
- Confidències (Gruppo di famiglia in un interno) (1974), dirigida per Luchino Visconti
- Dune (1984), dirigida per David Lynch
- Oci ciornie (1987), dirigida per Nikita Mikhalkov
Premis [modifica]
- 1955: Nastro d'Argento com a millor actriu protagonista per L'oro di Napoli
- 1963: David di Donatello com a millor actriu protagonista per Il processo di Verona
- 1964: Nastro d'Argento com a millor actriu protagonista per Il processo di Verona
- 1967: David di Donatello com a millor actriu protagonista per Le streghe
- 1972: Nastro d'Argento com a millor actriu secundària per Mort a Venècia
- 1973: David di Donatello com a millor actriu protagonista per Lo scopone scientifico
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Silvana Mangano  |
- Silvana Mangano a Internet Movie Database (anglès)
- Silvana Mangano a TCM Movie Database (anglès)
- Silvana Mangano a Allrovi (anglès)
- Silvana Mangano a Find A Grave (anglès)
