Pier Paolo Pasolini
  |
||
|---|---|---|
 Retrat de Pasolini |
||
| Naixement: | 5 de març de 1922 Bolonya (Itàlia) |
|
| Defunció: | 2 de novembre de 1975 (als 53 anys) Òstia, Roma (Itàlia) |
|
| Nacionalitat: |  Itàlia |
|
| Festival de Canes | ||
| Millor guió 1958 - Giovani mariti Premi del Jurat 1974 - Les mil i una nits |
||
|
Millors pel·lícules |
||
| 1961 Accattone 1962 Mamma Roma 1964 L'Evangeli segons Mateu 1965 Comizi d'amore 1966 Ocellets i ocellots 1967 Èdip Rei 1968 Teorema 1970 Appunti per un'Orestiade africana 1974 Les mil i una nits |
||
| Fitxa sobre Pier Paolo Pasolini a IMDb | ||
Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 5 de març de 1922 - Òstia, Roma, 2 de novembre de 1975) fou escriptor, poeta i director de cinema italià.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Pasolini va néixer a Bolonya, ciutat de tradició política esquerrana. Era fill d'un soldat que es va fer famós per salvar la vida de Benito Mussolini. Pasolini començà a escriure poemes als set anys d'edat en furlà, llengua materna de la seva mare, i els publicà per primer cop als 19 mentre estudiava a la Universitat de Bolonya.
Fou reclutat durant la Segona Guerra Mundial; capturat pels alemanys, aconseguí escapar. Després de la guerra, es va unir al Partit Comunista Italià a Ferrara però en fou expulsat dos anys després a causa de la seva oberta homosexualitat.
El 1945 fou un dels impulsors de la Società Peética Antizorutiana, impulsora de la literatura moderna en furlà, i fundaria el 1947 el grup literari Risultive o Cortese di Furlan, amb el qual contactaria amb Novella Cantarutti o Josef Marchet. Cap el 1961, però, ho deixà per a dedicar-se al cinema en italià.
Com a director cinematogràfic (s'inicià el 1961) ha creat una mena de segon Neorealisme, explorant els aspectes de la vida quotidiana, en un to proper al de la commedia dell'arte.
Pasolini va morir a mans d'un jove marginal, que el va envestir amb el seu propi cotxe, en el balneari popular d'Òstia. Aleshores era un intel·lectual àmpliament reconegut i gaudia d'una posició econòmica acomodada. No obstant això, durant les primeres investigacions, les declaracions del presumpte jove assassí sobre que el va matar degut al fet que el director li proposava tenir relacions sexuals, no van convèncer a tota Itàlia i sempre va surar en l'ambient les teories que certes persones poderoses del govern desitjaven mort al director a causa de les crítiques que feia contínuament a través de les seves pel·lícules, els seus llibres i els seus discursos polítics.
Més recentment, a l'abril de 2005, unes noves declaracions del suposat assassí, qui ha assegurat que van ser en realitat tres joves qui li van llevar la vida a Pasolini aquella fatídica nit de novembre de 1975, van provocar que un ampli sector de l'entorn polític i cultural d'Itàlia demanés la reobertura del cas per a esclarir el crim.
La nit abans de morir va donar una entrevista, avui famosa, a Stampa Sera, en la que recorda del perill del feixisme: Intervista di Furio Colombo a Pier Paolo Pasolini
Obra literària [modifica]
La seva obra poètica, igual que la seva obra assagística i periodística, polemitza amb el marxisme oficial i el catolicisme, als quals anomenava "les dues esglésies" i els retreia no entendre la cultura de les seves pròpies bases proletàries i camperoles. També creia que el sistema cultural dominant, sobretot a través de la televisió, creava un model unificador que destruïa les cultures nacionals.
Ajudat per Carles Cardó va traduir a l'italià una selecció de poesia catalana, Fiore di poeti catalani (1947).[1]
Escrits en friülès [modifica]
- 1942- Poesie a Casarsa, Bolonya
- 1947 Dalla lingua al friulano, CF XXIII
- 1949 Dov'è la mia patria, Cjasarse
- 1949 Motivi vecchi e nuovi per una poesia friulana non dialettale, "Il tesaur" II
- 1953 Tal cour di un frut, Tresesin
- 1954 La meglio gioventù, Florència
- 1965 i 1976 Poesie dimenticate, Udine
- 1968 Il Friuli nella mia piccola vita, "Il Friuli", giugno
- 1975 i 1981 La nuova gioventù, Torí
- 1976 I turcs tal Friûl, Udine
- 1982 Amado mio, Milà
- 1994 L'Academiuta friulana e le sue riviste, Vicenza
- 1994 Romans, Parma
- 1996 Poèmes oubliés. Poesie dimenticate. Édition bilingue. Arles
Assaigs en italià [modifica]
- Le ceneri di Gramsci (Les cendres de Gramsci, 1957)
- L'usignolo della Chiesa cattolica (El rossinyol de l'Església catòlica, 1958)
- Passione e ideología (1960)
- La religione del mio tempo (1961) poesies
Obra cinematogràfica [modifica]
La carrera cinematogràfica de Pasolini es va iniciar el 1961. La seva mirada se centra en els personatges marginals, la delinqüència i la pobresa que arrossega Itàlia des de la postguerra, i estableix un estil narratiu i visual en el qual prevalen el patetisme i la ironia sobre l'humor gruixut i de vegades sòrdid de les seves històries.
Filmografia [modifica]
- 1961 - Accattone
- 1962 - Mamma Roma
- 1963 - Ro.Go.Pa.G. (fragment La Ricotta)
- 1963 - La Rabbia
- 1964 - Le Mura di Sana
- 1964 - L'Evangeli segons Sant Mateu (Il Vangelo secondo Matteo)
- 1965 - Il Padre selvaggio
- 1965 - Sopralluoghi in Palestina per il vangelo secondo Matteo
- 1965 - Comizi d'amore
- 1966 - Ocellets i ocellots (Uccellacci e uccellini)
- 1967 - Les bruixes (Le Streghe) (fragmento La Terra vista dalla Luna)
- 1967 - Èdip Rei (Edipo Re)
- 1968 - Capriccio all'italiana (fragment Che cosa sono le nuvole?)
- 1967 - Teorema
- 1969 - Appunti per un film sull'india
- 1969 - Amor i ràbia (Amore e rabbia) (fragment La sequenza del fiore di carta)
- 1969 - Pocilga (Porcile)
- 1969 - Medea
- 1970 - Appunti per un romanzo dell'immondeza, (Appunti per un'Orestiade africana')'
- 1971 - El Decameró (Il Decameron)
- 1972 - Els contes de Canterbury (I Racconti di Canterbury)
- 1974 - Les mil i una nits (Il fiore delle mille e una notte)
- 1975 - Saló o els 120 dies de Sodoma (Salò o le 120 giornate di Sodoma)
Referències [modifica]
- ↑ «Pier Paolo Pasolini i la defensa de la llengua catalana», article de Jordi Colominas Juliàn.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pier Paolo Pasolini  |
- Pier Paolo Pasolini a Internet Movie Database (anglès)
- Pier Paolo Pasolini a TCM Movie Database (anglès)
- Pier Paolo Pasolini a Allrovi (anglès)
- Pier Paolo Pasolini a Find A Grave (anglès)
- Poesia de Pasolini (castellà)
- Pier Paolo Pasolini (italià)
- Pier Paolo Pasolini a Senses of Cinema (anglès)
