Pier Paolo Pasolini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Pier Paolo Pasolini
Retrat de Pasolini
Retrat de Pasolini
Naixement: 5 de març de 1922
Bolonya (Itàlia)
Defunció: 2 de novembre de 1975 (als 53 anys)
Òstia, Roma (Itàlia)
Nacionalitat: Itàlia Itàlia
Festival de Canes
Millor guió
1958 - Giovani mariti
Premi del Jurat
1974 - Les mil i una nits

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1961 Accattone
1962 Mamma Roma
1964 L'Evangeli segons Mateu
1965 Comizi d'amore
1966 Ocellots i ocellets
1967 Èdip Rei
1968 Teorema
1970 Appunti per un'Orestiade africana
1974 Les mil i una nits
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Fitxa sobre Pier Paolo Pasolini a IMDb

Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 5 de març de 1922 - Òstia, Roma, 2 de novembre de 1975) fou escriptor, poeta i director de cinema italià.

Pasolini ret homenatge a la tomba d'Antonio Gramsci

Biografia[modifica | modifica el codi]

Pasolini va néixer a Bolonya, ciutat de tradició política esquerrana. Era fill d'un soldat que es va fer famós per salvar la vida de Benito Mussolini. Pasolini començà a escriure poemes als set anys en furlà, llengua materna de la seva mare, i els publicà per primer cop als 19 anys mentre estudiava a la Universitat de Bolonya.

Fou reclutat durant la Segona Guerra Mundial; capturat pels alemanys, però aconseguí escapar. Després de la guerra, es va unir al Partit Comunista Italià a Ferrara però en fou expulsat dos anys després a causa de la seva oberta homosexualitat.

El 1945 fou un dels impulsors de la Società Peética Antizorutiana, impulsora de la literatura moderna en furlà, i fundaria el 1947 el grup literari Risultive o Cortese di Furlan, amb el qual contactaria amb Novella Cantarutti o Josef Marchet. Cap al 1961, però, ho deixà per dedicar-se al cinema en italià.

Com a director cinematogràfic (s'inicià el 1961) ha creat una mena de segon Neorealisme, explorant els aspectes de la vida quotidiana, en un to proper al de la commedia dell'arte.

Pasolini va morir a mans d'un jove marginal que el va envestir amb el seu propi cotxe en el balneari popular d'Òstia. Aleshores era un intel·lectual àmpliament reconegut i gaudia d'una posició econòmica acomodada. No obstant això, durant les primeres investigacions, les declaracions del presumpte jove assassí - qui justificava el seu assassinat amb l'argument que el va matar perquè el director li proposava tenir relacions sexuals - no van convèncer tota Itàlia i sempre van surar en l'ambient les teories que certes persones poderoses del govern desitjaven mort al director a causa de les crítiques que feia contínuament a través de les seves pel·lícules, els seus llibres i els seus discursos polítics.

Més recentment, a l'abril de 2005, unes noves declaracions del suposat assassí, qui ha assegurat que van ser, en realitat, tres joves qui li van llevar la vida a Pasolini aquella fatídica nit de novembre de 1975, van provocar que un ampli sector de l'entorn polític i cultural d'Itàlia demanés la reobertura del cas per esclarir el crim.

La nit abans de morir va fer una entrevista, avui famosa, a Stampa Sera, en la qual recorda del perill del feixisme: Intervista di Furio Colombo a Pier Paolo Pasolini

Obra literària[modifica | modifica el codi]

La seva obra poètica, igual que la seva obra assagística i periodística, polemitza amb el marxisme oficial i el catolicisme, als quals anomenava "les dues esglésies" i els retreia no entendre la cultura de les seves pròpies bases proletàries i camperoles. També creia que el sistema cultural dominant, sobretot a través de la televisió, creava un model unificador que destruïa les cultures nacionals.

Ajudat per Carles Cardó, va traduir a l'italià una selecció de poesia catalana, Fiore di poeti catalani (1947).[1]

Escrits en friülès[modifica | modifica el codi]

Assaigs en italià[modifica | modifica el codi]

  • Le ceneri di Gramsci (Les cendres de Gramsci, 1957)
  • L'usignolo della Chiesa cattolica (El rossinyol de l'Església catòlica, 1958)
  • Passione e ideología (1960)
  • La religione del mio tempo (1961) poesies

Obra cinematogràfica[modifica | modifica el codi]

La carrera cinematogràfica de Pasolini es va iniciar el 1961. La seva mirada se centra en els personatges marginals, la delinqüència i la pobresa que arrossega Itàlia des de la postguerra, i estableix un estil narratiu i visual en el qual prevalen el patetisme i la ironia sobre l'humor gruixut, i de vegades sòrdid, de les seves històries.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Exposicions destacades[modifica | modifica el codi]

  • 2013 - Pasolini Roma (CCCB): L'exposició "Pasolini Roma" s'apropa a Pasolini a través de les seves relacions amb Roma. I aquest acostament significa entrar de dret en tot el que constitueix i defineix Pasolini: la poesia, la política, el compromís civil, el sexe, l'amistat, el cinema. "Pasolini Roma" s'estructura en sis apartats cronològics que corresponen a sis etapes vitals i creatives de Pier Paolo Pasolini. S'inicia amb l'arribada a Roma el 28 de gener de 1950 i es tanca el 2 de novembre de 1975, quan el seu cos va ser trobat sense vida prop d'Òstia. Roma no va ser només un decorat o un simple lloc de residència per a Pasolini, sinó que també va representar una veritable existència física, carnal i passional. La trobada amb Roma fou per a l'autor com una gran història d'amor, amb les seves decepcions i els seus sentiments barrejats de passió i odi, les fases d'atracció i les de rebuig i allunyament. Per al Pasolini analista de l'evolució de la societat, Roma va constituir el seu principal espai d'observació, el seu camp permanent d'estudi, de reflexió i de lluita. Va ser a partir de les transformacions d'aquesta ciutat que va analitzar els canvis de la Itàlia i els italians dels anys seixanta i setanta.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pier Paolo Pasolini i la defensa de la llengua catalana», article de Jordi Colominas Juliàn.
  2. «Pasolini Roma». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Maig 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pier Paolo Pasolini Modifica l'enllaç a Wikidata