Miquel Costa i Llobera
| servent de Déu Miquel Costa i Llobera | |
|---|---|
 Bust al Santuari de Lluc (Mallorca) |
|
| prevere | |
| Naixement | 10 de març de 1854 Pollença (Mallorca) |
| Defunció | 16 d’octubre de 1922 Ciutat de Mallorca |
| Enterrat a | Església parroquial de Pollença |
| Beatificació | Proclamat Servent de Déu; obert el procés de beatificació el 15 d'octubre de 1982 |
| Fets destacables | Poeta |
Miquel Costa i Llobera fou un poeta mallorquí nascut a Pollença el 10 de març de 1854. Fill d'una família de propietaris rurals, orfe de mare als 11 anys, va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics. Estudià el batxillerat a l'Institut de Ciutat de Mallorca, on fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza. Cursà estudis de Dret a Barcelona, on conegué Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch, i a Madrid. Viatjà a París i conreà, en aquesta primera etapa, poesia romàntica, que quedarà concretada en el volum Poesies (1885) i en el seu poema més conegut, Lo pi de Formentor (1875). Paral·lelament es formà en la lectura dels clàssics, especialment Horaci i Virgili i publicà el 1885 Oda a Horaci.
Mentrestant manifesta la seva vocació religiosa i va a estudiar a la Universitat Gregoriana de Roma (1885-1890), on s'ordena sacerdot i es doctora en Teologia. Durant l'estada a Roma escriu poemes en castellà per complaure son pare que quedaran recollits en el volum Líricas (1899). A la seva tornada a Mallorca escriví els poemes narratius que conformen el volum De l'agre de la terra (1897) i també Tradicions i fantasies (1903). El 1902 obté el títol de Mestre en Gai Saber. El 1904 presideix el Jocs Florals de Mallorca i dos anys després, els de Barcelona. El 1906 publica el seu recull de poesies més important, Horacianes, que fou seguit d'un nou volum de Poesies (1907), refosa del de 1885, on inclou vuit composicions procedents de Tradicions i fantasies. El 1907 viatja a Terra Santa i, fruit d'aquest pelegrinatge, publica Visions de Palestina (1908). Tradueix els Himnes de Prudenci.
Morí a la trona d'una església mentre predicava el panegíric al Convent de Santa Teresa de Mallorca, el 16 d’octubre de 1922.
Taula de continguts |
[modifica] Obres
Algunes de les seves obres:
- Poesies (1885)
- De l'agre de la terra (1897)
- Tradicions i fantasies (1903)
- Horacianes (1906)
- Visions de Palestina (1908)
- Sermons panegírics (1916)
Traduccions:
- Himnes de Prudenci
[modifica] Posteritat i veneració
A l'any 1970, a la muntanya de Montjuïc (Barcelona), es van crear els Jardins Mossèn Costa i Llobera, un jardí botànic dedicat a Miquel Costa.
Diverses escoles prenen el nom de l'escriptor: una del barri de Can Caralleu de Barcelona,[1] una a Pollença,[2] una al centre de Palma[3] i una altra al municipi de Marratxí.[4]
El 15 d'octubre de 1982 es va iniciar el procés diocesà per a la seva beatificació, essent proclamat servent de Déu.
