Josep Martí i Folguera

Josep Martí i Folguera (Reus, Baix Camp, 5 de juny de 1850 - Barcelona, 1929) fou un poeta, dramaturg i polígraf català.

Va estudiar a les Escoles Pies de la seva ciutat natal, i després va estudiar dret a Barcelona fins al 1872. Va col·laborar en revistes locals i nacionals catalanes. El 1867 va obtenir un premi de poesia. Tenia un cervell prodigiós i va ser capaç de reproduir per escrit una conferència de Pere Mata i Fontanet que aquest no havia passat al paper i només l'havia pronunciat. El mateix va fer amb discursos de Castelar i altres oradors. Entre les seves obres més destacades, aparegudes entre 1868 i 1888 cal esmentar; Poblet, A les belles arts, Lo Camp de Tarragona, La campana d'Osca, La Canso del treball, A la mes bella parla, Lo temps, La muntanyes i el mar, Escornalbou, Ermengol de Gerb i Vida per vida. La majoria dels seus manuscrits són a la Biblioteca del Centre de Lectura

Obres Poètiques

• Crepúsculos, albadas y vespradas (Reus, 1866). Les "vespradas" són de Joaquim M. Bartrina
• Vibraciones: obra poética (Barcelona, 1874)
• Pobre Fortuny (Barcelona, 1875). És un homenatge a Marià Fortuny
• Sonetos y madrigales (Madrid, 1876)
• Veus escampadas (Reus, 1879)
• Siemprevivas (Barcelona, 1885)
• Versos castellanos (Madrid, 1893)
• Versos catalanes (Reus, 1893)
• Poemas catalans (Reus, 1896)
• Poemas castellanos (Reus, 1896).

Novel·les

• Lo Caragirat (Barcelona, 1877)

Teatre

• Wifredo (1866)
• Lo primer amor (estrenada al Teatre Romea la nit del 13 de març de 1884 i escrita conjuntament amb Frederic Soler i Hubert). La primera edició impresa és del mateix 1884 (Barcelona: Llibreria d'Eudalt Puig))
• Justícia del abat (Barcelona, 1886)
• Foch d'encenalls (Barcelona, 1886)
• 100.000 duros (Barcelona, 1887). Escrita conjuntament amb Frederic Soler i Hubert.
• La Pena de mort (Barcelona, 1887). Escrita conjuntament amb Frederic Soler i Hubert.
• La dona honrada (1890)
• La ratlla dreta (1891)

Va morir a Barcelona el 21 de gener de 1929.

A Reus, la seva ciutat natal, se li va donar el seu nom a un raval, el raval de Martí i Folguera.

Cites

• No te fies de lo que pasa, fijate de lo que permanece, lo eterno. La vida pasa, la muerte permanece. Lo uno es lo accidental lo otro es lo escencial.
• En el silencio el hombre aprende algo. En el ruido va perdiendo lo que ha aprendido en el silencio.
• El universo es demasiado grande, el hombre demasiado pequeño. Entre los dos no cabe relación y por esto el uno vive siempre ignorante del otro.
• Piensa siempre que has de morir dentro de un instante y en efecto: dada la brevedad de la vida por muchos años que vivas, morirás dentro de un instante.
• L'instant mateix en què vulguis burlarte del contrafet, atúrat un poch i mira't si tu mateix vas ben dret.

Bibliografia

• Pere Cavallé. “Josep Martí i Folguera”. A: Revista del Centre de Lectura, any I núm. 18 (15-X-1920), p. 320-326.

Enllaços externs

• «Josep Martí i Folguera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.