Centre de Lectura de Reus
| Centre de Lectura de Reus | |
 |
|
| Localització: | C. Major, 15 - c. Abadia, 5. Reus (Baix Camp) |
| Coordenades: | 41° 09′ 16″ N, 1° 06′ 33″ E / 41.154321,1.109123Coord.: 41° 09′ 16″ N, 1° 06′ 33″ E / 41.154321,1.109123 |
| Construït: | XX (1920) |
| Estil: | Eclecticisme |
| Bé Cultural d'Interès Local | |
| Declaració: | 16/07/2005 |
| Identificador: | IPA: 9523 |
 Localització a Catalunya
|
|
El Centre de Lectura és una entitat privada sense esperit de lucre, si be realitza de fet un servei públic, ubicat a la ciutat de Reus, i que està destinada al foment i a la difusió de la cultura en tots els seus aspectes. Té la seu en l'antic casal dels marquesos de Tamarit.
Taula de continguts |
Història [modifica]
El Centre de Lectura de Reus va ser fundat el 1859 pel periodista Josep Güell i Mercader, i sempre s'ha caracteritzat pel seu tarannà progressista, democràtic i catalanista. Des 1921 té la seu a l'antic Palau dels Tamarit, un gran edifici del Carrer Major que va ser donat el 1916 pel filantrop reusenc Evarist Fàbregas i Pàmies que a mes va finançar les obres de remodelació.[1] Fou tancat pel govern de Francisco Franco el 1939, i reobert a 1948 amb Enric Aguadé i Parés com a President.
La seva biblioteca va esdevenir una de les principals de Catalunya, i fins a finals dels anys noranta la ciutat no va disposar de biblioteca pública (llavors va obrir la biblioteca Xavier Amorós) perquè el seu servei s'havia cobert amb la del Centre de Lectura. Actualment, la Biblioteca del Centre de Lectura compta amb uns 160.000 volums entre els que cal destacar 20 incunables dins la secció de Reserva i llibres del segle XVI, XVII i XVIII. El Centre també disposa de videoteca i fonoteca, serveis iniciats el 1993,[2] i d'una estació meteorològica que disposa de dades des de l’any 1948, tot i que abans de la Segona República Espanyola es realitzaven mesures que van desaparèixer durant la Guerra Civil Espanyola.[3]
Edifici de la seu [modifica]
És un conjunt que consta de vàries construccions de les que cal remarcar la principal, amb façana al carrer Major, i el Teatre Bartrina, a l'interior de l'illa. L'edifici principal consta de planta baixa i tres pisos, el darrer endarrerit respecte la línia de façana. La façana presenta una composició segons tres eixos verticals i una jerarquia en alçada seguint les pautes neoclàssiques. Destaquen els elements ornamentals exteriors de la façana principal. Així, hi ha a la primera planta una sèrie de columnes jòniques molt esveltes que emmarquen els tres forats al carrer de la primer planta, els dos balcons laterals són corbats i amb balustrades.[4]
L'altre construcció, el Teatre Bartrina, significa una curiositat en l'arquitectura teatral de principis de segle. Disposa d'un terra amb pendent graduable en funció de la destinació momentània del local.[4]
La biblioteca, que es troba al primer pis, és de planta rectangular i té un espai hàbil de 300 m² i 125 places de lectura. L'accés es fa per dos portes vidriades i al costat oposat hi ha finestres amb llindes de grans dimensions. Presenta llibreries tancades de roure i vidre que guarden nombrosos volums. Les taules i les cadires són d'època. Al centre hi ha dos patis de llums tancats, simètrics, un d'ells amb l'escala metàl·lica al pis superior. Els dos són ornats amb esgrafiats de temes florals molt ben restaurats. El terra és de ceràmica vidriada. El sostre té ornaments de garlandes, motllures i medallons de guix a una part i embigat i mènsules ornades a l'altra.[4]
A la sala de lectura hi ha un bust de Pompeu Fabra, un de Joan Maragall i un altre de Jacint Verdaguer, tots tres de bronze. També hi ha un oli Retrat de Miquel Ventura.[4]
El vestíbul és una estança de planta quadrada. L'accés, emmarcat per dues columnes estriades amb capitells corintis, es fa a través d'una gran porta vidriada. Aquest vestíbul té 5 portes que donen a diferents parts de l'edifici. Al front hi ha l'entrada a la biblioteca, molt ornada, simulant un frontis d'un arc clàssic amb semi pilastres, capitells, entaulament, garlandes de flors, orles, motius florals, petits personatges i caps d'àngels als muntants de l'obertura. A dreta i esquerra de la porta hi ha dos gerros xinesos molt ornamentats sobre una peanya. El sostre és enteixinat, amb barbacana a l'extrem de les bigues i mènsules i modillons. El paviment és ceràmic, de color blanc i negre.[4]
Al centre del vestíbul hi ha un Tors femení de bronze, obra de Pau Gargallo.[4]
L'escala es troba a la planta baixa, a la dreta. El seu accés és emmarcat per dues columnes, dos semi pilastres amb els capitells corresponents i volutes. Està formada per un tram central de deu graons de marbre i la continuació de trams a dreta i esquerra. La paret frontal simula un encoixinat a la part baixa amb semi pilastres de fust estriat i capitell corinti, una fornícula amb el bust d'Evarist Fàbregas i una làpida commemorativa a mitja alçada. El sostre, de forma quadrada i còncava als extrems, té ornamentació dentada i d'orles amb motius florals. Al mig hi ha una claraboia de la qual penja una gran làmpada de llautó i cristall, originàriament de gas. La barana és de ferro forjat molt ornat i passamà de fusta. L'ornamentació està realitzada en guix.[4]
Activitats del centre [modifica]
El centre té escola d'idiomes, de dansa, música, lletres, art, i teatre.
El Centre es composa de diverses seccions que realitzen moltes activitats: exposicions, conferències, taules rodones, seminaris, excursions, projeccions de diapositives i audiovisuals, cursos, presentacions de llibres, i altres. Un esdeveniment important es l'exposició nacional de roses que se celebra cada any (un concurs de les millors roses) i que es va iniciar el 1936 i es va tornar a fer des el 1949 (del 1939 al 1948 el Centre va romandre tancat) celebrant-se des llavors ininterrompudament.[5]
L'entitat edita una revista que es diu Revista del Centre de Lectura. L'òrgan d'expressió ha canviat de nom i entre d'altres ha portat els de El Eco del Centro de Lectura, Ars, i Athenaeum.[6]
Referències [modifica]
- ↑ Calvet, Jordi. «Centre de Lectura de Reus. L'escola dels obrers». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, gener 2008, p. 57. ISSN: 1695-2011.
- ↑ «Centre de Lectura». Ajuntament de Reus. [Consulta: 4/1/2012].
- ↑ «Centre de Lectura». Meteoreus. [Consulta: 9/1/2012].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Centre de Lectura». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 abril 2012].
- ↑ «El Concurs-Exposició de Roses del Centre de Lectura arriba a la seva 64ena edició». Òmniu Cultural, 03-05-2011. [Consulta: 9/1/2012].
- ↑ Aguadé, Enric. «Importància de la premsa en català a la demarcació». Aula d'història. Universitat Pompeu Fabra. [Consulta: 9/1/2012].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre de Lectura de Reus |
|
||||||||
