Joan Fuster i Ortells
De Viquipèdia
Joan Fuster i Ortells (Sueca, País Valencià, 23 de novembre del 1922 - ídem, 21 de juny del 1992), va ser un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi lingüística, història, turisme i filosofia.
Va ser una figura clau en el nacionalisme valencià contemporani i en la definició dels Països Catalans. A partir de la dècada dels 60 del segle XX es va convertir en un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa de la cultura catalana.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va nàixer el 23 de novembre de 1922 a la ciutat de Sueca, població situada a la comarca de la Ribera Baixa. Fill d'un pagès va estudiar dret a la Universitat de València, on es va llicenciar l'any 1947, i posteriorment es doctorà en filologia catalana l'any 1985.
Entre 1946 i 1956 codirigí, juntament amb Josep Albi, la revista Verbo. Paral·lelament amb l'exercici de la seva feina d'advocat a la seva població natal inicià les seves col·laboracions amb la premsa, especialment al diari Levante-EMV de València, i posteriorment a la revista Destino i el diari barceloní de La Vanguardia. Entre 1961 i 1966 col·laborà amb El Correo Catalán. Formava part del grup de tertúlia dels dimarts de Casp, abans del trencament.
Durant els anys 50 Fuster es guanya el reconeixement dels intel·lectuals exiliats a Mèxic i de cercles reduïts d'intel·lectuals de Catalunya. El primer article que escriu per a La Nostra Revista, publicada a Mèxic, es titula "València en la integració de Catalunya" (1950) i crida l'atenció als catalans del Principat sobre el perill de construir una política isolada, allunyada de la concepció de Països Catalans. Del 1952 al 1956 publica a Pont Blau. La primera visita de Fuster a Catalunya té lloc cap al 1950 i va a càrrec d'Oriol Folch i Camarasa. Estableix contacte amb Joan Triadú, Joaquim Molas, Albert Manent i Carles Riba L'11 de setembre de 1981 patí un atemptat a casa seva amb la col·locació d'una bomba que va causar grans danys a la biblioteca i l'arxiu personal. El 1983 fou nomenat professor d'història de la llengua a la Universitat de València, el 1984 doctor honoris causa de la Universitat de Barcelona i el 1986 catedràtic de literatura a la Universitat de València.
Morí el 21 de juny de 1992 a la seva població natal de Sueca. A títol pòstum la Generalitat Valenciana li concedí la Distinció al Mèrit Cultural. El 13 de setembre de 1997 uns delinqüents comuns van profanar la tomba de Joan Fuster, entre d'altres, del cementiri de Sueca. A pesar de ser una actuació vandàlica, i sense reivindicació política darrere, els partits polítics i entitats culturals van responsabilitzar dels fets al clima blaverista fomentat des de diversos sectors institucionals del País Valencià.
[edita] Obra
Tot i el seu inici amb el món de la premsa, els seus primers escrits publicats foren llibres de poesia, Sobre Narcís (1949), Ales o mans (1949), Terra a la boca (1953), prologat per J. V. Foix o Escrit per al silenci (1954). Aquesta poesia té una línia existencialista i reflecteix les procupacions del moment històric que vivia Fuster.
Amb El descrèdit de la realitat (1955), editat per Francesc de Borja Moll, inicià una brillant carrera assagística, de vasta amplitud temàtica, en un estil incisiu i d'adjectivació precisa. Un moment en el qual va haver de vèncer diverses adversitats: la censura, hostilitats oficials i oficioses, falta de mitjans, absència d'un ambient cultural propici i el silenci dels mitjans de comunicació del País Valencià. Un altre aspecte de la seva obra fou el de l'erudició, la història i la crítica literàries, que alternà amb antologies. La seva dedicació als temes valencians culminà el 1962 amb la publicació de Nosaltres els valencians (guardonat amb el Premi Lletra d'Or l'any 1963), Qüestió de noms i El País Valenciano, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià. En aquests llibres Fuster afirma que per redreçar la cultura autòctona del País Valencià cal estrènyer el vincles amb els altres territoris de parla catalana, creant una comunitat cultural o, fins i tot, política: els Països Catalans.
Continuà dins aquesta temàtica a Raimon (1964), Combustible per a falles (1967) i Ara o mai (1981), entre d'altres. Una part dels seus nombrosos estudis i articles erudits, històrics, biogràfics i de viatges, ha estat recollida en els volums I i III de les Obres completes, i el Diari 1952-1960 n'ocupa el volum segon. Cal destacar els estudis sobre autors com Sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena, Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Joan Salvat-Papasseit, Josep Pla o Salvador Espriu, entre d'altres.
Dins el camp de l'assaig, publicà Figures de temps, premi Yxart (1957), Judicis finals (1960), Diccionari per a ociosos (1964), Causar-se d'esperar (1965), L'home, mesura de totes les coses (1967), etc, sempre dins la tradició d'arrel moral de l'humanisme clàssic a l'alè dels moralistes i reformadors francesos (de Michel de Montaigne als enciclopedistes), crític, escèptic i amb un humor corrosiu. Dins els treballs d'història, de crítica i de divulgació literària publicà La poesia catalana (1956), Poetes, moriscos i capellans (1962), Heretgies, revoltes i sermons (1968) i Literatura catalana contemporània (1972), a més de tres extensos pròlegs a l'obra de Joan Salvat-Papasseit (1962), Salvador Espriu (1963) i Josep Pla (1966), aplegats a Contra el noucentisme (1978).
Fuster és l'assagista valencià més considerable de les generacions sorgides després de la guerra civil, amb una força que depassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i civil dels Països Catalans, la consciència unitària dels quals contribuí poderosament a crear.
L'any 1975 fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i rebé, l'any 1983, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans i del Consell Valencià de Cultura, l'any 1978 fou un dels promotors i primer president d'Acció Cultural del País Valencià i entre els anys 1987 i 1991 president de l'Associació d'Escriptors en llengua catalana.
El 1987 recollí la seva poesia en el llibre recopilatori Set llibres de versos. Fruit del treball de recerca dels darrers anys són els estudis aplegats a Llibres i problemes del Renaixement (1989). El 1994 s'editaren les obres Fuster inèdit i Fuster sabàtic.
L'any 1995 la Generalitat Valenciana va signar amb l'ajuntament de Sueca un conveni per convertir la casa on va viure Fuster en un centre de cultura i d'estudi en memòria de l'escriptor. Es va comprar la casa de Sueca a l'hereu de Joan Fuster, Josep Palàcios. Segons l'acord de compra, l'immoble hauria de ser la seu de la Biblioteca Valenciana i hauria d'acollir els 25.000 llibres de la col·lecció particular de l'escriptor, els seus documents, tant literaris com personals, i les seves obres artístiques, entre les quals hi ha quadres de Joan Miró, Antoni Tàpies, Josep Renau i escultures d'Andreu Alfaro. Amb aquest objectiu, l'ajuntament de Sueca va adquirir poc després la casa adjunta per a disposar de més espai. Però, l'any 1998, els marmessors de Joan Fuster van retirar a la Generalitat Valenciana la custòdia del llegat de l'escriptor per incompliment dels acords.
El 1997 l'Ajuntament de Sueca i els marmessors de l'escriptor van declarar l'Any Fuster, que va constar de conjunt d'actes per a commemorar el 75è aniversari del naixement de l'escriptor i el cinquè de la seva mort.
[edita] Llista d'obres
L'obra de Joan Fuster està compilada en les següents publicacions:
[edita] Assaig
- Antología del surrealismo español. Alacant, Verbo, 1952
- La poesia catalana fins a la Renaixença. Mèxic, Edicions Catalanes de Mèxic, 1954
- Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer. Barcelona, Barcino, 1955
- El descrèdit de la realitat. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955
- Antologia de la poesia valenciana. Barcelona, Selecta, 1956
- La poesia catalana. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol
- Les originalitats. Barcelona, Barcino, 1956
- El món literari de sor Isabel de Villena. València, Lo Rat Penat, 1957
- Figures de temps. Barcelona, Selecta, 1957
- Indagacions possibles. Palma de Mallorca, Moll, 1958
- Recull de contes valencians. Barcelona, Albertí, 1958
- Ausiàs March. Antologia poètica. Barcelona, Selecta, 1959
- Un món per a infants. València, 1959
- Judicis finals. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960
- Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler. Barcelona, Aedos, 1961
- Valencia. Madrid, Dirección General de Turismo, 1961
- Nosaltres, els valencians. Barcelona, Edicions 62, 1962
- El País Valenciano. Barcelona, Destino, 1962
- Poetes, moriscos i capellans. València, L'Estel, 1962
- Qüestió de noms. Barcelona, Aportació Catalana, 1962
- El bandolerisme català II. La llegenda. Barcelona, Aymà, 1963
- Raimon. Barcelona, Alcides, 1964
- Diccionari per a ociosos. Barcelona, A. C., 1964
- Alicante y la Costa Blanca. Barcelona, Planeta, 1965
- Causar-se d'esperar. Barcelona, A. C., 1965
- Combustible per a falles. València, Garbí, 1967
- L'home, mesura de totes les coses. Barcelona, Edicions 62, 1967
- Consells, proverbis i insolències. Barcelona, A. C., 1968
- Examen de consciència. Barcelona, Edicions 62, 1968
- Heretgies, revoltes i sermons. Barcelona, Selecta, 1968
- Obres completes I. Llengua, literatura, història. Barcelona, Edicions 62, 1968
- Abans que el sol no creme. Barcelona, La Galera, 1969
- Obres completes II. Diari 1952-1960. Barcelona, Edicions 62, 1969
- "Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969
- L'Albufera de València. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970
- Obres completes III. Viatge pel País Valencià. Barcelona, Edicions 62, 1971
- Babels i babilònies. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972
- Literatura catalana contemporània. Barcelona, Curial, 1972
- Rebeldes y heterodoxos. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [trad. de Josep Palacios]
- Contra Unamuno y los demás. Barcelona, Península, 1975
- Obres completes IV. Assaigs. Barcelona, Edicions 62, 1975
- La Decadència al País Valencià. Barcelona, Curial, 1976
- Un país sense política. Barcelona, La Magrana, 1976
- El blau en la senyera. València, Tres i Quatre, 1977
- Contra el noucentisme. Barcelona, Crítica, 1977
- Obres completes V. Literatura i llegenda. Barcelona, Edicions 62
- Destinat (sobretot) a valencians. València, Tres i Quatre, 1979
- Notes d'un desficiós. València, Almudín, 1980 [pròleg de Vicent Ventura]
- Ara o mai. València, Tres i Quatre, 1981
- Indagacions i propostes. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [pròleg de Carme Arnau]
- País Valencià, per què?. València, Tres i Quatre, 1982
- Veure el País Valencià. Barcelona, Destino, 1983
- Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983
- Sagitari. València, Diputació de València, 1984
- Pamflets polítics. Barcelona, Empúries, 1985
- Punts de meditació (Dubtes de la "Transición"). València, Tres i Quatre, 1985
- Llibres i problemes del Renaixement. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989
- Textos d'exili. València, Generalitat Valenciana, 1991 [pròlegs d'Alfons Cucó i Santiago Cortès]
- Obres completes VI. Assaigs 2. Barcelona, Edicions 62, 1991
[edita] Poesia
- Sobre Narcís. València, Torre, 1948
- 3 poemes. Alacant, Verbo, 1949
- Ales o mans. València, Editorial Torre, 1949
- Va morir tan bella. València, 1951
- Terra en la boca. Barcelona, Barcino, 1953
- Escrit per al silenci. València, Institució Alfons el Magnànim, 1954
- Set llibres de versos. València, Tres i Quatre, 1987
[edita] Referències
[edita] Bibliografia
 |
Falta contextualitzar les referències en el cos de l'article. Aquest article té una llista de referències o d'enllaços externs, però les fonts no queden clares. Podeu millorar aquest article precisant les citacions i referències a frases i paràgrafs concrets. |
- Alberola, Miquel; MARTÍ, Vicent: Fuster sabàtic. Altea: Aigua de Mar, 1994
- Ballester, Josep: Joan Fuster: una aventura lírica. València: Eliseu Climent, 1990
- Ballester, J. ; FURIÓ, A.: Joan Fuster (1922-1992). 10 anys després. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 2002
- Blasco Estellés, Júlia: Converses filosòfiques. València: Tres i Quatre, 2002
- Crespo, Isidre: Raons i paraules. Joan Fuster. Barcelona: Hermes, 1999
- Crespo, Isidre: De viva veu. València: Afers, 2003
- Furió, Antoni: Àlbum Fuster. València: IVEI, 1994
- Iborra, Josep: Fuster portàtil. València: Tres i Quatre, 1982
- Llorís, Manuel: Aproximación a Joan Fuster: Almudín, 1979.
- Mollà, Toni: Joan Fuster. Converses inacabades. València: Tàndem, 1992
- Muñoz PUJOL, Josep M.: El falcó de Sueca [biografia]. Barcelona: Proa, 2002
- Pérez Moragón, F.: Joan Fuster: notes per a una semblança. València: Universitat de València, 1992
- Riera, Antoni: Rellegir Fuster. Textures filosòfiques de l'assaig fusterià. Alzira: Bromera, 1995
- Salvador, Vicent: Fuster o l'estratègia del centaure. Picanya: Edicions del Bullent, 1994.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Pàgina dedicada a Joan Fuster, dins de Lletra, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya
- Qüestió de noms
- Nosaltres, els valencians
- Entrevista de Montserrat Roig a Joan Fuster al programa Personatges de TVE-Catalunya (1977) a Youtube ací
|
|||||
|
|||||
|
|||||
