Sant Vicent Ferrer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el sant valencià de la baixa edat mitjana. Si cerqueu el missioner i cooperant que treballà a l'Índia al segle XX, vegeu «Vicenç Ferrer i Moncho».
sant Vicent Ferrer
confessor
Naixement 23 de gener de 1350
València
Defunció 5 d'abril de 1419 (als 69 anys)
Gwened (Vannes, en francès) (Bretanya)
Enterrament Catedral de Gwened/Vannes
Commemoració en Església Catòlica Romana, anglicanisme
Canonització 3 de juny de 1455, Roma per Calixt III
Lloc de pelegrinatge Gwened; València (Portal del Pouet, Sant Domènec)
Festivitat 5 d'abril
Fets destacables influí decisivament en el Compromís de Casp i en la resolució del Cisma d'Occident
Orde dominicans
Iconografia hàbit dominicà (blanc amb capa negra), predicant, amb el dit índex senyalant al cel, amb la Bíblia a la mà, amb un esclau o captiu, amb una flama a la mà, amb ales a l'esquena (com un àngel de l'Apocalipsi), trompeta
Patronatge Comunitat Valenciana, obrers de la construcció, llauners i lampistes

Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De noble família valenciana, va estudiar filosofia i als disset anys va ingressar a l'Orde de Sant Domènec. Va continuar els estudis superiors als convents dominics de Barcelona, Lleida (1369-1372), on tingué com a mestre Tomàs Carnicer i Tolosa de Llenguadoc. Des del 1385, va ensenyar teologia als estudis de València.

El 1379 va conéixer el llegat pontifici a la cort de Pere el Cerimoniós, el cardenal Pedro Martínez de Luna; arran d'aquest fet va convertir-se en partidari del papa d'Avinyó Climent VII, enfrontat a Urbà VI. L'any 1394, Pere de Luna va ésser elegit papa pels cardenals avinyonesos amb el nom de Benet XIII, i aquest nomenà Vicent el seu confessor personal i conseller, a més de penitenciari apostòlic; Vicent, però, refusà el nomenament de cardenal, per humilitat.

El setembre del 1398, durant el setge amb què Carles VI de França, que no reconeixia el papa Benet, va sotmetre Avinyó, Vicent Ferrer va caure malalt. Una llegenda diu que va ésser guarit miraculosament per Crist i els sants Francesc i Domènec i que aquests el van enviar a predicar pel món, per fer que els pecadors es convertissin, ja que la fi del món era propera. Guarit, demanà el permís per deixar la cort papal i li fou concedit, amb el títol de llegat a later. Així, passà la resta de la seva vida com a predicador arreu d'Europa, sobretot als regnes hispànics. Gràcies a la seva capacitat oratòria, el to apocalíptic dels sermons i la seva fama de taumaturg, va obtenir nombroses conversions, tant de cristians com de jueus i musulmans.

Va voler acabar amb el cisma d'Occident, intentant una concòrdia entre Benet XIII i Gregori XII i, en no assolir-ho, demanant a Benet que renunciés al papat. Com que aquest s'hi negà, Vicent treballà perquè les corones de Castella i Aragó no li donessin suport. Així, en 1412, al Compromís de Casp que havia de solucionar la qüestió successòria a la Corona d'Aragó, Vicent va acabar donant suport al candidat Ferran I d'Aragó perquè propugnava la fi del cisma i donava suport a Martí V enfront de Benet XIII.

Morí el 1419 mentre predicava en terres de Bretanya.

Influència religiosa i moral[modifica | modifica el codi]

Sant Vicent Ferrer es considera un dels majors predicadors del cristianisme. Va recórrer mitja Europa i predicava amb els seus famosos sermons. La seua obra religiosa es caracteritza per la intenció de reformar els costums morals de la societat i perquè els textos estaven concebuts per a predicar (ser transmesos oralment).

Se'n conserven 280 sermons. En realitat en són resums, car Sant Vicent predicava durant diverses hores i improvisava el contingut dels sermons, els quals eren copiats per membres de la companyia. Aquests membres eren clergues, juristes i centenars de penitents. Tots ells ajudaven a propiciar el clima de suggestió que es creava als seus sermons. El caire moral de les seues predicacions, l'ambient que es creava i un públic analfabet provocaven exaltades i frenètiques reaccions (es creaven aldarulls entre membres de diferents religions de la mateixa ciutat). Jueus i musulmans eren obligats a assistir a l'espectacle religiós de Ferrer, on eren humiliats públicament i sovint patien ferotges atacs.

La llengua de Sant Vicent Ferrer[modifica | modifica el codi]

Sant Vicent Ferrer sempre va predicar en català/valencià i, encara que el públic fóra d'una altra llengua, l'entenia i s'exaltava. Això era interpretat com un miracle del sant. Avui dia s'interpreta més aïna com un exemple que el valencià marca clarament totes les vocals i les consonants, pot considerar-se com una llengua que es troba al centre de les llengües romàniques, i que a l'època (perquè les llengües romàniques i, en especial els termes religiosos, eren més similars) es feia intel·ligible per a parlants de castellà, portugués, occità, francés, italià, etc. No obstant això, no explicaria tan clarament per què l'entenien directament els anglesos o els alemanys.

La llengua emprada als seus sermons s'ha estudiat a nombroses obres de lingüística i es considera una base important per a la llengua moderna, especialment el vocabulari litúrgic i religiós.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Calixt III va canonitzar Vicent Ferrer el 3 de juny de 1455, a Santa Maria sopra Minerva de Roma. El culte va ésser confirma per Pius II amb butlla del 1458, que va fixar la festivitat el 5 d'abril. Sebollit a Gwened, on havia mort, el seu braç esquerre es conserva a l'església de l'Assunta de Castel Umberto (Itàlia) i el dret a Nova York.

Tradicions i festivitat[modifica | modifica el codi]

Sant Vicent Ferrer és el patró del País Valencià malgrat no ser un dia festiu en tot el territori. Cal no confondre Sant Vicent Ferrer amb Sant Vicent màrtir, patró de València ciutat. A València i a molts pobles del País Valencià se celebren els famosos Miracles de Sant Vicent, representacions teatrals, generalment representades per xiquets, que s'organitzen per a la festivitat de Sant Vicent (segon dilluns de mona, és a dir, l'endemà del diumenge següent al diumenge de resurrecció).

Predel·la per a la Capella Griffoni, d'Ercole Ferrarese, Basílica de San Petronio, Bolonya, que representa els Miracles de sant Vicent Ferrer (c. 1473) (actualment a la Pinacoteca Vaticana i Romana).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Vicent Ferrer Modifica l'enllaç a Wikidata
Vegeu texts en català sobre Sant Vicent Ferrer a Viquitexts, la biblioteca lliure.