Anselm Turmeda

Qubba (mausoleu) d'Anselm Turmeda a Tunis.

Pàgina d'una edició de La disputa de l'ase de 1922.

Anselm Turmeda, després Abd-Al·lah at-Tarjuman (en àrab, el nom complet, أبو محمد عبد الله بن عبد الله الترجمان الميورقي, Abū Muḥammad ʿAbd Allāh b. ʿAbd Allāh at-Tarjumān al-Mayūrqī) (Ciutat de Mallorca, 1355 - Tunis, d. 1423) fou un escriptor mallorquí.

De primer es va fer frare franciscà i posteriorment, desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, es va convertir a l'islam i va viure com a musulmà a Tunis (moltes obres seves són crítiques amb la societat cristiana de l'època). És dels pocs escriptors que ha escrit en català i en àrab, sent un clàssic en ambdues llengües. Els seus llibres tingueren gran difusió en els països de parla catalana.

Obra

Entre les seves obres figuren:

• Llibre dels bons amonestaments. Turmeda el data l'abril de 1398, quan ja feia onze anys que vivia a Tunis. Consta de 428 versos disposats en estrofes de tres octosíl·labs que rimen entre ells i un tetrasíl·lab de rima independent. En una breu nota proemial es diu que aquest Llibre fou "compost en Tunis per frare Anselm Turmeda, en altra manera apellat Abdal·là" i que tracta de bons ensenyaments, "ja que ell mal los haja seguits".

"Fou fins al segle passat una obra molt popular al nostre país i servia com a llibre de lectura a les escoles. Es tracta d'un sermó en vers en el qual, sota l'aparença d'una absoluta i estricta ortodòxia, traspua l'irònic i desimbolt escepticisme i l'ètica egocèntrica i materialista del nostre autor". (Marfany)

• Disputa de l'ase. Escrita el 1417. No se'n conserva cap exemplar en català; l'edició és feta sobre una traducció francesa. El fet que la Inquisició de Madrid el 1583 el posàs a l'Índex de llibres prohibits degué contribuir a la seva desaparició. "Tant per raons polítiques (el sistema democràtic d'elegir el rei dels animals...) com religioses (les anècdotes anticlericals de l'Ase en la seva polèmica), no quadrava amb l'ortodòxia catòlica de l'Espanya del XVI".

• Llibre de tres. Va ésser escrita entre els anys 1405 i 1407. "El Llibre de tres correspon al moralisme d'en Turmeda, que vol instruir divertint, utilitzant el tradicional poder moralitzador dels refranys. Però també es nota la ironia i escepticisme d'altres obres d'en Turmeda, barrejant lo diví i lo humà, gràcies al truquet del vincle simple del nombre tres." (Epalza)

• Cobles de la divisió del Regne de Mallorques. En una petita introducció diu que va escriure l'obra a petició d'uns mercaders mallorquins: "Com per alguns honrats mercaders de Mallorques sia estat pregat afectuosament que faés e ordonàs un tractat de la divisió del dit regne, supòs que lo meu enteniment sia grosser e no sobtil en l'art d'atrobar, emperò per dar alguna satisfacció a llurs precs he fetes algunes cobles grosseres en pla català, segons que veurets. Al final en diu la data: "Escrita dins lo palau / mil tres-cents vuit e noranta", o sigui, onze anys després d'arribar a Tunis. Són 123 estrofes de vuit heptasíl·labs rimant en ababbccb.

"És una composició de tipus al·legòric, [...] Els fets narrats esdevenen al mateix autor. Un matí de primavera surt a cavall i arriba en un delitós prat on hi havia un ric palau [...] Des d'una finestra del meravellós palau li donà la benvinguda una donzella, i altres sis, elegantment abillades, l'hi feren entrar i li digueren que la seva arribada els produïa un gran goig. L'introduïren al palau, en el jardí del qual hi havia arbres de tota mena i on feia calor a l'hivern i fred a l'estiu i on cantava gran nombre d'ocells i era ornat per moltes flors. Al bell mig s'hi trobava la Reial Fontana, d'on eixien cinc rius que fertilitzaven el jardí i després tornaven a la font d'on havien nascut. [...] Asseguda en un tron reial hi havia una molt plaent dama, que semblava una reina, i que sospirava fent mostres de gran tristor".

• تحفة الأريب في الرد على أهل الصليب (Tuḥfat al-ʾarīb fī-r-radd ʿalà ahl al-salīb, en català L'obsequi de l'home il·lustrat per a atacar els partidaris de la Creu). Escrita el 1420, en àrab.

Les dues primeres parts són biogràfiques: a la primera explica la seva formació i la seva conversió a l'islamisme; a la segona, parla sobretot de les obres del sultà.

La tercera part és la part programàtica de l'obra. Epalza resumeix en quatre grans temes les idees motrius o fonamentals de la Tuhfa: a) L'islam és la millor de les religions. b) Les escriptures cristianes han estat falsificades. c) Jesús no és Déu, sinó només home i profeta. d) Tot el que sigui cristià és fals i absurd.

"La primera conclusió a què arriba, que concorda amb l'Alcorà, és la següent: "No, Jesús no fou mort, no fou dipositat en un sepulcre ni n'eixí, ni després d'un dia ni després de quaranta dies". " (Riquer, p. 299). Jesús mai no va afirmar la seva divinitat, sinó ben al contrari. Són els seus deixebles els qui van falsificar alguns textos. L'encarnació de Déu no és necessària per a la Redempció; l'islam no té la noció paulina del pecat original.

"El cinquè [dogma] és la confessió, contradita perquè no és esmentada als textos evangèlics i perquè només Déu pot perdonar els pecats. En aquest indret Turmeda aprofita l'avinentesa per a dir: "El Papa, que viu a la ciutat de Roma, vicari de Jesús (com ells pretenen), concedeix a qualsevol certificats de perdó dels pecats, d'alliberació de l'infern i d'entrada al paradís. A canvi d'això rep grans sumes de diners"." (Riquer, p. 300).

"Tres edicions en àrab i altres tres en turc, i encara una en persa, són fetes en un segle, del 1873 al 1971." (Epalza).

Bibliografia

• Mikel de Epalza Anselm Turmeda Palma de Mallorca: Ajuntament de Palma, 1983. (Biografies de mallorquins 4)
• Joan Lluís Marfany, pròleg del llibre Ideari d'Anselm Turmeda Barcelona: Ed. 62, 1965
• Martí de Riquer Anselm Turmeda, dins d'Història de la literatura catalana 2 Barcelona: Ariel, 1964

Enllaços externs

• Anselm Turmeda a l'AELC

• Poesia d’Anselm Turmeda a RIALC
• Pàgina amb poemes d'Anselm Turmeda
• Llull versus Turmeda
• Edicions del Llibre de bons amonestaments
• Pourquoi j'ai embrassé l'islam (francès) Anselme Tourmède, Les Éditions de la Merci, Perpinyà, 2009.