Rima

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La rima és la coincidència parcial o total d'uns sons als versos per produir un efecte de musicalitat. Pot donar-se en qualsevol posició del vers, si bé el més freqüent és que es produeixi al final i entre versos que no estiguin gaire allunyats, per mantenir la memòria de la cadència a la ment del receptor.

La rima pot ser consonant, si els sons repetits són exactes, o assonant, si només hi ha coincidència de les vocals. Hi ha diversos tipus de rimes segons les síl·labes afectades, en català es comença a comptar des de la síl·laba tònica de l'última paraula del vers.

És un recurs conegut des de l'antiguitat (homoioteleuton), si bé no va ocupar el lloc central que té ara a la poesia fins a l'Edat Mitjana; era un recurs que facilitava la memorització als trobadors i al públic. Abans, aquest paper estructural el feien els peus mètrics, combinacions de llargues i breus que atorgaven un ritme concret al vers.

Tipus de rima[modifica | modifica el codi]

Hi ha força maneres clàssiques no excloents de classificar les rimes. Entre les més conegudes hi trobem: