Aiora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aiora
Ayora
Localització

Localització  d'Aiora respecte del País Valencià Localització  d'Aiora respecte de la Vall de Cofrents


Municipi de la Vall de Cofrents
Església de Santa Maria la Mayor
Església de Santa Maria la Mayor
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Vall de Cofrents
Requena
Gentilici Aiorí, aiorina
Predom. ling. Castellà
Superfície 446,58 km²
Altitud 641 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
5.457 hab.
12,22 hab/km²
Coordenades 39° 03′ 30″ N, 1° 03′ 26″ O / 39.05833,-1.05722Coord.: 39° 03′ 30″ N, 1° 03′ 26″ O / 39.05833,-1.05722
Distàncies 130,6 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

4
6 PSPV, 6 PP i 1 EUPV
Manuel López Gavidia (PSPV) (2007)
Codi postal 46620
Codi territorial 46044
Festes majors Verge de l'Assumpció
15 d'agost
Web

Aiora (Ayora en castellà i oficialment) és un municipi del País Valencià i capital de la comarca de la Vall de Cofrents, la qual s'estén al voltant del seu castell que se situa sobre un turó a 64 m d'altitud. El d'Aiora és el segon terme municipal més extens del País Valencià (després del de Requena) i la seua orografia és molt muntanyosa, està la muntanya La Palomera, 1.260 m i cim culminant de la comarca; La Hunde, una de les més importants reserves naturals de la Comunitat Valenciana, amb gran riquesa faunística i vegetal.

Els seus moradors (5.489 en 2007), responen al gentilici d'ayorinos (aiorers en valencià) i es reparteixen pels nuclis de població d'Aiora, Casas de Madrona, San Benito i La Vega.

En el cens de 2001 el 8,31% de la població va declarar saber parlar valencià.

Entre llurs fills destaca Jaume Pérez, bisbe auxiliar de València, que inspirà a Luter amb la seua obra sobre els Salms.

Dins del terme municipal de la vila destaquen els ports del Buitre (1.084 m.) i el d'Hunde (1.042 m.).

Història i orígens[modifica | modifica el codi]

La seua història s'emmarca en una dualitat complexa: a la seua oscil·lació geogràfica i política entre el Regne de Castella i el de València (menys de 40 anys), cal afegir-li la seua vinculació religiosa (arxiprestat) a la diòcesi de Cartagena primer (des del 1266), a la d'Oriola després (des del 1564) i recentment a la de València (1954); entre una vila de la Corona i un lloc de senyoriu; entre una economia eminentment agrària i una altra ramadera (apicultura) i comercial en funció de la seua situació fronterera; entre una població de majoria cristiana amb existència fins al s. XVII d'una moreria al seu casc urbà i nuclis exclusivament mudèjars al seu voltant; i amb coexistència d'una petita noblesa, artesanat i professions mitjanes juntament amb les classes populars.

S'hi han trobat importants jaciments prehistòrics, com ara, les Coves de la Tortosilla (12000-6000 aC); l'abric del Sordo (9000-6000 a d C), ambdues amb importants pintures rupestres, i, sobretot, el Castellar de Meca (avui en mans privades) amb ruïnes de la major metròpoli ibèrica de les nostres terres, i una ciutat tallada en la roca a 1.100 m. d'altitud; tot el conjunt és monument històric. També hi ha restes de l'ocupació romana en La Hunde i San Benito.

Musulmana, fou conquistada per Jaume I i, pel Tractat d'Almizra, donada a poblar als castellans l'any 1244. En 1281, pel tractat de Campillo, signat entre Pere III d'Aragó i Alfons X "el Savi" de Castella, roman definitivament integrada en el Regne de València, conservant la parla castellana dels seus inicials pobladors. El 1271 Alfons X li concedeix les franqueses del fur de Conca, primera carta pobla. El 1272 assoleix el títol de vila. El 1290 abasta el dret de celebrar mercat i el 1315 el de fira. El 1336 signa carta pobla als mudèjars d'aquesta població. El 1328 passa per donació d'Alfons IV a sa muller Elionor i després al seu almirall Bernat de Sarrià, per a revertir més endavant a la Corona. El 1364 Pere IV li la concedia al duc de Gandia. El 1422, la mort sense successió del duc feia que tornara a passar a la Corona. El 1429 Alfons V la lliurava al futur Joan II, qui el 1431 la donarà a Didac Gómez de Sandoval, comte de Castro i Dénia. El 1452 la posseïa per dot sa muller, Isabel Lladró, de la qual darrere diverses vicissituds passarà el 1491 per renda a Roderic de Mendoza, marquès de Zenete, fill del cardenal, família que ostentarà el senyoriu fins al segle XIX. Sa filla, Mencía de Mendoza, dona de gran influència en el renaixement valencià, va donar empenta a la ciutat i al seu castell fins a la seua mort sense descendència, en què va heretar-la sa germana Maria, esposa de Didac Hurtado de Mendoza. Amb el fill d'ambdós la vila entra en el ducat de l'Infantado on roman fins al segle XIX. Després de l'expulsió dels moriscos el cabdill Turigi es proclamà rei d'Aiora i la vall es converteix en reducte dels rebels. L'aventura de Turigi acabà amb la desfeta de la revolta morisca i seua execució a València. El seu castell jugà un important paper en la trista batalla d'Almansa, sent l'únic nucli de resistència dels partidaris de l'arxiduc; la qual cosa va portar-li greus perjudicis econòmics amb la victòria i represàlies del Borbó. També hagué de sofrir la invasió napoleònica i, anys després, les incursions carlines, que cremaren el registre civil.

L'any 1979 es va declarar un dels més paorosos incendis que s'hi recorden i que va consumir gran part de la massa forestal del terme municipal d'Aiora.

Economia[modifica | modifica el codi]

Econòmicament predomina l'agricultura de secà amb conreu de cereals, raïm, olivera, pomeres i ametlers. Junt a una ramaderia en retrocés, hi ha un important centre d'apicultura i alguns tallers tèxtils, on es manufacturen mantes de llana i espardenyes d'espart, i fins i tot explotacions de tipus forestal. La seua industrialització sempre ha estat feble i només es crearen alguns llocs de treball i empreses amb la central nuclear de Cofrents, la construcció de la qual va ser fortament contestada per la societat civil valenciana.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Ayora sorprèn al visitant, ja que ofereix una sèrie d'atractius complementaris entre si. El viatger descobrirà una localitat carregada d'història, clarament manifesta en la riquesa del seu patrimoni històric-artístic, llegat de la presència humana des dels seus més remotes manifestacions. Al costat d'aquest ric patrimoni podem destacar la riquesa i abundància dels seus recursos mediambientals i paisatgístics.

  • Castell d'Aiora:[2] Palau-Fortalesa del Duc Del Infantado. Aquest monument se situa en una elevació en el centre de la vila. Edificat possiblement a mitjan segle XIII, després de la reconquesta cristiana, sobre una antiga construcció àrab. El conjunt va estar compost pel palau-residència de quatre plantes, tenia dues places fortes i una gran torre de l'homenatge, a més d'altres dependències per a soldats i servitud, aljubs i jardins. El conjunt estava envoltat per prop de mil metres de muralles i torrasses de defensa.El castell va quedar arruïnat per les tropes de Felip V a la Guerra de Successió Espanyola, però el seu bell perfil i les seves grans dimensions encara evoquen la seva presència històrica. Entre les seves restes cal destacar la torre de l'homenatge, de planta quadrada, la "porta falsa", manada construir per la Marquesa del Zenete al s.XVI, sobre la qual estava el seu escut d'armes, així com teles, muralles, cubs, fosses, cisternes.
  • Església parroquial de Nostra Senyora de l'Assumpció: El patrimoni eclesiàstic té gran transcendència en la localitat. Menció especial mereix l'Església Parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció, un dels màxims exponents de l'arquitectura renaixentista de la Comunitat Valenciana.
  • Església de Santa Maria la Major: Està situada al recinte emmurallat que dominava la població. Se sap que existia en època musulmana i la parròquia es degué fundar després de la reconquesta, sobre una antiga mesquita, cap al segle XV. Abandonada i possiblement danyada en la Guerra de Successió, en què el castell va ser destruït, va patir una important renovació al començament del segle XVIII, ja que consta documentalment la seva devolució al culte en 1722, després d'un parèntesi en què va estar en ruïnes. Església d'una sola nau, amb capelles laterals i absis trapezoïdal. La nau, consta d'una sèrie de trams i cinc arcs apuntats de llums desiguals que oscil·len entre els 7,5 i 9,6 metres, de traçat rebaixat i tenint els tres primers del vèrtex de l'arc desplaçat respecte a l'eix de la nau, producte d'antigues reparacions. En l'altar major trobem un retaule de fusta d'estil barroc, que conté la imatge de Sant Blai. Està recorregut per diferents figures tallades així com amb decoració vegetal. A la dreta està la sagristia.
  • Ermites: Aiora disposa de multitud d'ermites al llarg del municipi, de singular bellesa per la seva situació en l'entorn natural.Aquestes poden ser l'Ermita de la Verge del Rosari, de l'Àngel, de la Creu, Sant Antoni. Altres enclavades dins de la pròpia població com són Santa Bàrbara, Santa Llúcia i Sant Josep
  • La Llotja: Edificada 1892 sobre el solar de l'antic Ajuntament. La seva airosa estructura metàl·lica és modernista i se situa en el centre del poble, a l'inici de la Plaça Major.
  • Carrer Marquesa de Zenete: Es té constància de la seva importància des de 1550. Cavanilles, geògraf i botànic valencià la va descriure com 'superior a quantes hi ha en el Regne, sense exceptuar les de la capital'. Té 10 metres d'ampla i 376 metres de llarga. Té diverses cases nobles, algunes amb interessants façanes modernistes.
  • Carrer Sant Josep: sobre el barri de la solana, aquest carrer tota empedrada culmina al final amb l'Ermita del seu mateix nom, Ermita de Sant Josep. És un carrer costerut i extensa on des de dalt de carrer es poden veure vistes molt boniques d'Aiora.
  • Convent de Sant Francesc: Fundat per l'orde franciscà, la seva construcció data de 1573, encara que va ser reedificat en 1778. Conserva el seu claustre de dos pisos. Actualment alberga la Casa de la Cultura, on es realitzen exposicions temporals i altres activitats, i l'Oficina de Turisme.
  • Creu de Sant Antoni: Situada a l'entrada de la vila des d'Almansa. Creu de terme, d'estil gòtic, llaurada en pedra sota un edicle amb quatre columnes que l'acull. La seva construcció s'atribueix a Miguel Molsós al segle XV. Ha estat declarat Bé d'Interès Cultural (BIC) l'any 2011.
  • Castellar de Meca: Poblat ibèric situat en una allargat altiplà-el puntal de Meca-situada a l'extrem nord-oest de la serra del Mugrón. Constitueix un impressionant conjunt, sent una de les ciutats ibèriques de l'Edat del Bronze més espectaculars de la península. Posseeix la declaració de Monument Històric Artístic Nacional des 1931.La ciutat fortalesa, tallada en roca, sorprèn per les seves àmplies dimensions (ocupa més de deu hectàrees de superfície), per la seva complexa xarxa de recollida d'aigües (basada en canalons i grans i nombrosos -més d'un centenar-aljubs tallats en roca viva) i, sobretot, pel camí de carros d'accés al recinte, de prop d'una quilòmetre de longitud, en què destaquen les petjades obertes a la pedra produïdes per les rodes dels carros. A més es conserven restes de les muralles ciclòpies, torres defensives, cases semiexcavadas a la roca, escales, pessebres i abrevaderos.A la importància cultural, arquitectònica i urbanística s'uneix l'espectacularitat del paisatge, amb els seus 1.058 metres d'altura sobre el nivell del mar permet contemplar una panoràmica de gran bellesa.
  • Pintures Rupestres dels abrics de Tortosilla i El Sord. Es troben situats a l'est de la població, en plena serra, i ofereixen pintures rupestres de 'estil llevantí' (fa 10.000 anys) amb temes relacionats amb la caça, apareixent representacions animals i humanes, destacant la figura de l'arquer, perfectament executada i ben conservada de l'abric del Sord. Des de 1998 tenen la categoria de Patrimoni Mundial per la UNESCO, i són, definitivament, el primer art aiorí i magnífic testimoni de la intel·lectualitat humana.

Patrimoni natural[modifica | modifica el codi]

Aiora, amb un terme municipal de 446 quilòmetres quadrats, és el segon més extens de la província de València. Aquesta extensió i la seva situació a l'interior de la Comunitat, envoltat per muntanyes de considerables altures: Puntal de Meca (1058 m.), Puntal de Migdia (1.146 m.), Puntal de Tortolilla (1.199 m.) , Penyal dels Mascles (1.091 m.) i Palomeras (1.258 m.) determina l'existència d'una gran abundància de recursos mediambientals i paisatgístics de gran bellesa, entre els quals podem destacar:

  • Serra de Palomera: El pic de Palomera es troba a 1.258 metres sobre el nivell del mar, sent el punt més alt de la comarca. En una de les seves cares, a 1.000 metres d'altures, podem endinsar-nos en Cova Negra, que aconsegueix una profunditat de 200 metres aproximadament, amb àmplies galeries i amb abundància d'estalactites i estalagmites.
  • L'Enfonsa: Al nord-est del municipi d'Aiora, al peu de la Serra Palomera o Queixal de l'Enfonsa, a 875 metres d'altura, trobem un dels patrimonis naturals més importants de la Comunitat Valenciana. Amb l'important cabal de la font de la Cadena, compon un grat paisatge, especialment recomanable per a campaments. Ocupa una extensa pineda, molt ben cuidat, espais per a zona d'acampada i zona d'esbarjo, perfectament equipats i una bassa circular que recull les aigües de la Cadena. Destaca la seva varietat faunística (geneta, senglar, àguila reial, àguila cuabarrada, esquirols ...) com vegetal (aurons, freixes, carrasques, savines, alzines i pins).
  • La Serra d'Aiora: A l'est d'Aiora se situa la serra, amb aproximadament 20.000 ha. Alçada a 1.000 metres d'altitud sobre el nivell del mar, permet contemplar a vista d'ocell la Vall d'Aiora i la Canal de Navarrés. Aquest massís alberga al seu interior multitud d'enclavaments naturals (fonts, abrics, coves ...) interessants per la seva riquesa quant a flora i fauna.
  • Estret del Sabinar: Enclavament natural caracteritzat per estrets barrancs de pedra i basses naturals.
  • La Falç: Paratge natural amb abundant vegetació a causa de la humitat de la zona. Es poden trobar diverses espècies d'aus com voltors.
  • La Muntanya Major: Pic situat a uns dos quilòmetres aproximadament de la població amb una alçada de 1.108 metres que es caracteritza per la panoràmica, així com per l'ermita construïda en el seu cim, objecte de peregrinació cada tres d' maig.

(Veure RUTES CICLE-TURISME).

  • Riu Redoncs: Riu, proper a la població, amb paratge, flora i fauna típica del riu.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La gastronomia aiorera és molt rica; hi destacarem: l'ajetao, un guisat fet de creïlles i all; la gachamiga amb fetge i per damunt de tots tenen fama els gaspatxos. Bons embotits artesanals i dolços fets amb mel, tan abundant en la zona; especialment l'aiguamel feta amb carabassa cuita en almívar de mel.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Aiora compta amb 5.489 habitants (INE 2007).

Evolució demogràfica d'Aiora
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2007
Població 4.825 4.935 4.980 6.460 6.638 6.552 6634 6.870 6.412 5.691 6.083 5.402 5.497 5.489

Política[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Aiora, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular 1.627 7 48.37 %
Partit Socialista del País Valencià 1.339 5 39.8 %
Esquerra Unida del País Valencià 328 1 9.75 %
En blanc 70 - 2.08 %
Total 3.463 13
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Manuel Piqueras PSPV
1983 - 1987 Rafael Anaya Ginés PP
1987 - 1991 Vicente Ávila Rodenas PSPV
1991 - 1995 Vicente Ávila Rodenas / Enrique Martínez Torrecillas PSPV
1995 - 1999 Pascual Ortiz Carpio PP
1999 - 2003 Jesús Moreno Mut / Francisco Gómez Pardo PSPV/PP
2003 - 2007 Francisco Gómez Pardo PP
2007 - 2011 Manuel López Gavidia PSPV
Des del 2011 n/d n/d

Festes[modifica | modifica el codi]

Les festes patronals són cap al 15 d'agost dedicades a la Verge de l'Assumpció.

Les carnestoltes estan abastant darrerament alguna importància.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. el Castell d'Ayora

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]