Teresa de Cofrents

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teresa de Cofrents
Teresa de Cofrentes
Localització

Localització  de Teresa de Cofrents respecte del País Valencià Localització  de Teresa de Cofrents respecte de la Vall de Cofrents


Municipi de la Vall de Cofrents
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Vall de Cofrents
Requena
Gentilici Teresà, teresana
Predom. ling. Castellà
Superfície 110,8 km²
Altitud 533 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
662 hab.
5,97 hab/km²
Coordenades 39° 06′ 20″ N, 1° 03′ 06″ O / 39.10556°N,1.05167°O / 39.10556; -1.05167Coord.: 39° 06′ 20″ N, 1° 03′ 06″ O / 39.10556°N,1.05167°O / 39.10556; -1.05167
Distàncies 119,2 km de València
6 km de Aiora
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PP i 2 PSPV
José Gozálvez Piqueras (PP) (2007)
Codi postal 46622
Codi territorial 46239
Festes majors Segon i tercer cap de setmana d'agost
Web

Teresa de Cofrents (en castellà i oficialment Teresa de Cofrentes) és un municipi de la Vall de Cofrents. 113,9 km2 de terme integrats en el massís del Caroig donen lloc a espais naturals com els avencs de Las Quebradas, entre els barrancs de Carboneras i de l'Argongueña, els paratges del riu Reconque, la rambla de Murell, els alts del Caroig, de Tona, Pino Alto i la Pedriza, i les fonts del Bolo, Las Balsillas, del Bosque, de Velilla o de los Batanes.

Com a la resta de la comarca, els seus 698 habitants (cens de 2007) parlen castellà.

Història i origen[modifica | modifica el codi]

El primer vestigi de població, llevat de l'evidència que els ibers hi estigueren, és el castell de Teresa, d'origen romà, però no és fins a la dominació musulmana quan es pot parlar d'una veritable població que va pertànyer a les taifes de Xàtiva i de València. Res hem sabut sobre el moment de l'ocupació cristiana però si sabem que el 1319 hom testimonia la propietat de l'infant Sanxo, primogènit del rei Alfons de Castella. Ell 26 de maig del 1364 és entregat al comte de Dénia i Ribagorça, i posteriorment a Alfons d'Aragó, duc de Gandia. Vila important en l'explotació del bestiar llaner, amb important indústria de la llana, com ho testimonia Cavanilles en el segle XVIII; la seua evolució demogràfica des d'aleshores marca un important retrocés, amb una disminució de la població al llarg de tot el segle XX; així, el 1910 reflecteix un cens de 2.080 habitants, que el 1920 havia baixat a 1.849, causat aquest descens, per la grip del 1918; a partir de 1960 es produeix un èxode de població devers les zones industrials de València i Barcelona.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

L'església de l'Assumpció, bastida en 1636 sobre la mesquita àrab conté un interessant retaule dedicat a Sant Blai; ha estat restaurada en 1997. No és l'únic monument que hi trobarem, també hi ha:

  • Castell de Teresa de Cofrents. Sols resten escasses deixalles.
  • Castell de Palaz.
  • Ermita de la Santa Creu. De 1760.
  • Ermita de Sant Apolinar. Aixecada en 1702, dóna accés al cementeri, de 1816.

Festes[modifica | modifica el codi]

Les festes patronals cauen entre el segon i tercer cap de setmana d'agost, i estan dedicades a la Verge de l'Assumpció.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Teresa de Cofrents
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
787 757 758 751 728 695 678 661 697 698

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura: bresquilles, pomeres, dacsa, alfals, olivera, ametler, cereals i raïm; i la ramaderia: cabres, ovelles i abelles tiren de l'economia local.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teresa de Cofrents