Teresa de Cofrents

Teresa de Cofrents
Teresa de Cofrentes

Localització
Municipi de la Vall de Cofrents
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Vall de Cofrents Requena
Gentilici	Teresà, teresana
Predom. ling.	Castellà
Superfície	110,80 km²
Altitud	533 msnm
Població (2012)   • Densitat	654 hab. 5,9 hab/km²
Coordenades	39° 06′ 20″ N, 1° 03′ 06″ O
Distàncies	119,2 km de València 6 km de Aiora
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 5 PP i 2 PSPV José Gozálvez Piqueras (PP)
Codi postal	46622
Festes majors	Segon i tercer cap de setmana d'agost
Web	http://www.gva.es/tereco/

Teresa de Cofrents (en castellà i oficialment Teresa de Cofrentes) és un municipi de la Vall de Cofrents. 113,9 km² de terme integrats en el massís del Caroig donen lloc a espais naturals com els avencs de Las Quebradas, entre els barrancs de Carboneras i de l'Argongueña, els paratges del riu Reconque, la rambla de Murell, els alts del Caroig, de Tona, Pino Alto i la Pedriza, i les fonts del Bolo, Las Balsillas, del Bosque, de Velilla o de los Batanes.

Com a la resta de la comarca, els seus 698 habitants (cens de 2007) parlen castellà.

Història i origen

El primer vestigi de població, llevat de l'evidència que els ibers hi estigueren, és el castell de Teresa, d'origen romà, però no és fins la dominació musulmana quan es pot parlar d'una veritable població que va pertànyer a les taifes de Xàtiva i de València. Res hem sabut sobre el moment de l'ocupació cristiana però si sabem que el 1319 hom testimonia la propietat de l'infant Sanxo, primogènit del rei Alfons de Castella. Ell 26 de maig del 1364 és entregat al comte de Dénia i Ribagorça, i posteriorment a Alfons d'Aragó, duc de Gandia. Vila important en l'explotació del bestiar llaner, amb important indústria de la llana, com ho testimonia Cavanilles en el segle XVIII; la seua evolució demogràfica des d'aleshores marca un important retrocés, amb una disminució de la població al llarg de tot el segle XX; així, el 1910 reflecteix un cens de 2.080 habitants, que el 1920 havia baixat a 1.849, causat aquest descens, per la grip del 1918; a partir de 1960 es produeix un èxode de població devers les zones industrials de València i Barcelona.

Llocs d'interès

L'església de l'Assumpció, bastida en 1636 sobre la mesquita àrab conté un interessant retaule dedicat a Sant Blai; ha estat restaurada en 1997. No és l'únic monument que hi trobarem, també hi ha:

• Castell de Teresa de Cofrents. Sols resten escasses deixalles.
• Castell de Palaz.
• Ermita de la Santa Creu. De 1760.
• Ermita de Sant Apolinar. Aixecada en 1702, dóna accés al cementeri, de 1816.

Festes

Les festes patronals cauen entre el segon i tercer cap de setmana d'agost, i estan dedicades a la Verge de l'Assumpció.

Demografia

Evolució demogràfica de Teresa de Cofrents
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
787	757	758	751	728	695	678	661	697	698

Economia

L'agricultura: bresquilles, pomeres, dacsa, alfals, olivera, ametler, cereals i raïm; i la ramaderia: cabres, ovelles i abelles tiren de l'economia local.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teresa de Cofrents

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.