Énguera
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Municipi de la Canal de Navarrés | |||||
 |
|||||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Canal de Navarrés Manc. de la Costera-Canal Xàtiva |
||||
| Gentilici | Enguerí, enguerina | ||||
| Predom. ling. | Castellà | ||||
| Superfície | 241,80 km² | ||||
| Altitud | 318 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
5.903 hab. 24,41 hab/km² |
||||
| Coordenades | 38° 58′ 55″ N, 0° 41′ 16″ O / 38.98194,-0.68778Coord.: 38° 58′ 55″ N, 0° 41′ 16″ O / 38.98194,-0.68778 | ||||
| Distàncies | 70,3 km de València | ||||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
2 (Énguera i Navalon) 7 PP i 6 PSPV-PSOE Santiago Arévalo Llácer (PP) |
||||
| Codi postal | 46810 |
||||
| Festes majors | Sant Miquel i Verge de Fàtima A finals de setembre |
||||
| Agermanament |  Melesse, França |
||||
| Web | |||||
Énguera és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Situat en el sector oest de la comarca, entre el Massís del Caroig i la Vall de Montesa.
La superfície és molt accidentada, estant ocupada gairebé totalment per la serra d'Énguera. Les principals altures del terme són: Arenals (1.019 m.), Matamoros (838 m.), Albarra (826 m.), Palmera (877 m.), Arenas (819 m.), tots ells vèrtex geodèsics de tercer ordre, i la Plana (618 m.), vèrtex de segon ordre.
Les aigües del terme les recullen tres lleres principals: al nord, el riu Grande, que afluïx a l'Escalona i rep, entre uns altres, els barrancs del Ribasón, la Quarentena i dels Chatos; al centre està el riu Mínguez, que va al riu Sallent i recull els barrancs del Saitón, Barbas i Gallardo; i en el sector sud el barranc de Boquilla, que desemboca en el Cànyoles, recull els barrancs subsidiaris de Barrona, Toro, Falç, Parral, etc. La superfície no conreada està ocupada per pinedes i bosc baixa.
La vila es troba en terreny lleugerament ondulat entre el barranc de la Mota i la muntanya del Piquet. El seu clima és mediterrani de transició, continentalitzat de l'altiplà, amb estius calorosos i hiverns freds que produïxen algunes nevades en la seva serra i fins i tot de vegades en el nucli urbà.
S'accedeix a aquest poble, des de València, a través de la A-7 prenent després la CV-590.
En el terme municipal d'Enguera es troba també el nucli de població de Navalón. De forma errònia, són molts els mapes que recullen els noms de Navalón de Dalt (la zona on es troba l'Església de NªSª de Betlem) i Navalón de Baix (un caseriu pròxim anomenat en realitat Cases de baix) Altres caserius adscrits a Navalón són El Puntal, Santich i les Cases de Requena.
El terme municipal d'Énguera limita amb les següents localitats: Anna, Xella, Bolbait, Quesa, Aiora, Almansa (Albacete), La Font de la Figuera, Moixent, Vallada, Montesa i amb un petit enclavament de Xàtiva.
Història [modifica]
A més de l'aparició d'uns sílex atípics en el Pla de Jeús que podrien assenyalar una molt antiga ocupació humana del terme d'Énguera, existeixen dades concretes de l'establiment de gents a partir de l'Edat dels Metalls: del Neolític final o potser ja de començaments de l'Edat del Bronze són els objectes i els ossos humans, famosos en la Prehistòria espanyola des de l'any 1875 que van ser descoberts/descobrits, de les coves de la Carrasquilla i de les Calaveres, anomenada també cova d'Énguera, de les Meravelles o dels Morts.
L'Edat del Bronze, representada per la cultura del Bronze valencià, va ser pel que sembla, un període d'intens poblament en el territori enguerí del que s'han descobert i estudiat un bon nombre de jaciments d'aquesta cultura, entre ells el ric poblat de Castillarejo, pròxim a la cova d'Énguera.
De l'Edat del Ferro, representada per la cultura ibèrica, es coneix, a banda d'alguna que altra troballa de menor importància, l'interessant poblat situat en el turó de Lucena.
A partir dels temps d'August, la població es va disseminar per les terres més planes com es deduïx de les nombroses restes de viles rústiques que s'han anat descobrint. També s'han trobat restes d'època romana en la Cova del Niño i en els abrics de Bill, així com en diversos punts no localitzats del terme, entre els quals han de destacar-se unes monedes de les ceques de Celse i Carthago-Nova, de finals de la República i començaments de l'Imperi Romà. El territori, segons els tractats de Tudilén (1151) i Cazorla (1179), corresponia a la zona d'influència aragonesa. Malgrat això els castellans van ocupar la vila, al que es va oposar el rei Jaume I, reclamant els seus drets.
Pel tractat d'Almizra (1244) es va incorporar al Regne de València definitivament. Expulsats els musulmans en 1248, el rei va cedir el senyoriu a Pelai Pérez Corretja, maestre de l'ordre de Santiago de Uclés. En 1394, Joan I va cedir diversos drets sobre la vila Pedro Maça de Lizana.
En 1584, Felip II va concedir la vila a Miguel de Borja, passant després als comtes de Cervellón. En 1784 un terratrèmol va causar danys en la població, esfondrant part de l'església. Durant les guerres carlistes es van produir diverses accions en el terme.
El nom antic de la població era Énguera, nom que encara és usat pels pobles veïns, que alterna amb la variant Engra.
Demografia [modifica]
Compta amb una població, a 1 de gener de 2012, de 5.903 habitants.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 | 2012 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 5.195 | 5.030 | 5.069 | 4.754 | 4.698 | 4.703 | 5.365 | 5.484 | 5.646 | 5.635 | 5.903 |
Economia [modifica]
Els pilars bàsics són l'agricultura i en menor mesura la indústria i els serveis. En els últims anys els cultius agrícoles, especialment l'oliva, han adquirit més importància, encara que el component complementari o de segona activitat de l'agricultura és evident.
El turisme rural: càmpings, cases rurals, hotel, restaurants, etc. va guanyant importància. En l'extrem oposat la indústria. De la important indústria tèxtil de finals del segle XVIII s'ha passat gairebé al no-res. Unes poques empreses sobreviuen. Molts dels seus habitants treballen en la indústria o en el sector serveis però en localitats properes com Canals, Ontinyent, Xàtiva o València.
Política i administració [modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular | 1.658 | 7 | 50.15 % | ||
| Partit Socialista del País Valencià | 1.575 | 6 | 47.64 % | ||
| En blanc | 73 | - | 2.21 % | ||
| Total | 3.382 | 13 | 81.65 % | ||
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Enrique Sánchiz Simón | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Enrique Sánchiz Simón | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Enrique Sánchiz Simón | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Enrique Sánchiz Simón | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Enrique Sánchiz Simón | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Santiago Arévalo Llácer | PP |
| 2003 - 2007 | Santiago Arévalo Llácer | PP |
| 2007 - 2011 | Santiago Arévalo Llácer | PP |
| Des del 2011 | Santiago Arévalo Llácer | PP |
Monuments [modifica]
- Església Arxiprestal de Sant Miquel Arcàngel, declarada Bé d'Interès Cultural.
- Convent dels Carmelites Descalços
Festes locals [modifica]
Sant Antoni Abat. Se celebra el 17 de gener i en ella les tres famílies dels banderers de cada any reparteixen caramels i joguines i la crema de la tradicional foguera.
Falles. A càrrec de la comissió fallera "El Trampot"
Festes Patronals. Les festes patronals d'Enguera en honor a Sant Miquel i la Verge de Fàtima se celebren durant els últims dies de setembre i en elles els quintos i festers junts amb la festera major i el president vesteixen de gal·la, color i música els carrers del poble. Se celebren una fira, bous en el carrer, concerts, processons, concursos gastronòmics, focs artificials, etc. Cal destacar l'ancestral presència de les danses enguerines, que no és sinó la mostra local de les danses o balls de plaça que des de fa segles són ballats en terres valencianes al so de dolçaina i tabalet. Des de finals del segle XIX aquestes danses s'interpreten amb un arranjament especial per a banda que les fa úniques, distintes i diferents a les conegudes en altres comarques veïnes.
També a Enguera se celebra una festa única en el País, cada 1 de setembre es beneïx en l'església els rams de fonoll que engalanats pels més petits competeixen pel més artístic durant la processó del protagonista Sant Gil.
Sant Anton: Les Festes Sanantoneras se celebren en el més de Gener, són unes de les Festes Populars mes arriscades d'Énguera, on participa tot el poble. Es reparteixen gran quantitat de Quilos de caramels i joguets.
Sant Gil: Cada 1 de setembre, fidel a la seva cita, els nens de Enguera llueixen els seus bells manats de Sant Gil, que són beneïts a la Plaça de l'Església, aquesta festa és única al món.
Sant Miquel i la Verge de Fàtima: El dia 29 de Setembre se celebra a Enguera el dia de Sant Miquel i el 30 la Verge de Fàtima.
La Creu de Maig. L'1 de maig se celebra les creus de Maig. En la Font del Pla, hi ha l'única creu de fusta que hi ha a Enguera i que és revestida per flors, pels veïns del carrer.
Fills il·lustres [modifica]
- José María Albiñana Sanz (Énguera, 1883 - Madrid 1936). Fou un metge i polític valencià, fill i nét de metges.
- Manuel Tolsà (Énguera, 1757 - Ciutat de Mèxic 1816). Arquitecte i escultor.
Vegeu també [modifica]
- Associació en Defensa de la Natura d'Énguera
- José Garnelo i Alda pintor nascut a Énguera
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Énguera |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
