Canals (València)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Canals
Escut de Canals
(En detall)
Localització

Localització de Canals respecte del País Valencià Localització de Canals respecte a la Costera


Municipi a la Costera
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Costera
Manc. La Costera-Canal
Xàtiva
Gentilici Canalí, canalina
Predom. ling. Valencià
Superfície 21,86 km²
Altitud 160 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
12.104 hab.
553,71 hab/km²
Coordenades 38° 57′ 40″ N, 0° 35′ 06″ O / 38.96111°N,0.58500°O / 38.96111; -0.58500Coord.: 38° 57′ 40″ N, 0° 35′ 06″ O / 38.96111°N,0.58500°O / 38.96111; -0.58500
Distàncies 57,1 km de València
8,7 km de Xàtiva
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

3
9 PP, 3 GdC, 2 Compromís, 2 PSPV, i 1 EUPV
Ricardo Cardona (PP) (2011)
Codi postal 46650
Codi territorial 46081
Festes majors Del 16 al 18 de gener
Patró/Patrons Sant Antoni
Fira tradicional Fira de Setembre
Segon cap de setmana de setembre
Agermanament Itàlia Figline Valdarno, Itàlia
Web
Localització de la comarca de la Costera, on es troba Canals, dins del País Valencià

Canals és una població de la comarca de la Costera, al País Valencià.

Limita amb l'Alcúdia de Crespins, Cerdà, la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Montesa, Torrella i Vallés (a la mateixa comarca) i amb Aielo de Malferit i l'Olleria (de la comarca de la Vall d'Albaida).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localitzat a la vall de Montesa, entre la Serra Grossa i la Costera. La major part del municipi és plana, amb petit sector al sud per on penetren les estibacions de la Serra Grossa, on s'alça l'Atalaia (556 msnm) i la Creu (520 msnm), en el límit amb L'Olleria, quedant entre ambdós el port del mateix nom. El riu Cànyoles travessa el terme en direcció O-NE; el riu dels Sants, afluent del Cànyoles, neix prop d'aquest terme i ja en ell es bifurca, formant dues séquies per a regs en els termes de Xàtiva i altres municipis de la Costera.

El municipi conté els nuclis de població de Canals, Aiacor i la Torre de Cerdà, o Torre dels Frares. La vila és en la ribera esquerra del riu Cànyoles. Per la seva proximitat a l'Alcúdia de Crespins forma una conurbació amb aquesta localitat. Des de València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7.

Plànol del terme de Canals amb totes les partides

Història[modifica | modifica el codi]

Una làpida funerària, que es conserva en el museu Sant Pius V de València, trobada en l'antiga església gòtica de Canals, desapareguda fa dècades fa més que probable l'existència d'una vila romana en el municipi. Durant l'època musulmana fou una important alqueria que pertanyia a Xàtiva.

Ja en època cristiana, el 24 de març de 1241, el rei en Jaume I va donar a Dionís d'Hongria la torre i llogaret de Canals a canvi del castell i la vall de Veo i la d'Aín a canvi d'altres territoris. Va ser repoblat amb majoria catalana. El 30 de juliol de 1350 Pere IV dóna el lloc a Raimon de Riusech darrere la seua confiscació a Joan Eximenis d'Urrea, amb la condició que si l'esmentat Raimon no tingués descendència per via llegítima masculina seria incorporada a la Corona, però acabà sent venuda, amb l'aprovació del rei, a la ciutat de Xàtiva, el 19 de febrer de 1353, amb la categoria de baronia. Durant el temps que Xàtiva exercí la jurisdicció els pleits per afers tributaris van ser constants. L'any 1506 Xàtiva compra La Torreta.

En 1552 durant la Revolta de les Germanies serví de caserna al virrei que s'hi establí per atacar a l'Encobert a Xàtiva i va fer-hi força presoners. En 1639 Felip IV, prèvia indemnització a Xàtiva de 20.000 lliures, dóna la independència a Canals amb el títol de vila. En el segle XIX a banda l'activitat agrària ja s'hi enregistra activitat industrial, 24 fàbriques de vidriat i terrissa ordinària, un molí de paper d'estrassa, un martinet per a fabricar coure, 4 molins fariners i 4 telers de llenç donen fe d'ella. En el segle XX aqueixa activitat creix amb l'oli, mobles, materials de construcció i, sobre tots, la implantació del tèxtil.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Canals
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2002 2006 2007
4.695 4.857 4.967 5.261 5821 6.176 7.350 9.080 11.151 12.185 12.886 13.040 13.150 13.771

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia es reparteix entre l'agricultura, taronja fonamentalment però també productes de l'horta, i la indústria, famosa per tot arreu la seua producció tèxtil encarnada en la fàbrica familiar Ferrys (tancada l'any 2007 per fallida); el calcer, l'adob de pells, el marbre i la cantereria, ara en decadència, que abastà tal importància que als canalins se'ls coneixia amb el malnom de "perolers".

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Marcelo Pastor Barberá PSPV
1983 - 1987 Rafael Trave Vera PSPV
1987 - 1991 Rafael Trave Vera PSPV
1991 - 1995 Antoni Mira Navarro PSPV
1995 - 1999 Vicent Felipe Cuenca PP
1999 - 2003 Vicent Felipe Cuenca PP
2003 - 2007

Pascual Durá
Vicent Sancho

GdC (Gent de Canals)
2007 - 2011 Ricardo Cardona Molla PP
Des del 2011 Ricardo Cardona Molla PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • La Torre i muralles dels Borja, del segle XIII, a finals del període islàmic. En el segle XV se li afegí un palau gòtic amb l'oratori dels Borja. En l'esmentat palau va nàixer Alfons de Borja, qui passant el temps es convertiria en el Papa Calixt III. Rere un llarg temps en ruïna en 1975 va ser restaurat.
  • Oratori dels Borja o Església de la Torre, construïda en estil gòtic primitiu (probablement al segle XIII); ha estat reformada en diverses ocasions.
  • Església de sant Antoni abat. Barroca, començada a construir en 1623 i reformada en 1696.
  • Església de Sant Jaume d'Aiacor, amb un campanar que va ser torre de vigilància de la xarxa comunicació mitjançant miralls que unia el castell de Xàtiva amb el de Sant Rafel.
  • Convent de Santa Clara o de les clarisses.
  • Casino Gran. Seu de la Cooperativa Agrícola Sant Antoni Abat. Construït en 1931 amb els diners provinents de la grossa de Nadal, que va caure a Canals. Actualment també funciona com a bar-restaurant. Compta amb grans pintures que reflecteixen el Canals dels anys '30.
  • Llavadors del Carrer València, grup de safareigs tradicionals, són representatius dels que existien, tant públics com privats, durant el recorregut del riu Sants pel nucli urbà.
  • La Lloca. Plataner monumental, plantat el 1914
  • Casa Pareja.
  • Casino Republicà. Edifici de reunions, oci i participació ciutadana i política als anys de la II República. Fou expropiat pel franquisme i convertit en seu de la Falange. Amb la democràcia es va convertir en Aula de Cultura. Actualment està en procés de restauració.
  • Ruta dels Borja, ruta cultural dedicada a l'empremta de la família Borja en terres valencianes, que a Canals comprèn els monuments de la Torre i muralles dels Borja i l'Oratori dels Borja.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Destaquen per la crema de la major foguera del món i pel dia dels parells on els festers, sobre cavalls tot el dia 18, reparteixen per totes els carrers del poble milers de joguines. Durant aquestes festes, la gent del poble recita el que ells criden un vitol. El vitol és aquesta frase: "Vitol i vitol al nostre patró del poble!!" i la gent respon: "Vitol!!". Aquesta pràctica adquireix un major simbolisme durant la processó el dia 17 en la qual la gent crida el vitol durant el recorregut. Els festers i les festeres també ho criden constantment en tots el seu actes. Vítol és una paraula del català antic, que significa el mateix que la paraula actual "visca". Hi ha un fester que assumeix el paper de Bandera i altre que és el Cuiro.

El Bandera és el més important i és l'encarregat de recitar el vitol final en els actes. La seua indumentària és un vestit fosc i un barret, el qual llança al final de la festa i qui ho l'agafa obté entrades debades per al sopar final de les festes, en el qual se serveix arròs al forn. Aquestes festes són molt interessants per als turistes perquè són molt intenses i per la espectacularitat de la foguera i els parells.

  • Fira de Setembre. El segon cap de setmana de setembre se celebra la fira. En aquestes festes destaquen les paelles, els "bous al carrer" i la festa de disfresses.

Gastronomia i cultura[modifica | modifica el codi]

La gastronomia canalina presenta l'olla, el putxero i l'arròs al forn com a plats forts; també hi ha el costum, molt arrelat, de les "torraes" de carn i embotit.

El mes d'abril el Club Atletisme Canals organitza la Mitja Marató Canals, una de les més antigues del País ja que l'any 1985 va celebrar la seua primera edició.

Dintre de l'àmbit de la cultura cal destacar la tasca que realitza l'Associació Musical Canalense amb el manteniment d'una Escola d'Educands (Escola de Música Joaquín Sellés) i una Banda de Música.

Altres associacions culturals són el Grup de Danses "Canyamars", el Grup de Dases "Pensat i Fet", el Grup de Pols i Pua "La Pua", la Colla De Dolçainers i Tabaleters i la Unió Musical "Santa Cecília".

En l'actualitat el president d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) és el canalí Agustí Cerdà. Cerdà va ser diputat al Congrés a Madrid per la circumscripció de Barcelona a la VIII Legislatura (2004-2008), durant gran part d'aquesta legislatura va ser el president d'aquesta formació a l'hemicicle i representant de d'Esquerra Republicana en diferents comissions del parlament espanyol.

Veïns il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canals (València)