Vallés
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi a la Costera | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Costera Manc. La Costera-Canal Manc. de Costera de Ranes Xàtiva |
||
| Gentilici | Vallesí, vallesina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 1,20 km² | ||
| Altitud | 98 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
162 hab. 135 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 59′ 10″ N, 0° 33′ 24″ O / 38.98611,-0.55667Coord.: 38° 59′ 10″ N, 0° 33′ 24″ O / 38.98611,-0.55667 | ||
| Distàncies | 58 km de València 5 km de Xàtiva |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PP i 1 PSPV José Luis Herrero Postigo (PP) |
||
| Codi postal | 46818 |
||
| Festes majors | 24 de juny | ||
| Patró/Patrons | Sant Joan | ||
Vallés és un municipi de la Costera, al País Valencià.
Limita amb Canals, Cerdà, la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Novetlè, Rotglà i Corberà i Torrella.
Taula de continguts |
Geografia[modifica]
El relleu tot just presenta accidents geogràfics d'interès. Per la seva meitat meridional i oriental passa el riu Cànyoles, els arrossegaments del qual han dipositat potents sediments quaternaris molt fèrtils per al cultiu.
El clima és de tipus mediterrani.
Història[modifica]
Alqueria d'origen musulmà en què va plantar el seu campament durant els anys 1243 i 1244 Jaume I (1208-1276) i des d'on organitzava les seues incursions per aquestes contrades. Incorporada al regne cristià en aquelles dates, no existeix, però, document algú fins el morabatí de 1421 en què ja apareix citat com a Vallés. Desert rere l'expulsió dels moriscs hagué de ser repoblat, amb carta pobla de 16 de juliol de 1611, per Bernat Sanç, amb cristians procedents de Xàtiva i s'aprofità l'avinentesa per deslligar la seua parròquia de la de Cerdà, massa allunyada. En temps d'Escolano (1560-1619) el senyoriu pertanyia a Maties Sanç. Al segle XIX obté municipi independent i es lleva de sobre el senyoriu dels Sanç, els quals, però, no es desvinculen del poble. L'absència d'indústria i una agricultura minifundista ha marcat el gradual retrocés de la població, que emigra cap a la veïna Xàtiva.
Demografia[modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 117 | 100 | 101 | 103 | 101 | 102 | 100 | 95 | 122 | 131 | 141 |
Economia[modifica]
L'economia és agrícola amb els cultius propis d'aquestes terres on "comença l'horta i acaba el secà" (Raimon (Xàtiva, 1940), Jo vinc d'un silenci ), olivera, garrofera, cítrics i dacsa.
Monuments[modifica]
L'església de Sant Joan, del segle XVII i el Palau, casalot d'origen medieval perfectament restaurat, són els únics edificis dignes d'esment.
Festes i celebracions[modifica]
Celebra les seves Festes patronals a partir del 24 de juny, en honor a Sant Joan Baptista.
Referències[modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallés |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
 |
Aquest article del País Valencià necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
|
|||||
