Vallada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vallada
Escut de Vallada
(En detall)
Localització

Localització de Vallada respecte del País Valencià Localització de Vallada respecte de la Costera


Municipi de la Costera
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Costera
Manc. La Costera-Canal
Xàtiva
Gentilici Valladí, Valladina
Predom. ling. Valencià
Superfície 61,5 km²
Altitud 300 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.169 hab.
51,53 hab/km²
Coordenades 38° 53′ 45″ N, 0° 41′ 31″ O / 38.89583°N,0.69194°O / 38.89583; -0.69194Coord.: 38° 53′ 45″ N, 0° 41′ 31″ O / 38.89583°N,0.69194°O / 38.89583; -0.69194
Distàncies 75 km de València
24 km de Xàtiva
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PP, 4 PSPV i 2 AIPV
Vicent Perales (AIPV) (2007)
Codi postal 46691
Codi territorial 46251
Festes majors Del 18 al 28 d'agost
Dies de mercat divendres
Web

Vallada és un municipi de la comarca valenciana de La Costera. Limita amb els termes de Moixent i Montesa (a la mateixa comarca), amb Aielo de Malferit i Ontinyent (a la Vall d'Albaida) i amb Enguera (a la comarca de la Canal de Navarrés).

Geografia[modifica | modifica el codi]

El relleu el configura fonamentalment el riu Cànyoles i la seva vall oberta en direcció SO-NE, seguint la direcció marcada per la Serra Grossa, que flanqueja la vall per la part meridional amb orientació prebètica i la Serra d'Énguera, situada en la part septentrional, última baula del poderós massís cretaci del Caroig.

El clima és entre mediterrani i continental, amb temperatures mitjanes que oscil·len entre els 8 °C del mes de gener i els 24 °C del mes d'agost, i amb una mitjana de precipitacions anuals d'aproximadament 439 m³.[cal citació]

Història[modifica | modifica el codi]

Les deixalles prehistòriques i romanes trobades al poble són de poca entitat així com les musulmanes en època dels quals fou una alqueria del terme del castell de Montesa. La primera documentació sobre el lloc és de 1244 i fa referència a la cessió dels castells de Vallada i de Montesa per part de l'alcaid de Xàtiva a Jaume I (1208-1276). La seua població musulmana es va mantenir rere la conquesta fins a l'època de Pere III el Gran (1240-1285), i fou poblada en nom del rei Alfons III (1265-1291) amb 120 famílies de cristians el 16 d'octubre del 1289, juntament amb Montesa. El 1319 fou donada per Jaume el Just (1267-1327) a l'orde de Montesa, en el qual senyoriu es va mantenir fins al segle XIX. El 14 de setembre de 1547 el mestre de l'orde, Pere Lluís Galcerà de Borja, va convertir-la en vila independent i separada de Montesa. El trànsit dels contendents en la guerra de Successió es va reflectir en un empobriment de les arques municipals. En 1748 la comarca va sofrir un terratrèmol que obligà els valladins a buscar refugi fora de la població.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2006 2007
3.089 2.972 3.064 3.151 3.117 3.185 3.275 3.339 3.288 3.409

Economia[modifica | modifica el codi]

La principal activitat econòmica és la indústria de mobles de ratan, bambú, pi, etc. Amb una àmplia oferta de tot tipus de mobiliari per a interior i exteriors, amb disseny i amb alternatives per a completar la decoració i moblat de qualsevol habitatge.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Martínez Cerdá AID
1983 - 1987 José Martínez Cerdá PSPV
1987 - 1991 Fernando María Giner Giner Independent, Unitat valladina
1991 - 1995 Fernando Mª Giner Giner UV
1995 - 1999 Fernando Mª Giner Giner PP
1999 - 2003 Fernando Mª Giner Giner PP
2003 - 2007 Fernando Mª Giner Giner PP
2007 - 2011 Fernando Mª Giner Giner PP
Des del 2011 Vicent Perales / Mª José Tortosa AIPV / PSPV-PSOE

Maria José Tortosa esdevindrà en 2013 la primera alcaldessa de Vallada, arran del pacte amb els independents d'Alternativa Independent del Poble de Vallada, formació presidida per Vicent Perales, el qual es farà càrrec de l'alcaldia els dos primers anys de legislatura. Això era en teòria el que havien signat, però Perales va trencar el pacte amb el PSPV per a fer-ne un de nou amb el PP i així poder mantenir el càrrec fin al 2015.

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Castell de Vallada. De vital importància per als musulmans fou destruït durant la Reconquesta i es troba en estat de ruïna absoluta.
  • Església de Sant Bartomeu. En l'any 1564 el mestre picapedrer Domingo de Gamieta començaria la construcció de l'actual temple parroquial; que després de diverses fases constructives seria culminat definitivament després de l'edificació de la Capella en la segona meitat a del segle XVIII.
  • Ermita de Sant Sebastià. L'actual ermita que substituiria a una anterior, ja documentada en el segle XVI, i derrocada al voltant de 40 anys després d'iniciat el segle XVIII, quedaria acabada en l'any 1746.
  • Capella del Diví Jutge. De 1748. Seria edificada després del terratrèmol d'aquell any, en el lloc que durant molts mesos va estar protegit el Santíssim en improvisada capella, davant el temor de l'enfonsament del temple parroquial.
  • Ermita del Santíssim Crist del Mont Calvari. Segle XVIII.
  • Casa de la Por. Actual Casa de Cultura.
  • Escultura del Pare Presentat. De 1980.
  • Museu Arqueològic Municipal.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Túnel del sumidor. La columna vertebral d'aquesta zona d'interès natural estaria formada per l'eix hidrogràfic: Brolladors, Túnel del Sumidor i Font de la Saraella. Aquest eix possibilita l'aparició d'una morfologia subterrània molt pintoresca. Tant els Brolladors com la Font de la Saraella són dues cavitats petites que actualment han estat reblertes o han sofert despreniments i apareixen, sobretot aquesta última, com simple font. Altre aspecte important és la qualitat de les aigües, que passen de ser dolces a salades. Aquest túnel transcorre per materials del Keuper. El Túnel del Sumidor és la cavitat més important del món en desnivellis càrstics i presenta un desnivell provisional de 205 m., en un recorregut d'aproximadament 1.300 m., el que la converteix en la cavitat més profunda del món de les desenvolupades en guixos. L'entrada al túnel es troba en una petita depressió en la capçalera del barranc del Penyó, al costat de la pròpia llera. L'entrada divideix el túnel en dues parts, una aigües dalt i altra aigües baix. El recorregut del riu aigualeixes dalt és d'uns 500 m i riu avall al voltant de 800 m.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Vicent Ferrer. Se celebra el dilluns següent al Dilluns de Pasqua.
  • Moros i Cristians. De dijous a diumenge de la segona setmana de setembre. Destaquen els vestits, el colorit, la llum i la música del seu principal acte, la desfilada.
  • Festes Patronals. Se celebren en honor a Sant Bartomeu, Santíssim Crist del Calvari i Verge de Gràcia durant els dies 18 al 28 d'agost.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallada