Llanera de Ranes

Llanera de Ranes

(En detall)
Localització
Localització de Llanera de Ranes respecte a la Costera
Municipi a la Costera
Església de Llanera de Ranes
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Costera Manc. La Costera-Canal Manc. de Costera de Ranes Xàtiva
Gentilici	Llanerí, llanerina
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	709.138,29
Superfície	9,30 km²
Altitud	140 msnm
Població (2012)   • Densitat	1.143 hab. 122,9 hab/km²
Coordenades	38° 59′ 40″ N, 0° 34′ 31″ O
Distàncies	54,8 km de València 7,1 km de Xàtiva
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 6 PP i 3 PSPV Vicente Sanchis Bonete (PP)
Codi postal	46814
Festes majors	Setembre
Fira tradicional	Porrat de Torrent

Llanera de Ranes és una població de la comarca de la Costera.

Limita amb Canals, Cerdà, Estubeny, la Granja de la Costera, Xàtiva, Rotglà i Corberà, Torrella i Vallés (a la mateixa comarca), i amb Anna i Sellent (a les comarques de la Canal de Navarrés i la Ribera Alta respectivament).

Geografia

Situat en la marge esquerra del riu Cànyoles. El terreny és pla, amb una altitud mitja de 120 m. i format per sediments miocènics. No existeixen accidents geogràfics d'importància. La població està edificada sobre el suau pendent de la Costera de Ranes.

Història

Fou un annex de la desapareguda alqueria àrab de Cairent. Lloc de moriscos, comptava amb 32 cases abans de l'expulsió d'aquests. En el segle XVI detentaren el senyoriu els Vilaragut, comtes d'Olocau. El 1650 es va concedir el títol de marquès de Llanera a Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví, segon comte d'Olocau. Amb el temps el marquesat passà als Fenollet i, finalment, als Castillo. Antigament formava un sol nucli amb Carbonell, avui un barri del poble. En 1838 se'l va afegir el municipi de Torrent de Fenollet.

Demorafia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
970	963	1.002	1.056	1.013	992	1.136	1.059	1.056	1.077

Economia

Els cultius predominants són els cítrics (150 Ha), hortalisses, blat de moro i tubèrcles en els terrenys irrigats; i l'olivera (150 Ha), garrofera, vinya i cereals en el secà.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Luis Perales Ferrando	UCD
1983 - 1987	Luis Perales Ferrando	UIL
1987 - 1991	Luis Perales Ferrando	AP
1991 - 1995	Miquel Martinez i Lluch	UV
1995 - 1999	Miquel Martinez i Lluch	UV
1999 - 2003	Miquel Martinez i Lluch	UV
2003 - 2007	Vicente Sanchis Bonete	PP
2007 - 2011	Vicente Sanchis Bonete	PP
Des del 2011	n/d	n/d

Monuments

• Església de sant Joan Baptista. De 1675.
• Ermita del Crist de la Santa Fe. Primer terç del segle XVIII.

Museus

• Museu d'Aquarel·les Boluda. Museu dedicat a l'aquarel·la, centrat en la figura del pintor valencià Boluda. Obert els caps de setmana.
• Museu etnològic Lluis Perales. Interessant museu etnològic. Obert els caps de setmana.

Festes i celebracions

• Festes Patronals. Celebra les seves festes patronals en honor a Sant Joan Baptista, la Divina Aurora i al Crist de la Fe la setmana que precedeix al primer diumenge de setembre.
• Porrat de Torrent. Fira que se celebra en el poblat de Torrent del Fenollet durant la quaresma per privilegi real des de fa segles.

Fills il·lustres

• Emili Revert i Martínez, el Xiquet de Llanera (Llanera de Ranes, 1910) fou un pilotari favorit en les apostes de començaments del segle XX.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llanera de Ranes

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.