La Font de la Figuera

La Font de la Figuera

Localització
Municipi a la Costera
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya País Valencià Província de València Costera Manc. La Costera-Canal Xàtiva
Gentilici	Fontí, fontina
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	1.947.843,04
Superfície	84,30 km²
Altitud	553 msnm
Població (2011)   • Densitat	2.234 hab. 26,5 hab/km²
Coordenades	38° 48′ 20″ N, 0° 52′ 46″ O
Distàncies	94,4 km de València 45,2 km de Xàtiva
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 5 PP, 3 PSPV, 2 BLOC i 1 UV Santiago Micó Rivera (PP)
Codi postal	46630
Festes majors	Primera setmana de setembre
Patró/Patrons	Verge del Roser i Crist dels Afligits

La Font de la Figuera és una població de la comarca de la Costera.

Limita amb Fontanars dels Alforins i Moixent (a la mateixa comarca), Enguera (a la Canal de Navarrés), Villena (a l'Alt Vinalopó) i amb Almansa (a la província d'Albacete, Castella - la Manxa).

Geografia

Al seu terme, de 84,7 km², trobem el Capurutxo amb 901 m. d'altitud, amb la Cova Santa i la Cova del Triangle que comunica amb la Penya Foradada (978 m.), altres altures són l'Alt de Silla (1004 m.), límit amb Almansa i, per tant, amb Castella - la Manxa. Amb les zones forestals de El Sierro i Els Clotxes poden veure's cabres salvatges.

Història

L'actual població va sorgir en 1301 en una partida que es va segregar del terme de Moixent i va ser poblada amb carta pobla atorgada a Gonçal Garcia i 40 pobladors més. En 1348 es va constituir la baronia del seu nom de què va ser titular Pere Maça de Liçana, senyor de Moixent. El 1548 passà, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tard als Mendoza, ducs de l'Infantat, els Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d'Albatera. Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabasa de Perellós, marquesos de Dos Aigües. A més és el lloc de naixement del prestigiós general de la II República Vicente Rojo Lluch, comandant en cap de l'exèrcit republicà durant la guerra civil.

Demografia

La Font de la Figuera compta amb 2.240 habitants (INE 2008).

Evolució demogràfica de La Font de la Figuera
1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006	2007
4.046	3.958	3.779	3.428	3.189	3.439	2.974	2.571	2.208	2.173	2.129	2.081	2.213	2.237

Administració

Ajuntament de la Font de la Figuera.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Manuel Palau Soriano	PSOE
1983 - 1987	Manuel Palau Soriano	PSOE
1987 - 1991	Manuel Palau Soriano	PSOE
1991 - 1995	Manuel Palau Soriano	Independiente
1995 - 1999	María José Penadés	PP
1999 - 2003	Santiago Micó Rivera	UV
2003 - 2007	Santiago Micó Rivera	PP
2007 - 2011	Santiago Micó Rivera	PP
2011 - ara	Vicente Belda Cantavella	PSPV

Economia

La major part dels cultius són de secà, principalment la vinya, l'olivera i els cereals. En les hectàrees de regadiu es conrea: alfals, cereals i hortalisses. Hi ha ramaderia llanar, vacuna, caprina i porcina.

Població eminentment agrícola destaquem el seu vi i l'aigua, que es comercialitza arreu de l'estat.

Monuments i cultura

Plaça Major de la Font de la Figuera.

Hi ha el Museu Municipal i l'Etnològic.

• Església de la Nativitat de nostra Senyora. Segles XVI-XVII. Conserva un retaule de Joan Macip (Joan de Joanes), pintor que encara que la tradició vol que siga fontfiguerenc, està documentat el seu naixement a València.
• Monument a Joan de Joanes.
• Ermita de Santa Bàrbara. Del segle XVI, modificada en el segle XX.
• Ermita de Sant Sebastià. Segle XVI.
• Jaciment arqueológic de Sant Domènec.
• Llavador municipal, encara en ús.

Festes i celebracions

• Crist dels Afligits. El 6 d'agost és la festivitat del patró del poble.
• Festes Patronals. Durant la primera setmana de setembre se celebren en honor a la patrona Mare de Déu dels Xics.
• Moros i Cristians. Se celebren en honor a Santa Bàrbara, en la segona setmana de desembre.

Gastronomia

Bons embotits artesanals, l'anxela, plat típic d'hivern (arròs, fesols, naps, tanda, picat d'ametles, canyella i julivert), fasedures, borreta, són alguns dels àpats que poden acompanyar els vins locals; de postre podem demanar rotllet de flora, rotllet de candeal, rotllet de most i moltes llepolies més.

Per ser poble de frontera en la seua gastronomia hi trobem també plats tipics d'Albacete, com ara el gaspatxo manxego, un plat de carn, pasta cruda, salsa, bolets i la varietat local de caragols anomenada xonetes.

Fills il·lustres

• Marifé Arroyo, La Mestra, és una mestra que als anys setanta es va vincular al Moviment de Renovació Pedagògica, i va ser una de les primeres introductores del valencià a l'escola pública el 1974.
• Vicent Rojo Lluch (Font de la Figuera, 1894 - † Madrid, 1966) fou un militar, famós per la seva participació al capdavant de les forces republicanes durant la Guerra Civil Espanyola.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.