La Font de la Figuera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
la Font de la Figuera
Escut de la Font de la Figuera
(En detall)
Localització

Localització de la Font de la Figuera respecte del País Valencià Localització de la Font de la Figuera respecte a la Costera


Municipi a la Costera
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Costera
Manc. La Costera-Canal
Xàtiva
Gentilici Fontí, fontina
Predom. ling. Valencià
Superfície 84,34 km²
Altitud 553 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.150 hab.
25,49 hab/km²
Coordenades 38° 48′ 20″ N, 0° 52′ 46″ O / 38.80556°N,0.87944°O / 38.80556; -0.87944Coord.: 38° 48′ 20″ N, 0° 52′ 46″ O / 38.80556°N,0.87944°O / 38.80556; -0.87944
Distàncies 94,4 km de València
45,2 km de Xàtiva
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 PP, 4 PSPV, 2 BLOC-Compromís
Vicente Belda Cantavella (PSPV) (2011)
Codi postal 46630
Codi territorial 46128
Festes majors Primera setmana de setembre
Patró/Patrons Verge del Roser i Crist dels Afligits
Web

La Font de la Figuera és una població de la comarca de la Costera.

Limita amb Fontanars dels Alforins i Moixent (a la mateixa comarca), Enguera (a la Canal de Navarrés), Villena (a l'Alt Vinalopó) i amb Almansa (a la província d'Albacete, Castella - la Manxa).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Al seu terme, de 84,7 km², trobem el Capurutxo amb 901 m. d'altitud, amb la Cova Santa i la Cova del Triangle que comunica amb la Penya Foradada (978 m.), altres altures són l'Alt de Silla (1004 m.), límit amb Almansa i, per tant, amb Castella - la Manxa. Amb les zones forestals de El Sierro i Els Clotxes poden veure's cabres salvatges.

Història[modifica | modifica el codi]

L'actual població va sorgir en 1301 en una partida que es va segregar del terme de Moixent i va ser poblada amb carta pobla atorgada a Gonçal Garcia i 40 pobladors més. En 1348 es va constituir la baronia del seu nom de què va ser titular Pere Maça de Liçana, senyor de Moixent. El 1548 passà, per donació, als Lladró de Vilanova, i més tard als Mendoza, ducs de l'Infantat, els Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d'Albatera. Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabasa de Perellós, marquesos de Dos Aigües. A més és el lloc de naixement del prestigiós general de la II República Vicente Rojo Lluch, comandant en cap de l'exèrcit republicà durant la guerra civil.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La Font de la Figuera compta amb 2.223 habitants (INE 2012).

Evolució demogràfica de La Font de la Figuera
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2007 2011 2012
4.046 3.958 3.779 3.428 3.189 3.439 2.974 2.571 2.208 2.173 2.129 2.081 2.213 2.237 2.234 2.223

Administració[modifica | modifica el codi]

Ajuntament de la Font de la Figuera.
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Manuel Palau Soriano PSPV
1983 - 1987 Manuel Palau Soriano PSPV
1987 - 1991 Manuel Palau Soriano PSPV
1991 - 1995 Manuel Palau Soriano Independent
1995 - 1999 María José Penadés PP
1999 - 2003 Santiago Micó Rivera UV
2003 - 2007 Santiago Micó Rivera PP
2007 - 2011 Santiago Micó Rivera PP
Des del 2011 Vicente Belda Cantavella PSPV

Economia[modifica | modifica el codi]

La major part dels cultius són de secà, principalment la vinya, l'olivera i els cereals. En les hectàrees de regadiu es conrea: alfals, cereals i hortalisses. Hi ha ramaderia llanar, vacuna, caprina i porcina.

Població eminentment agrícola destaquem el seu vi i l'aigua, que es comercialitza arreu de l'estat.

Monuments i cultura[modifica | modifica el codi]

Plaça Major de la Font de la Figuera.

Hi ha el Museu Municipal i l'Etnològic.

  • Església de la Nativitat de nostra Senyora. Segles XVI-XVII. Conserva un retaule de Joan Macip (Joan de Joanes), pintor que encara que la tradició vol que siga fontí, està documentat el seu naixement a València.
  • Monument a Joan de Joanes.
  • Ermita de Santa Bàrbara. Del segle XVI, modificada en el segle XX.
  • Ermita de Sant Sebastià. Segle XVI.
  • Jaciment arqueológic de Sant Domènec.
  • Llavador municipal, encara en ús.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Crist dels Afligits. El 6 d'agost és la festivitat del patró del poble.
  • Festes Patronals. Durant la primera setmana de setembre se celebren en honor a la patrona Mare de Déu dels Xics.
  • Moros i Cristians. Se celebren en honor a Santa Bàrbara, en la segona setmana de desembre.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Bons embotits artesanals, l'anxela, plat típic d'hivern (arròs, fesols, naps, tanda, picat d'ametles, canyella i julivert), fasedures, borreta, són alguns dels àpats que poden acompanyar els vins locals; per postres podem demanar rotllet de flora, rotllet de candeal, rotllet de most i moltes llepolies més.

Per ser poble de frontera en la seua gastronomia hi trobem també plats tipics d'Albacete, com ara el gaspatxo manxego, un plat de carn, pasta cruda, salsa, bolets i la varietat local de caragols anomenada xonetes.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Font de la Figuera