La Llosa de Ranes

La Llosa de Ranes

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi a la Costera
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Costera Manc. La Costera-Canal Xàtiva
Gentilici	Lloser, llosera
Predom. ling.	Valencià
Pressupost	2.493.604,00
Superfície	7,10 km²
Altitud	106 msnm
Població (2011)   • Densitat	4.078 hab. 574,37 hab/km²
Coordenades	39° 01′ 08″ N, 0° 32′ 06″ O
Distàncies	54,8 km de València 4,4 km de Xàtiva
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 7 PP i 4 PSPV-BNV Evarist Aznar Teruel (PP)
Codi postal	46815
Festes majors	6 d'agost
Patró/Patrons	Crist del Miracle
Web	http://www.gva.es/lallosaderanes/

La Llosa de Ranes és una població de la comarca de la Costera.

Limita amb Xàtiva i Rotglà i Corberà (a la mateixa comarca), i amb Alcàntera de Xúquer, Beneixida i Castelló de la Ribera (a la comarca de la Ribera Alta).

Geografia

El relleu del municipi presenta dues parts bé diferenciades. La meitat septentrional està ocupada per una sèrie de turons triàsics. La màxima elevació la constituïx el Greu de la Saliva (344 m.), sobre el qual s'aixequen les ruïnes de l'ermita de Santa Anna. La meitat meridional forma un pla sedimentari, amb materials del quaternari en altures inferiors als cent metres, i ocupat pels cultius de regadiu. Cap al sud corren els barrancs d'aigües temporals de La Foia i del Salt.

La població està edificada en la vessant d'un turó en el cim del qual està edificada l'ermita del poble ; aquest fet dóna origen a l'exagerat pendent que presenten alguns carrers.

Història

Antiga alqueria musulmana. Jaume I, després de la conquesta de Xàtiva , el 1248, repartí terres donant origen a l'actual població. El lloc, poblat per adalits (guies de camins) i camperols pobres, estava rodejat per diferents llogarets o alqueries de moriscos(desapareguts molts ja al segle XVI)com ara Surrac, Betrillent, Ricarts, n'Arencs i altres. Sembla ser que a finals del segle XIV la família Sanç de Xàtiva (el fundador de la nissaga fou el primer batlle de Xàtiva i un dels tres "repartidors" de les terres de Xàtiva el 1270, nomenats per Jaume I) aconseguí comprar el dret de senyoriu sobre el lloc. El 1520 el cavaller Joan Sanç, propietari del lloc, va vendre-la a cinc veïns de Xàtiva i cinc més que ja vivien en La Llosa. Lloc de cristians vells i carrer depenent de Xàtiva, el 1535 fou erigida en rectoria pròpia amb l'annex de Sorió, i més tard passà a ser parròquia. Després de l'expulsió Sorió restà despoblada i de La Llosa només marxà una família de les vint-i-cinc que l'habitaven.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
3.607	3.589	3.644	3.640	3.686	3.622	3.694	3.725	3.712	3.748

Economia

Els principals cultius històrics eren fins fa quaranta anys el raïm de taula i el tabac però el profit econòmic a través de la Cooperativa del camp va portar la producció agrícola cap als actuals conreus dels cítrics, les prunes i darrerament els caquis. Els terrenys no conreats tenen forest baixa i bones i joves pinedes en les ombries que miren cap a la Ribera del Xúquer. Hi ha bestiar boví, porcí, caprí i avícola, però en petites proporcions.

És molt popular, amb gran aprofitament econòmic i guardonat en molts certàmens el formatge "blanquet", fet en tovallons, que és un formatge fresc i amb consistència.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Salvador Delgado de Molina Casanova	AIV (Agrupació Independent Valenciana)
1983 - 1987	Salvador Delgado de Molina Casanova	AP-PDP-UL-UV
1987 - 1991	Salvador Delgado de Molina Casanova	UV
1991 - 1995	Antonio Sanfélix Juan	PP
1995 - 1999	Antonio Sanfélix Juan	PP
1999 - 2003	Ramón Climent López	PSPV
2003 - 2007	Evarist Aznar Teruel	PP
2007 - 2011	Evarist Aznar Teruel	PP
2011 - ara	Evarist Aznar Teruel	PP

Monuments

• Església de la Nativitat de nostra Senyora. Del segle XVI i reformada als segles XVII i XIX.
• Ermita del Calvari. Del segle XVIII, reformada en 1940.
• Ermita de Santa Anna, del segle XV.

Festes i celebracions

• Festes Patronals. Comencen el dijous anterior a l'últim dimarts d'agost des de fa uns pocs anys,(abans eren el primer cap de setmana de setembre) encara que hi ha ofrenes i activitats durant alguns dies del mes d'agost. Són en honor al Sant Crist del Miracle (processó del dimarts) i a la Mare de deu de la Nativitat (processó del dilluns). El 2010 comencen el dijous 26 d'agost i acaben el dimarts 31 d'agost.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.