Garrofer
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Garrofer
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Ceratonia siliqua Linnaeus |
||||||||||||||||
El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre dioic de la família de les lleguminoses.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
El garrofer és un arbre de talla mitjana, de 5 a 7 metres d'alçada. La seva fruita, anomenada garrova o garrofa forma una bajoca o beina d'entre 10 i 20 cm de longitud, un cop madura assoleix un color marró fosc, gairebé negre. Normalment maduren entre finals d'agost i principis de setembre. Les llavors són de forma oval aplanada, de color marró i n'hi ha de 15 a 20 per garrova.
És un arbre propi del litoral ja que amb temperatures per sota dels 5 graus sota zero es mor. Monlau (1890) citant a Cavanilles diu que les glaçades de 1789 van matar els que estaven a 40 llegües de la costa del País Valencià sense afectar als del litoral.
[edita] Usos
La polpa que recobreix les llavors és dolça i en alguns casos consumida com a aliment humà als països pobres.
A la guerra civil espanyola i a la postguerra se'n feia un succedani de xocolata de pèssima qualitat. A Balears ho va ser en èpoques de fam. Normalment s'utilitza com a aliment del bestiar, bé directament pasturant d'enterra (porcs ò ovelles) o capolada i separada del pinyol (cavalls).
Les llavors s'usen per fabricar additius alimentaris com ara la farina de garrofí que s'utilitza com a espessant.
Segons Monlau (1890) els turcs feien sorbets barrejant la farina de garrofí amb regalèssia i els egipcis confitaven amb el garrofí el tamarinde i el mirabolà.[1]
Com a curiositat les seves llavors s'utilitzaven antigament per pesar i la unitat de mesura dels diamants "carat" deriva de la llavor del garrofer.
[edita] Curiositats
Les llavors del seu fruit, de pes força uniforme, s'utilitzaven en l'antiguitat per a pesar joies i gemmes, el seu nom en grec antic κεράτιον (Keration) d'on prové el mot quirat mesura encara avui vigent en joieria.
[edita] Referències
- ↑ Josep Monlau i Sala, Compendio de Historia Natural. Tractat sobre botànica, zoologia, geologia, etc. 1867
[edita] Enllaços externs
- Bruneau, B., F. Forest, P.S. Herendeen, B.B. Klitgaard, i G.P. Lewis. 2001. Phylogenetic relationships in the Caesalpinioideae (Leguminosae) as inferred from chloroplast trnL intron sequences. Systematic Botany 26: 487–514 (anglès)
- L. Watson and M. J. Dallwitz, The Genera of Leguminosae-Caesalpinioideae and Swartzieae (anglès)
