Garrofer
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Garrofer
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Ceratonia siliqua Linnaeus |
||||||||||||||||
El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre dioic de la família de les lleguminoses.
Taula de continguts |
[modifica] Descripció
El garrofer és un arbre de talla mitjana, de 5 a 7 metres d'alçada. La seva fruita, anomenada garrova o garrofa forma una bajoca o beina d'entre 10 i 20 cm de longitud, un cop madura assoleix un color marró fosc, gairebé negre. Normalment maduren entre finals d'agost i principis de setembre. Les llavors són de forma oval aplanada, de color marró i n'hi ha de 15 a 20 per garrova.
És un arbre propi del litoral ja que amb temperatures per sota dels 5 graus sota zero es mor. Monlau (1890) citant a Cavanilles diu que les glaçades de 1789 van matar els que estaven a 40 llegües de la costa del País Valencià sense afectar els del litoral.
[modifica] Gastronomia
La polpa que recobreix les llavors és dolça i és encara consumida com a aliment a l'Egipte i Síria. És un dels fruits de la cuina mediterrània ancestral, tot i que actualment el seu consum és molt reduït als països de nivell de vida més alt.
Segons Monlau (1890) els turcs feien sorbets barrejant la farina de garrofí amb regalèssia i els egipcis confitaven amb el garrofí el tamarinde i el mirabolà.[1]
A la guerra civil espanyola i a la postguerra se'n feia un succedani de xocolata de baixa qualitat. A Balears ha estat un aliment tradicional en èpoques de fam.
Les llavors s'usen per fabricar additius alimentaris com ara la goma de garrofí que s'utilitza com a espessidor. Espanya n'és el primer productor mundial.
Actualment hi han botigues de dietètica que venen farina de garrofa i preparats alimentaris a base de garrofa que cerquen de recuperar el consum d'aquest aliment tradicional menyspreat,[2] car la garrofa és naturalment dolça, no conté cafeïna ni els altres estimulants del cacau i és baixa en greixos i calories. És un bon sucedani del cacau en afeccions renals i hepàtiques, reumatisme, gota i artritis. La farina de garrofa es pot fer servir per a la preparació de pastissos i bombons.[3]
[modifica] Usos
Actualment la garrofa s'utilitza com a aliment del bestiar, bé directament pasturant d'enterra (porcs o ovelles) o capolada i separada del pinyol (cavalls).
La garrofa també es fa servir en la fabricació de la coberta digestible de les càpsules de medicaments.
[modifica] Curiositats
- Les llavors del seu fruit, de pes força uniforme al voltant dels 2 grams, s'utilitzaven en l'antiguitat per a pesar joies i gemmes, el seu nom en grec antic κεράτιον (Keration) d'on prové el mot quirat mesura encara avui vigent en joieria.
- Es diu que la garrofa la consumia sant Joan Baptista –sembla que va ser el seu únic aliment durant la vida al desert– i d'aquí que en alguns llocs se la conegui com a pa de sant Joan.
[modifica] Referències
- ↑ Josep Monlau i Sala, Compendio de Historia Natural. Tractat sobre botànica, zoologia, geologia, etc. 1867
- ↑ Coc de garrofa
- ↑ Pastís de garrofa
[modifica] Enllaços externs
- Bruneau, B., F. Forest, P.S. Herendeen, B.B. Klitgaard, i G.P. Lewis. 2001. Phylogenetic relationships in the Caesalpinioideae (Leguminosae) as inferred from chloroplast trnL intron sequences. Systematic Botany 26: 487–514 (anglès)
- L. Watson and M. J. Dallwitz, The Genera of Leguminosae-Caesalpinioideae and Swartzieae (anglès)
- Peres amb xocolata de garrofa calenta i ametlles
- El garrofer, un conreu en regressió
|
|||||
