Quesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Quesa
Bandera de Quesa Escut de Quesa
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Quesa respecte del País Valencià Localització de Quesa respecte de la Canal de Navarrés


Municipi de la Canal de Navarrés
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Canal de Navarrés
Manc. La Costera-Canal
Xàtiva
Gentilici Quesí, Quesina
Predom. ling. Castellà
Superfície 73,1 km²
Altitud 200 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
718 hab.
9,82 hab/km²
Coordenades 39° 07′ 10″ N, 0° 44′ 26″ O / 39.11944°N,0.74056°O / 39.11944; -0.74056Coord.: 39° 07′ 10″ N, 0° 44′ 26″ O / 39.11944°N,0.74056°O / 39.11944; -0.74056
Distàncies 81,7 km de València
22,7 km de Énguera
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PP i 3 PSPV
Jesús Miguel Requena Mut (PP)
Codi postal 46824
Codi territorial 46206
Festes majors Primer cap de setmana d'agost
Web

Quesa és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Limita amb Bicorb, Bolbait, Énguera, Millars i Navarrés (a la mateixa comarca) i amb Aiora i Tous (a les comarques de la Vall de Cofrents i la Ribera Alta respectivament).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Emplaçat en les estribacions de la Mola de Bicorb (dins del conjunt del Massís del Caroig) al descendir bruscament cap a la vall del riu Xúquer. El seu terme és de forma allargada, seguint a direcció sud-oest nord-est. El relleu és molt accidentat. Trobem nombrosos barrancs, els llacs i cascades del riu Grande, coneguts com a Los Charcos; la presa del riu Escalona; els paratges del riu Fraile, etc.

El mitjà climàtic és típicament mediterrani.

Història[modifica | modifica el codi]

Els fundadors musulmans l'anomenaren Queixen que significa quelcom paregut a "poble castigar pels vents de ponent"; Jaume I (1278-1296) quan l'ocupa en 1240 canvia el topònim pel de Quesa; en maig de 1250 el Llibre de Repartiment parla d'un tal Dragó com beneficiari del municipi; torna posteriorment a la Corona on es manté fins a 1387 en què Pere IV el Cerimoniós (1319-1387) obsequia a Pere de Xèrica amb l'alta jurisdicció sobre Navarrés i Quesa; en 1604 donà el títol de comtat a Lluís Castellar Vilanova, el qual canvia, sense èxit, la denominació de Quesa per la de Villa Castellar; els moriscs en ser expulsats el 1609 resistiren violentament en la partida anomenada de Los Arroces, on n'hi ha unes coves fins a ser vençuts; en els anys següents va predominar una recessió econòmica deguda al buit deixat pels moriscs, ja que en els preus dels arrendaments de delmes es posa en relleu un espectacular descens a Quesa i Bicorb; és per si eloqüent el que en 1646 només se sostingués per una població de 15 cases; en 1690 una epidèmia va morir tots els habitants llevat d'una família, els Garcia; en el segle XVIII, amb l'arribada d'una indústria sedera la població experimentà una certa recuperació; a partir de mitjan segle passat l'èxode s'ha fet ja imparable.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2012
852 818 823 780 791 797 762 745 741 740 735

Economia[modifica | modifica el codi]

La indústria, a part de la derivada de la comercialització dels productes agrícoles, compta amb les extractives de guix i pòrfir en les pedreres del terme. En el segle passat existien dues mines de ferro i havia cert nombre d'habitants que es dedicaven a teixir llenços casolans, restes d'una antiga indústria de la seda que va florir en el segle XVIII.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Cándido Moreno Baldo PSPV
1983 - 1987 Cándido Moreno Baldo PSPV
1987 - 1991 Cándido Moreno Baldo PSPV
1991 - 1995 Cándido Moreno Baldo PSPV
1995 - 1999 Cándido Moreno Baldo PSPV
1999 - 2003 Cándido Moreno Baldo PSPV
2003 - 2007 Cándido Moreno Baldo PSPV
2007 - 2011 Jesús Miguel Requena Mut GDL
Des del 2011 Jesús Miguel Requena Mut PP


Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Castell. Molt petit i abandonat ja en els primers temps de la reconquesta. Escasses deixalles certifiquen el seu estat de ruïna absoluta.
  • Església de Sant Antoni Abat. Molt modificada des de la seua fundació, la darrera intervenció va ser l'afegitó, en 1980, del campanar.
  • Ermita de la Santa Creu. Segle XVIII.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Los Charcos. El riu Grande, al seu pas pel paratge de Corbera, forma una successió de gorges i cascades naturals, batejats amb noms populars: Charco de las fuentes, de la bañera, del chorro, etc. Tot l'entorn d'aquest paratge es troba condicionat per a la seva visita, mitjançant senderes, passarel·les, fonts. Al costat d'ell estan situades dues zones d'acampada.
  • Abric del Voro. Situat en el vessant del riu Grande, aquest abric manté en el seu interior diverses mostres de l'Art Rupestre Llevantí, en molt bon estat de conservació. Entre elles destaca l'escena dels quatre arquers.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Sant Antoni. El cap de setmana més pròxim al 17 de gener es cremen diverses fogueres pels carrers i places de Quesa i després un ball popular.
  • La Reserva. Celebrada el 14 de febrer, actualment es passa al cap de setmana més proper. Aquesta festa té el seu origen en 1695. Cinc anys abans, una epidèmia va assolar la població deixant només una família amb vida, els García. Durant aquest període, el Santísim Sagrament, els Gots Sagrats i els llibres parroquials van ser traslladats a Bicorb, perquè en sigueu custodis. Passada la pesta, el 14 de febrer de 1695 van ser retornats a Quesa, celebrant-se aquesta data en aquest any i posteriors per la família supervivent, donant menjar i recer als visitants, amb l'objectiu de recuperar la població. Actualment tenen lloc cercaviles, una missa commemorativa, i l'elaboració de quatre paelles gegants, per a un total de 1.000 places, que són repartides juntament amb pans, entre els veïns i visitants d'aquesta població.
  • Festes patronals. Se celebren durant la primera setmana d'agost, dedicades a la Verge del Rosari, la Divina Aurora, el Santíssim Crist de la Salut i la Santíssima Creu; i un cinquè dia, dedicat a moros i cristians.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quesa Modifica l'enllaç a Wikidata