Pòrfir
El pòrfir[1] és una varietat de roca ígnia composta de cristalls, com feldspat o quars, format a partir de la solidificació del magma.
El nom prové li ve donat pel seu color púrpura (porphyra) distintiu. L'ús del pòrfir es remunta a les antigues civilitzacions assirio-babilòniques i egípcies. També s'usà a l'antiga Romà on se li donaven connotacions règies en associar-lo a la púrpura imperial.
El seu ús és extensiu en grans monuments de l'antiguitat com l'Hagia Sophia. Els sepulcres d'emperadors romans com Neró, o posteriors com Frederic II del Sacre Imperi eren de pòrfir.
Essent la pedra més dura que hi ha,[2] a Catalunya va ser usat a una petita columna i una basa a un finestral del claustre de la Catedral de Tortosa, possiblement d'època visigòtica, en la tomba de Pere el Gran,[2] ubicada a Santes Creus, i a la Sagrada Família ha estat usat en l'altar i en les quatre columnes corresponents al transsepte i a l'absis que suporten el cimbori,[2] la qual cosa dóna més resistència a aquestes columnes.[3][2] Dos dels principals països productors de pòrfir són Iran i Sudan.[2]
Referències [modifica]
- ↑ «pòrfir». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 "Gaudí com a Renaixença catalana de les formes". Joaquim Noguero, entrevista a Jordi Bonet publicada el gener de 2002 a Escola Catalana, revista educativa d'Òmnium Cultural.
- ↑ Temple Expiatori de la Sagrada Família#Columnes
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pòrfir |
