Pòrfir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una mostra de pòrfir

El pòrfir[1] és una varietat de roca ígnia composta de cristalls, com feldspat o quars, format a partir de la solidificació del magma.[2]

El nom prové li ve donat pel seu color púrpura (porphyra) distintiu. L'ús del pòrfir es remunta a les antigues civilitzacions assirio-babilòniques i egípcies. També s'usà a l'antiga Romà on se li donaven connotacions règies en associar-lo a la púrpura imperial.

El seu ús és extensiu en grans monuments de l'antiguitat com l'Hagia Sophia. Els sepulcres d'emperadors romans com Neró, o posteriors com Frederic II del Sacre Imperi eren de pòrfir.

Essent la pedra més dura que hi ha,[3] a Catalunya va ser usat a la tomba de Pere el Gran,[3] ubicada a Santes Creus, i a la Sagrada Família ha estat usat en l'altar i en les quatre columnes corresponents al transsepte i a l'absis que suporten el cimbori,[3] la qual cosa dóna més resistència a aquestes columnes.[4][3] Dos dels principals països productors de pòrfir són Iran i Sudan.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «pòrfir». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.182. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 de desembre de 2014]. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 "Gaudí com a Renaixença catalana de les formes". Joaquim Noguero, entrevista a Jordi Bonet publicada el gener de 2002 a Escola Catalana, revista educativa d'Òmnium Cultural.
  4. Temple Expiatori de la Sagrada Família#Columnes
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pòrfir Modifica l'enllaç a Wikidata