Moros i Cristians
Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre moros i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià). Aquesta rememoració és comuna a molts pobles i ciutats del País Valencià , en especial les Comarques Centrals. Les festes més reconegudes són les festes de Moros i Cristians d'Alcoi (1604), al voltant de les festes de Sant Jordi. Encara que també són conegudes les de Cocentaina (1586), Beneixama (1845), Banyeres de Mariola (anterior a 1700), Cabdet (1588), Biar (1613), Callosa d'en Sarrià (1712), Crevillent (1702), Elda (1969), Muro (1712), L'Olleria (1795), , Oriola (1978), Petrer (1612), Villena (1673) Ontinyent (1812), alguns barris d'Alacant i en general les de poblacions de gran part del les Comarques centrals i les Comarques del sud, nord de la Regió de Múrcia, i est de la província d'Albacete. Cal destacar també les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (1700) en honor a santa Marta amb el seu desembarc que té el títol de festa d'interès internacional. A Sóller, Mallorca, també se celebren aquestes festes el segon diumenge de Maig.
La festa es caracteritza generalment per la presa de la ciutat per part dels moros, que roman sota sobirania mora durant un o més dies, fins que els cristians tornen a conquerir-la, restant en mans dels cristians tot l'any fins la següent setmana de festa. No obstant això, les representacions i l'argument de la festa pot variar d'una localitat a una altra, incloent els discursos dels capitans moro i cristià, i la representació escènica. L'acte principal d'aquesta festa és L'Entrada de Moros i Cristians, així com les Ambaixades. Tanmateix, a l'hora de celebrar aquestes festes, cada ciutat o poble les dedica a un sant patró. Així, passa amb Sant Jordi, per Alcoi o Banyeres de Mariola, Sant Blai, per Bocairent o Sax, la Mare de Déu de Gràcia per Cabdet o Biar, Sant Vicent Ferrer, per Agullent o San Vicent del Raspeig, Sant Roc, per Castelló de Rugat o Alfarrasí.
L'organització de la festa corre a càrrec de les Filades (en algunes poblacions anomenades Comparses ) que, lògicament, poden ser mores o cristianes. Durant tot un any es preparen els vestits i engalonaments per a la festa, així com les armes de foc que, tot i que són fictícies, son molt sorolloses. Tot açò ompli les localitats que celebren la festa de color i de soroll.
Cal destacar els nombrosos museus festers (o també anomenats casal del fester) que hi han als pobles de la zona. En aquests tipus de museus, s'exposen vestits, indumentària antiga, fotografies, partitures de música festera, i tot un seguit d'objectes que rememoren aquestes festes. Entre els que més destaquen està el d'Ontinyent, situat al Casc Antic de la Ciutat.
Les festes de Moros i Cristians més antigues documentades són les de Cocentaina. Es té constància d'elles des de l'any 1586, i les segones les de Cabdet que daten de 1588.[1]
A nivell de curiositat es pot esmentar la relació que hi ha entre Biar i Villena amb la Mahoma. Mentre que per a molts és sols un ninot, en aquests dos pobles forma part d'una tradició ja antiga en la que el poble de Biar li deixa la Mahoma al de Villena. Segons diu la llegenda, perquè antigament no hi havia presó a Biar i els presoners anaven a la de Villena. Aleshores, els dos pobles van acordar que en lloc dels impostos de presó, Biar li deixaria tots els anys la Mahoma. Des d'aleshores l'alcalde de Villena, acompanyat per representants del moros, puja el dia 12 de maig amb un pregó per a arreplegar-la i el dia 8 de setembre, quan els moros perden, la torna al poble de Biar, on l'esperen a la Torreta per a passejar-la per tot el poble amb la música de les espies.
Tot i això, en aquestes festes no es mostra només la batalla entre els moros i els cristians i la seva indumentària, també van acompanyades de bandes de música que acompanyen amb "marxes mores i cristianes", així com pas-dobles la terra com "Borosko", "Pepe Anton", "Febrer", "Xàbia", "Aitana", "Fiesta en Benidorm", "Paquito el Chocolatero", "Chimo", etc. Gràcies a la música d'aquests grups les esquadres poden dur un ritme mentre desfilen pels carrers de les localitats. Els compositors de música festera de Moros i Cristians més destacats de la història són l'Ontinyentí José María Ferrero Pastor i l'Alcoià Amando Blanquer Ponsoda
També s'ha d'esmentar la utilització de la pólvora que acompanya a les ambaixades.
Taula de continguts |
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Costa, Roger. «Quins és l'origen de la festa de moros i cristians?». Sàpiens [Barcelona], núm. 78, abril 2009, p. 5. ISSN: 1695-2014.
Bibliografia [modifica]
- DOMENE, J., GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, M.A. y VÁZQUEZ, V. (2006): Las fiestas de moros y cristianos en el Vianlopó. Centre d’Estudis Locals del Vinalopó-Mancomunitat de Municipis del Vinalopó (Alacant), 312 págs. ISBN 84-609-9551-8
- GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, Miguel-Ángel (1996): La Fiesta de Moros y Cristianos: Orígenes siglos XIII-XVIII. Diputación Provincial de Alicante, 163 págs. ISBN 84-923611-1-5
- GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, Miguel-Ángel (1997): La Fiesta de Moros y Cristianos: Evolución siglos XIX-XX. Diputación Provincial de Alicante, 156 págs. ISBN 84-923611-0-7
- GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, Miguel-Ángel (1999): Moros y Cristianos. Del Alarde Medieval a las Fiestas Reales Barrocas ss. XV-XVIII. Diputación de Alicante-Patronato Provincial de Turismo de Alicante. 302 págs. ISBN 84-923611-3-1
- GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, Miguel-Ángel (2004): Castalla en el origen de la Fiesta de Moros y Cristianos (1473-1804). Alicante, Diputación de Alicante y Asociación de Comparsas, 201 págs. ISBN 84-609-2145-X
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moros i Cristians |
