Jaume Fuster

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jaume Fuster i Guillemó
Naixement 1945
Mort 31 de gener de 1998
L'Hospitalet de Llobregat
Activitat Escriptor, assagista

Jaume Fuster i Guillemó (1945, Barcelona - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener de 1998) va ser un escriptor, assagista i traductor català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Placa commemorativa en la casa natal al carrer Tallers, 65

El 1966 comença a col·laborar amb Presència i un any més tard, publica Breu història del teatre català. El 1969, un cop acabat el servei militar a Mallorca, es casa amb l'escriptora Maria Antònia Oliver. El 1972 publica De mica en mica s'omple la pica, un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts des de llavors.

El 1975 va rebre el Premi Ciutat de Palma-Gabriel Maura de novel·la per Tarda, sessió contínua, 3,45 (també coneguda com a Collita de sang).

Acabat el franquisme es funda l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la qual n'és un dels fundadors i va integrar la Comissió Gestora. Més endavant en va esdevenir secretari (1978) i president (1995-1998). Juntament amb Xavier Romeu i Juvé i molts d'altres fou membre dels col·lectius d'escriptors Ofèlia Dracs (de novel·la eròtica), Trencavel (escriptors de l'esquerra independentista) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana. Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) en fou un dels principals dirigents a la dècada dels 1970.

Relacionat amb el seu aspecte literari, Jaume Fuster va organitzar la campanya "Català, llengua oficial" emmarcada dins del II Congrés de Cultura Catalana l'any 1977. «Fou membre d'una generació de lluitadors i intel·lectuals crítics, allunyats del conformisme i compromesos amb la realitat social i nacional dels Països Catalans, el que els va dur a participar del combat per a la llengua i la identitat catalana per assolir la plena normalitat nacional política i cultural.»[2]

A banda d'escriptor de novel·la policíaca, també excel·leix com a traductor. El 1989 va rebre el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig per a la seva traducció de novel·la Bella del senyor, d’Albert Cohen.

El 1993 és guardonat amb el premi de narrativa Ramon Llull per El Jardí de les palmeres, obra que tanca la trilogia d'espasa i bruixeria iniciada per L'illa de les Tres Taronges (1983). El desembre d'aquell mateix any serà escollit Escriptor del mes. Aleshores va dir «si perdem el català, la humanitat haurà perdut una llengua i això no es pot permetre».[3] El seu darrer llibre, La mort de Guillem, publicat 1996 tracta l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador per els activistes de l'extrema dreta valenciana.

Mor el 31 de gener de 1998, a l'edat de 52 anys, a causa d'un càncer de pulmó detectat tot just aquell Nadal.[4]

Obres[modifica | modifica el codi]

Llibres[modifica | modifica el codi]

  • 1972: De mica en mica s'omple la pica
  • 1976: Tarda sessió continua, 3.45
  • 1982: La corona valenciana
  • 1983-1993: Cròniques del món conegut (Trilogia)
    • 1983: L'illa de les tres taronges
    • 1985: L'anell de Ferro
    • 1993: El jardí de les palmeres
  • 1986: La materia dels somnis
  • 1987: Sota el signe del sagitari
  • 1987: Per quan vingui un altre juny
  • 1987: Tirant lo blanc, còmic amb dibuixos de Sento Llobell
  • 1993: Micmac (amb Antoni Lloret)
  • 1993: Anna i el detectiu
  • 1994: La guàrdia del rei
  • 1996: La mort de Guillem[5] sobre l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador

Guionista[modifica | modifica el codi]

Premis i reconeixement[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]