Jaume Fuster

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Jaume Fuster Alzina».
Jaume Fuster i Guillemó
Naixement 17 de novembre de 1945
Barcelona
Mort 31 de gener de 1998 (als 52 anys)
L'Hospitalet de Llobregat
Activitat Escriptor, assagista
Obres principals

Breu història del teatre català
Tarda, sessió contínua, 3,45

El Jardí de les palmeres
L'illa de les tarronges
El jardí de les tarronges
Premis

Premi Ciutat de Palma de novel·la 1975 per Tarda sessió continua, 3.45 - Collita de sang [1]
Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig 1989 per la seva traducció de Bella del senyor d’Albert Cohen
Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 1993 per El jardí de les Palmeres
Una biblioteca pública del barri de Gràcia de Barcelona du el seu nom.[2]
Una placa recorda la finca del carrer Tallers on va néixer.[3]

La ciutat de la Seu d'Urgell li va dedicar un carrer.[4]

Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 17 de novembre de 1945[5] - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener de 1998) va ser un escriptor, assagista i traductor català.[6] Lligat a l'activisme cultural fou un del fundadors i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Placa commemorativa en la casa natal al carrer Tallers, 65

El 1966 comença a col·laborar amb Presència i un any més tard, publica Breu història del teatre català. El 1969, un cop acabat el servei militar a Mallorca, es casa amb l'escriptora Maria Antònia Oliver. El 1972 publica De mica en mica s'omple la pica, un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts des de llavors.

El 1975 va rebre el Premi Ciutat de Palma-Gabriel Maura de novel·la per Tarda, sessió contínua, 3,45 (també coneguda com a Collita de sang).

En els darrers anys del franquisme es funda l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la qual n'esdevé un dels fundadors i va integrar la Comissió Gestora. Més endavant en va esdevenir secretari (1978) i president (1995-1998). Juntament amb Xavier Romeu i Juvé i molts d'altres fou membre dels col·lectius d'escriptors Ofèlia Dracs (de novel·la eròtica), Trencavel (escriptors de l'esquerra independentista) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana. Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) en fou un dels principals dirigents a la dècada dels 1970.

Relacionat amb el seu aspecte literari, Jaume Fuster va organitzar la campanya "Català, llengua oficial" emmarcada dins del II Congrés de Cultura Catalana l'any 1977. «Fou membre d'una generació de lluitadors i intel·lectuals crítics, allunyats del conformisme i compromesos amb la realitat social i nacional dels Països Catalans, el que els va dur a participar del combat per a la llengua i la identitat catalana per assolir la plena normalitat nacional política i cultural.»[7]

A banda d'escriptor de novel·la policíaca, també excel·leix com a traductor. El 1989 va rebre el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig per a la seva traducció de novel·la Bella del senyor, d’Albert Cohen.

El 1993 és guardonat amb el premi de narrativa Ramon Llull per El Jardí de les palmeres, obra que tanca la trilogia d'espasa i bruixeria iniciada per L'illa de les Tres Taronges (1983). El desembre d'aquell mateix any serà escollit “Escriptor del mes”. Aleshores va dir «si perdem el català, la humanitat haurà perdut una llengua i això no es pot permetre».[8] El seu darrer llibre, La mort de Guillem, publicat 1996 tracta l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador per activistes de l'extrema dreta valenciana.

Mor el 31 de gener de 1998, a l'edat de 52 anys, a causa d'un càncer de pulmó detectat tot just aquell Nadal.[9]

Obres[modifica | modifica el codi]

Llibres 
  • 1972: De mica en mica s'omple la pica
  • 1976: Tarda sessió continua, 3.45
  • 1982: La corona valenciana
  • 1983-1993: Cròniques del món conegut (Trilogia)
    • 1983: L'illa de les tres taronges
    • 1985: L'anell de Ferro
    • 1993: El jardí de les palmeres
  • 1986: La matèria dels somnis
  • 1987: Sota el signe del sagitari
  • 1987: Per quan vingui un altre juny
  • 1987: Tirant lo blanc, còmic amb dibuixos de Sento Llobell
  • 1993: Micmac (amb Antoni Lloret)
  • 1993: Anna i el detectiu
  • 1994: La guàrdia del rei
  • 1996: La mort de Guillem[10] sobre l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador
Guions

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Premi Llorenç Villalonga de novel·la (Ciutat de Palma)
  2. Web de la biblioteca Jaume Fuster
  3. Ravalnet
  4. Carrer de Jaume Fuster 42° 21′ 37.18″ N, 1° 27′ 50.68″ E / 42.3603278°N,1.4640778°E / 42.3603278; 1.4640778
  5. «Jaume Fuster Guillemó». Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 2 de desembre de 2014].
  6. «Jaume Fuster». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Jaume Fuster: Una vida pels Països Catalans en Lluitadors.cat, consulta l'1 de juny 2012
  8. Jaume Fuster, citat per Juanjo Ballabriga al diari Segre el 5 de desembre de 1993, citat al Centre de Documentació en Sociolingüística de la Secretaria de Política Lingüística
  9. «Jaume Fuster», anuaris.cat, Fundació Catalunya
  10. Jaume Fuster i Guillemó, La mort de Guillem, Eliseu Climent, 1996, 194 pàgines,ISBN 84-7502-491-2
  11. «Jaume Fuster», anuaris.cat, op.cit.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]