Najat El Hachmi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Najat El Hachmi

Najat El Hachmi
Naixement 2 de juliol de 1979 (1979-07-02) (35 anys)
Nador, Marroc
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació Escriptora
Guardons Premi Ramon Llull de novel·la (2008)
Obra
Primeres obres Jo també sóc catalana (2004)
Obres mestres L'últim patriarca (2008)

Najat El Hachmi (Nador, 2 de juliol de 1979) és una escriptora catalana i mitjancera cultural d'origen amazic. Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona i presentà un informatiu setmanal en llengua amaziga a l'antiga emissora Catalunya Cultura. Actualment resideix a Granollers, on treballa de tècnica a l'ajuntament. Va ser guanyadora de l'edició 2008 del Premi Ramon Llull de novel·la amb la novel·la L'últim patriarca,[1] que ha sigut traduïda a set llengües.[2]

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

Va néixer a la ciutat marroquina de Nador quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a Vic gràcies al reagrupament familiar. En aquesta ciutat va estudiar fins que es va matricular de filologia àrab a la Universitat de Barcelona. A Vic va fer de tot: empleada de la neteja, cuinera, monitora d'esports... fins a ser mediadora a la Delegació d'Ensenyament de Vic.[3]

El 2005 va participar en un acte de l'Institut Europeu de la Mediterrània, junt amb altres escriptors de procedència estrangera que utilitzen el català a l'hora d'escriure com Matthew Tree, Salah Jamal, Laila Karrouch o Mohamed Chaib.

Amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt l'octubre del 2007, va viatjar per diferents ciutats alemanyes per participar en col·loquis literaris en els quals va oferir la seva visió de la literatura catalana actual.

Ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, on participa en una tertúlia del programa L'oracle, de Xavier Graset, i ha publicat articles al diari El 9 Nou de Vic, a la revista digital Esguard[4] i en La Vanguardia.

Va començar a escriure quan tenia dotze anys i, des d'aleshores, no ha deixat de fer-ho, al principi com un entreteniment, i més endavant com a mitjà per expressar inquietuds o per reflexionar i recrear la pròpia realitat, acostant aquests dos mons als quals pertany. El seu primer llibre, Jo també sóc catalana (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, aborda la qüestió de la identitat i del procés d'arrelament al país que l'ha vist créixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia 8 anys. Un llibre que, en certa mesura, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l'autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d'origen marroquí.

La novel·la que l'ha fet famosa, L'últim patriarca, ha estat la guanyadora del Premi Ramon Llull de novel·la. La novel·la exposa la història d'un immigrant marroquí que s'instal·la a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en què viu.

A començaments de 2011 es publica La caçadora de cossos, també una novel·la en primera persona, en el qual aborda la temàtica de la sexualitat de manera molt oberta.[5]

L'octubre de 2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor del federalisme espanyol i en contra la independència de Catalunya.[6]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Najat El Hachmi guanya el Premi Ramon Llull de novel·la
  2. Nopca, Jordi. «Quina literatura catalana es llegeix al món?». Diari Ara, 20 d'abril de 2014, p. 48-49 [Consulta: 24 abril 2014].
  3. Presentació de "Jo també sóc catalana" a La Tralla
  4. «'Esguard', la primera revista en català per a iPad». El Periódico de Catalunya, 12 setembre 2012.
  5. [enllaç sense format] http://www.emporda.info/cultura/2011/02/10/cacadora-cossos-nou-llibre-najat-hachmi/108718.html
  6. «Un centenar de professionals d'esquerres signen pel federalisme i contra la independència». Vilaweb.cat, 17 d'octubre 2012. [Consulta: 17/10/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]