Alfred Bosch i Pascual
Alfred Bosch i Pascual (Barcelona, 17 d'abril de 1961) és un escriptor, africanista, acadèmic i polític català.[1]
En ficció ha publicat un bon nombre de novel·les, algun recull de relats i ha col·laborat en antologies. La seva narrativa sol comptar amb una acurada ambientació històrica, una notable vocació viatgera i un tractament psicològic dels personatges singular. Bona part de les seves obres han estat traduïdes al castellà, el francès i el portuguès.
Com a assagista, s'ha centrat en reflexions sobre la realitat africana, però també ha fet incursions en el debat sobre Europa i sobre la societat catalana.
Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació de forma regular.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1984 i doctor en Història per la Universitat de Barcelona el 1994 (amb la tesi Nelson Mandela, l'últim Home-Déu). Ha exercit de professor d'Història a la Universitat Pompeu Fabra, a la Universitat de Chicago, a la University of London, a la University of Ibadan (Nigèria), a University of the Witwatersrand (Sud-àfrica) i a Hood College.[2]
Entre els anys 2010 i 2011 va ésser el portaveu de Barcelona Decideix, plataforma transversal que va organitzar una consulta popular sobre la independència a la ciutat de Barcelona el 10 d'abril de 2011.
El 20 de novembre de 2011 va ésser elegit diputat, com a cap de llista d'Esquerra Republicana de Catalunya en coalició amb Reagrupament i Catalunya Sí, al Congrés dels Diputats de l'Estat espanyol.
[modifica] Obres
[modifica] Novel·la
- L'atles Furtiu, 1998. Premi Sant Jordi de novel·la
- Àlia la sublim, 2000
- L'Avi, 2001. Premi Nèstor Luján de novel·la històrica
- Trilogia 1714, 2002
- Les set aromes del món, 2004. Premi Ramon Llull de novel·la
- Heretaràs la Rambla, 2005
- Inquisitio, 2006. Premi Prudenci Bertrana de novel·la
[modifica] Narracions
- Fulls Impermeables, 1984
- Cronicàlia, 1986
- Herois d'Azània, 1996. Premi Documenta de narrativa
[modifica] Assaig
- Nelson Mandela, l'últim home-déu, 1995. Premi Carles Rahola d'assaig
- La via africana, 1997. Premi Joan Fuster d'assaig
- El imperio que nunca existió, 2001
- Europa sense embuts, 2002
- Catalans, 2006
- I Ara Què?, 2011
[modifica] Referències
- ↑ Belmonte, Eva. «Alfred Bosch: Un académico del independentismo». Elecciones Generales: ERC. El Mundo. [Consulta: 1 de gener de 2012].
- ↑ «Alfred Bosch». Nueva Economía Fórum, 4/11/2011. [Consulta: 1 de gener de 2012].
[modifica] Enllaços externs
- Alfred Bosch
- Alfred Bosch, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- Bosch Pascual, Alfred, Institució de les Lletres Catalanes.
|
|||||
