Empar Moliner i Ballesteros
| Naixement | 1966 Santa Eulàlia de Ronçana |
| Activitat | Escriptora i periodista |
| Nacionalitat |  Catalunya |
Empar Moliner i Ballesteros (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) és una escriptora i periodista catalana, la qual escriu en llengua catalana i castellana. La seva literatura es caracteritza pel sentit de l'humor i per una visió crítica de la societat contemporània i les seves contradiccions.
Cursà estudis de periodisme[1] i s'independitzà ben aviat per dedicar-se a actriu de teatre i cabaret. Però serà amb el periodisme, primer als serveis informatius de COM Ràdio i més tard a les pàgines d'opinió de l'edició barcelonina del diari El País, on es farà un nom.[2]
L'any 1999 publica el recull de contes L'ensenyador de pisos que odiava els mims, relats satírics que van obtenir el reconeixement de crítica i públic, i l'any següent guanya el premi Josep Pla amb la novel·la Feli, esthéticienne, traduïda a l'alemany. L'any 2004 publica el llibre de contes T'estimo si he begut, considerat el millor llibre de l'any segons La Vanguardia i El Periódico, i traduïda a l'anglès per Peter Bush amb el títol I Love You When I'm Drunk.[3] El 2005 l'aplec de cròniques periodístiques Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, amb els que Moliner va obtenir un èxit indiscutible.[2] Desitja guardar els canvis? (Quaderns Crema) és un recull dels articles que publica cada dissabte a l'edició catalana d'El País, a mig camí entre la crònica i la narració.[4]
Ha aparegut regularment a programes de ràdio i de televisió. El seu nom sol estar vinculat a polèmiques, tant per la seva condició d'escriptora mediàtica que no s'avergonyeix de sortir a programes de teleescombraries com Crónicas Marcianas, com pel seu costum de criticar i fer burla d'associacions de feministes.
El 2008, juntament amb Àlex Torío i el Juan Carlos Ortega presenta el programa Herois quotidians a TV3[5], una nova proposta que, agafant elements de l'humor i del fals documental, fa una mirada irònica i àcida sobre allò que es considera políticament correcte.
Ha escrit articles d'opinió a diaris com ara Avui,[6] Ara o El País.[7] És col·laboradora dels programes de ràdio Minoria Absoluta a RAC 1 i El matí de Catalunya Ràdio, i també contertuliana d'Els matins de TV3.
Taula de continguts |
Bibliografia [modifica]
Narrativa [modifica]
- L'Ensenyador de pisos que odiava els mims. ISBN 84-233-3114-8
- Feli, esthéticienne. (Premi Josep Pla 2000) ISBN 84-233-3202-0
- T'estimo si he begut. (Premi Lletra d'Or 2005). Quaderns Crema, 2004. ISBN 84-7727-410-X
- No hi ha terceres persones. Quaderns Crema, 2010. ISBN 978-84-7727-478-0
- La col·laboradora (2012)[8]
Reculls d'articles [modifica]
- Busco senyor per amistat i el que sorgeixi. Quaderns Crema, 2005. ISBN 84-7727-428-2
- ¿Desitja guardar els canvis?. Quaderns Crema, 2006 ISBN 84-7727-444-4
Referències [modifica]
- ↑ «Empar Moliner i Ballesteros». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 http://www.uoc.edu/lletra/noms/emoliner/index.html
- ↑ http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3211752
- ↑ http://hemeroteca.e-noticies.com/edicio-1716/raco-de-lectura/la-provocaci%F3-dempar-moliner-15692.html
- ↑ http://www.tv3.cat/actualitat/113739/Conversa-amb-lAlex-Torio-lEmpar-Moliner-i-el-Juan-Carlos-Ortega
- ↑ http://paper.avui.cat/article/ultima/166095/saber/enciclopedic.html
- ↑ http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Malditos/profesores/elpepuespcat/20070611elpcat_5/Tes
- ↑ 'La col·laboradora', d'Empar Moliner, ficció sobre el món editorial
