Maria Barbal i Farré
Maria Barbal (Tremp, Pallars Jussà, 1949) és una escriptora catalana. Tot i que viu a Barcelona des dels anys seixanta, el món literari dels primers treballs de l'autora se centra en el Pallars de la infantesa i l'adolescència, un entorn rural vist però amb perspectiva crítica. La seva primera novel·la, Pedra de tartera, de ple en aquest cosmos, va rebre una molt bona acollida de públic i lectors. Obres posteriors recullen paisatges més urbans. També és autora de narracions breus, novel·les per a joves i d'una obra de teatre.
La seva obra ha estat traduïda a llengües com l'asturià, el castellà, el francès i el portuguès. La seva tasca literària ha estat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi.[1]
Taula de continguts |
[modifica] Obra
[modifica] Novel·la
- 1985 Pedra de tartera
- 1990 Mel i metzines
- 1992 Càmfora
- 1996 Escrivia cartes al cel
- 1999 Carrer Bolívia
- 2002 Cicle de Pallars
- 2003 Bella edat
- 2005 País íntim
- 2008 Emma
[modifica] Prosa
- 2001 Camins de quietud: Un recorergut literari per pobles abandonats del Pirineu
[modifica] Narrativa breu
[modifica] Narrativa infantil i juvenil
[modifica] Teatre
- 2000 L'helicòpter
[modifica] Premis
- 1984 Joaquim Ruyra per Pedra de tartera
- 1985 Joan Crexells per Pedra de tartera
- 1986 Premi Literatura Catalana de la Generalitat, creació per a públic jove per Pedra de tartera
- 1992 Premi de la Crítica de narrativa catalana per Càmfora
- 1993 Premi Nacional de Literatura Catalana de narrativa per Càmfora
- 1993 Premi de la Crítica Serra d'Or de novel·la Càmfora
- 2000 Cavall Verd-Blai Bonet de narrativa per Carrer Bolívia
- 2005 Prudenci Bertrana per País íntim
[modifica] Referències
- ↑ «Maria Barbal: "Els animals són molt fidels i receptius"». Diari Ara, 23/11/2011. [Consulta: 24 de novembre de 2011].
[modifica] Enllaços externs
|
||||||||
