Carpe diem

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carpe diem.

Carpe diem és una expressió provinent del llatí que significa "aprofita el dia", és un tema recurrent en la literatura occidental com a exhortació a no deixar passar el temps que se'ns ha brindat o a gaudir dels plaers de la vida i deixar de costat el futur, que és incert. Té una especial importància en el Barroc, Renaixement i en el Romanticisme. Així mateix, es pot traduir com aprofita el moment, viu el moment, és a dir, aprofita l'oportunitat i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l'oportunitat ja no existeixi. La seva significació va anar variant des de “aprofita la vida que són dos dies” fins a “aprofita les teves capacitats que la vellesa tot ho encalça”.

És un dels Tòpics horacians, ja que va ser el poeta llatí Horaci qui va utilitzar per primera vegada aquesta expressió a l'Oda 1,11: "Carpe diem quam minimum credula postero" ("aprofita el dia, no confiïs en el demà").[1] En aquest poema d'Horaci, el poeta al·ludeix a Leucònoe, filla de Neptú i Telmiste, a qui aconsella despreocupar-se de la vida i divertir-se amb el present sense tenir por del que pot esdevenir-se un futur.

Llatí[modifica | modifica el codi]

La frase Collige, virgo, roses [...] ("reuneix, noia, les roses") apareix a la part final de la nascentibus un poema De rosis (també anomenat Idyllium de rosis), atribuït a Ausoni o Virgili. Anima els joves a gaudir de la vida abans que no sigui massa tard: comparar Gather Ye Rosebuds While Ye May de les verges, per fer gran part del temps.

Relacionada però diferent és l'expressió memento mori ("recorda que ets mortal"). No obstant això, dos elements principals de memento mori són la humilitat i el penediment, cap de les quals ocupa un lloc destacat en el concepte de carpe diem. Així, les dues frases també poden representar una oposició a la visió del món: amb carpe diem que representa despreocupació, ple de vida i Memento Mori humil, humil existència, encara que aquest no és l'ús original de la frase d'Horaci.

De la mateixa manera, ubi sunt - "On estan ara?" - Invoca la transitorietat i la meditació sobre la mort, però no és una exhortació a l'acció. Comparant els poetes morts, en cas de les vitrines plenes de trofeus i de fotografies antigues ("aquests nens són ara fertilització de narcisos") condueix a una invocació del carpe diem.

De brevitate vitae ("Sobre la brevetat de la vida"), sovint anomenat Gaudeamus igitur ("Alegrem-nos") és una popular cançó commercium acadèmic, en la consideració de l'alegria de la vida estudiantil, amb el coneixement que es morirà algun dia. Amèrica és medieval, que data de 1287.

Horaci parodia la frase en un altre dels seus poemes, "El ratolí de camp i el ratolí país". Utilitza el carpe viam en la frase que vol dir "prendre el camí 'per comparar les dues actituds diferents a la vida d'una persona (o en aquest cas, un ratolí) que viuen en una ciutat i al camp.

Tradició literària del tòpic[modifica | modifica el codi]

Literatura catalana[modifica | modifica el codi]

Nombrosos autors s’han inspirat en aquesta oda horaciana a l’hora de compondre les seves obres. La influència d’aquest tòpic també es percep en la literatura catalana. Joan Salvat-Papasseit, per exemple, va compondre «Mester d’Amor» sota la influència d’aquest motiu:

“Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar

i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.”

Carpe diem va marcar tendència especialment en la literatura catalana barroca en autors com ara Francesc Vicent Garcia o Francesc Fontanella.

Literatura espanyola[modifica | modifica el codi]

En la literatura castellana trobem diferents mostres del llegat d’Horaci. Un dels exemples més representatius és el Soneto XXIII de Garcilaso de la Vega:

“Coged de vuestra alegre primavera

el dulce fruto antes que el tiempo airado

cubra de nieve la hermosa cumbre.”

I no només trobem exemples il·lustratius del tòpic en aquest autor, sinó que altres grans autors com ara Luis de Góngora a «Mientras por competir con tus cabellos...» o Antonio Machado a «Caminante, son tus huellas» es van inspirar en Horaci per escriure les seves obres.  

Literatura anglesa[modifica | modifica el codi]

Horaci ha estat sempre present al llarg de la literatura anglesa, des de la literatura Isabelina fins al segle XX tot passant pel Romanticisme anglès on va rebre el seu màxim resplendor. Robert Herrick, un poeta del segle XVI, va dedicar uns versos del seu poema «To the Virgins, To Make Much of Time» a expressar aquest tòpic.    

“Gather ye rosebuds while ye may,

   Old time is still a-flying :

And this same flower that smiles to-day

   To-morrow will be dying”

També Andrew Marvell es va inspirar en Horaci per compondre diversos poemes d’entre el quals «To His Coy Mistress», o així mateix el romàntic William Blake uns segles més tard amb «Ah Sun-flower».

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

La frase "Carpe diem! Aprofita el dia! Fes que la teva vida sigui extraordinària!" de la pel·lícula Dead Poets Society (1989), protagonitzada per Robin Williams, va ser votada com la 95 millor pel·lícula per l'American Film Institute. La frase va ser utilitzada per Will (Simon d'Aus) a la Inbetweeners.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kaimowitz, Jeffrey H. The odes of Horace (en anglès). JHU Press, 2008, p. xvi-xvii. ISBN 0801889960. 
Portal

Portal: Filosofia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carpe diem