Emili Teixidor i Viladecàs
| Naixement | 22 de desembre de 1933 Roda de Ter (Osona) |
| Mort | 19 de juny de 2012 (als 78 anys) Barcelona (Barcelonès) |
| Activitat | Escriptor i pedagog |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Gèneres | Narrativa i assaig |
| Temes | Situació social contemporània |
| Signatura |  |
Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, 22 de desembre de 1933 – Barcelona, 19 de juny de 2012) fou un pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana.[1] Fou autor de novel·les com L'ocell de foc (un dels clàssics de la literatura juvenil catalana[2]) i Pa negre (que fou adaptada al cinema per Agustí Villaronga).
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Teixidor va néixer el 22 de desembre de 1933 a la població de Roda de Ter (Osona). Va estudiar Dret, Filosofia i lletres –Periodisme i Magisteri–[3], i esdevingué durant anys professor d'institut. En els seus primers anys de formació va coincidir amb Miquel Martí i Pol a l'escola unitària del poble, amb el qual va iniciar una amistat que perdurà al llarg dels anys. La seva vocació literària va sorgir d'un grup d'amics que es van aficionar a la literatura i van formar la Penya Verdaguer, entre els quals hi havia també Martí i Pol.[4] En els primers anys de treball va fer de mestre a la comarca d'Osona, i posteriorment va fundar amb altres companys l'escola Patmos a Barcelona (1958), la qual va dirigir entre 1958 i 1975.[3]
Emili Teixidor va iniciar la seva producció literària a finals de la dècada del 1960, en un moment en què hi havia un buit en la literatura infantil i juvenil catalana. Durant un temps va fer de mestre i escriptor a la vegada. Als anys 1970 va participar en algunes revistes com Cavall Fort, Tretzevents i Oriflama, dirigides al públic infantil i juvenil, i també col·laborà en publicacions periòdiques com el Diari de Barcelona, Presència, Avui, El Punt i El País.[3][2] També va escriure guions per a ràdio, televisió i cinema i dues adaptacions teatrals de Serafí Pitarra i Santiago Rusiñol.[5] Es va traslladar a viure a París, on va dirigir una revista enciclopèdia en francès i va fer d'editor.[6]
Al llarg de la seva trajectòria professional rebé molts premis literaris. Destaca l'any 1992, quan fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya.[3] El 23 de febrer de 2012 fou reconegut com a doctor honoris causa per la Universitat de Vic (UVIC), primera distinció d'aquest tipus que oferia el centre universitari.[7] Morí el 19 de juny de 2012, als setanta-vuit anys d'edat, a causa d'un càncer.[2][4]
Obra literària [modifica]
Teixidor fou un dels clàssics moderns de la literatura infantil i juvenil. Les seves obres solen estar ambientades a la plana de Vic de la seva infantesa i se centren en temes referents a la situació social del moment, tals com la Guerra Civil Espanyola i la postguerra.[3] S'especialitzà en literatura infantil i juvenil, però també escrigué novel·les per a adults. El seu estil denota un ric vocabulari i un bon domini de la tècnica narrativa.[2]
| « | Abans no existien els nois i noies com a lectors, perquè començaven a treballar als 8 o 9 anys. El gènere és relativament jove, sobretot al nostre país. | » |
| — Emili Teixidor[6] | ||
Inicià la seva producció literària amb les novel·les infantils i juvenils Les rates malaltes (1967), Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L'ocell de foc. Totes elles han esdevingut clàssics juvenils, així com la sèrie de novel·les de la formiga Piga. Pel que fa a la narrativa per al públic adult, s'inicià amb el recull de novel·les breu Sic trànsit Glòria Swanson, tot i que l'obra més aclamada va ser Pa negre (2003). Les seves darreres novel·les foren Laura Sants (2006) i Els convidats (2010),[8] les quals també estan ambientades en la postguerra.[4] Teixidor també ha escrit en castellà com Si lo sé no vengo (1985) o la novel·la Las alas de la noche (1988).[5] L'obra d'Emili Teixidor s'ha traduït al castellà, al farsi, al francès, al gallec, al grec, a l'italià, al neerlandès, al polonès, al portuguès i al romanès.[6][8][9]
En els darrers anys visità escoles i insituts on recomanà a infants i joves que trobessin moments per escriure i gaudir de la lectura.[7] També apuntà que cal incentivar l'interès per la cultura catalana,[4] en un món cada cop més globalitzat, on sembla que tot el que ve de fora ha de ser millor.[10] Defensà la universitat i, especialment, les disciplines que conformen les humanitats, com un espai de reflexió imprescindible pels temps actuals.[9]
Obra publicada [modifica]
La totalitat de l'obra d'Emili Teixidor és la següent:[5]
Novel·les per a infants [modifica]
|
Novel·les per a joves [modifica]
Narrativa [modifica]
Assaig [modifica]
|
Premis [modifica]
- 1967: Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per Les rates malaltes
- 1980: Premi Crítica Serra d'Or de contes per Sic trànsit Glòria Swanson
- 1992: Premi Creu de Sant Jordi per a la seva trajectòria
- 1995: Crítica Serra d'Or de literatura juvenil per Cor de roure
- 1997: Premi Nacional de literatura infantil i juvenil de les Lletres Espanyoles per L'amiga més amiga de la formiga Piga
- 1999: Premi Sant Jordi de novel·la per El llibre de les mosques
- 2003: Premi Joan Crexells de narrativa per Pa negre
- 2004: Premi Lletra d'Or per Pa negre
- 2004: Premi Nacional de Literatura per Pa negre
Referències [modifica]
- ↑ Capdevila, Carles. «Entrevista a Emili Teixidor: A Catalunya hi trobo a falta gent que s'ho jugui tot». Ara [Barcelona], 437, 12/02/2012, p.38-39. ISSN: 2014-010X.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Mor l'escriptor Emili Teixidor als 78 anys». Ara, 19 de juny 2012 [Consulta: 19/6/2012].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Emili Teixidor i Viladecàs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Mor l'escriptor i pedagog Emili Teixidor als 78 anys». 324.cat, 19 de juny 2012. [Consulta: 19/6/2012].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Emili Teixidor i Viladecàs al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Emili Teixidor i Viladecàs». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
- ↑ 7,0 7,1 «Emili Teixidor, investit doctor "honoris causa" per la Universitat de Vic». 324.cat, 23 de febrer 2012. [Consulta: 19/6/2012].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Emili Teixidor retrata el feixisme més ordinari de la postguerra». VilaWeb, 17 de febrer de 2010. [Consulta: 19 de juny de 2012].
- ↑ 9,0 9,1 «S'ha mort l'escriptor Emili Teixidor». VilaWeb, 19 de juny de 2012.
- ↑ Corretger i Olivart, Josep Maria. «Emili Teixidor i la seva postguera» (en català). Lo Càntich. Associació de Relataires en Català, N.11. Paradoxa, 2011, Agost-Octubre de 2011. ISSN: 2014-3036 [Consulta: 21 juny 2013].
Enllaços externs [modifica]
|
|||||
|
||||||||
