Jaume Cabré i Fabré

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jaume Cabré i Fabré
159
Jaume Cabré
Naixement 30 d'abril de 1947 (1947-04-30) (66 anys)
Barcelona
Activitat Escriptor
Gèneres Narrativa
Primeres obres Faules de mal desar (narracions)
Galceran, l'heroi de la guerra negra (novel·la)
Obres principals Senyoria, Les veus del Pamano, Jo confesso
http://www.jaumecabre.cat

Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril de 1947) és un escriptor i guionista català.

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d'ensenyament mitjà en excedència i professor a la Universitat de Lleida, és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Durant molts anys ha compaginat l'escriptura literària amb l'ensenyament. També ha treballat en el guionatge televisiu i cinematogràfic. Amb Joaquim Maria Puyal va ser el creador i guionista de la primera sèrie televisiva: La granja (1989-1992), a la qual van seguir altres títols com Estació d'enllaç (1994-1998), Crims (2000) i les tvmovies La dama blanca (1987), Nines russes (2003) i Sara (2003). En el terreny cinematogràfic ha estat coautor (juntament amb Jaume Fuster, Vicenç Villatoro i Antoni Verdaguer) del guió de la pel·lícula d'Antoni Verdaguer La teranyina (1990), basada en la seva novel·la, Premi Sant Jordi 1983. Amb el mateix equip va fer el guió d'Havanera (1993).

Ha rebut els principals premis de la literatura catalana a obra inèdita i obra publicada, així com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural, pel conjunt de la seva obra i trajectòria.[1] El 2014 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi en tant que persona destacada pels serveis prestats a Catalunya.[2]

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Els inicis[modifica | modifica el codi]

Es dóna a conèixer amb dos llibres de narracions, Faules de mal desar (1974) i Toquen a morts (1977).[3]

La seva primera novel·la, Galceran, l'heroi de la guerra negra (1978) ja fa aparèixer el que seran temes recurrents de la seva obra: el poder i la condició humana. El personatge del bandoler Jaume Galceran, ple de contradiccions, està dibuixat com un heroi malgrat ell mateix durant la Guerra dels Matiners (Segona Guerra Carlina).

La segona novel·la, Carn d'olla (1978), fa ressaltar un personatge ben diferent, la Barringa Barranga, una exprostituta que ha establert una xarxa de relacions en el barri barceloní de Sant Antoni.

A El mirall i l'ombra (1980) apareix per primer cop la música i, en certa manera, la reflexió sobre el valor de la creació artística, que més endavant seran temes presents de manera constant.

L'any 1980 publica una obra de literatura infantil, la novel·la La història que en Roc Pons no coneixia i un any més tard, un conte que porta el títol de El blauet.

La consolidació[modifica | modifica el codi]

Durant els anys 1984 i 1985 apareixen els tres títols que conformaran el Cicle de Feixes i que treballava des de feia molts anys. El 1984 apareix La teranyina, història emmarcada en la Setmana Tràgica i que narra les vicissituds d'aquells moments però no a Barcelona sinó a la ciutat de Feixes, correlat literari de Terrassa. La lluita pel poder polític, econòmic, familiar, es reflecteix en els moviments dels diversos personatges de la família Rigau i dels altres personatges que viuen en aquesta novel·la.

El mateix 1984 apareix Fra Junoy o l'agonia del sons, una novel·la de gestació lenta, com seran a partir d'ara les novel·les que publiqui Cabré, on, a més dels moviments subterranis del món eclesial de Feixes i del monestir de la Ràpita del qual el frare protagonista és confessor, la música hi té un protagonisme destacable. Alguns dels personatges de La teranyina i el món de Feixes també són presents en aquesta novel·la, que en certa manera n'és una continuació. Destaca la figura de Fra Junoy, una mena de víctima dels que tenen poder de manipulació.

El 1985 publica la "nouvelle" "Luvowski o la desraó" que és el punt final d'aquests personatges i famílies que han viscut en les altres dues novel·les. Aquest relat va ser publicat dins d'un llibre de narracions: Llibre de preludis, on la música encara hi és més present.

El 1984 va publicar la seva segona novel·la infantil: L'home de Sau.

La maduresa[modifica | modifica el codi]

El 1991 apareix Senyoria, una novel·la sobre la corrupció judicial que emana del poder absolut i situada a la Barcelona de finals del segle XVIII. Si amb Fra Junoy va pintar una víctima, ara amb don Rafel Massó, el regent civil de l'Audiència de Barcelona, pinta la figura del botxí, amb totes les seves pors i els seus egoismes.

L'ombra de l'eunuc (1996) és una novel·la que relata els anys del final del franquisme, la transició i els anys posteriors des de la perspectiva de la generació de l'autor, personificada per Miquel Gensana, el protagonista. Al mateix temps és una novel·la de reflexió sobre el fet creatiu i, especialment, el fet musical. L'estructura del relat està basada en la mateixa estructura del Concert per a violí i orquestra d'Alban Berg.

Mentre inicia la següent novel·la fa una incursió en altres gèneres. El 1999 publica El sentit de la ficció, un assaig sobre la creació literària, sobre l'escriptura, sobre la cuina de l'escriptor.

El 2000 hi ha un retorn al conte amb el llibre de relats Viatge d'hivern. Catorze històries relacionades entre elles per impulsos amagats. El lector va descobrint aquestes relacions a mesura que avança en els relats; i el lligam es manté malgrat que cada relat s'esdevé en llocs i èpoques ben diferents. És una mirada a l'Europa que no hem sabut construir de cap altra manera.

L'any següent, el 2001, publica i estrena al Teatre Nacional de Catalunya, l'obra de teatre Pluja seca, on apareix el tema de la desvirtuació de la memòria històrica i sobre el fet que la història l'escriuen els vencedors. El drama comença al castell de Peníscola convertit en cort papal (veritable per a ells, cismàtica per a Roma) el dia que mor Benet XIII i el delmat col·legi cardenalici decideix nomenar un successor de qui a Roma qualifiquen d'antipapa.

La seva novel·la Les veus del Pamano (2004) arrenca als anys quaranta, en un poble del Pallars Sobirà i arriba fins als nostres dies, amb un fris de personatges com els mestres Oriol Fontelles i Tina Bros, o la senyora Elisenda Vilabrú. La memòria històrica, la impossibilitat del perdó, la por de l'oblit són alguns dels temes que apareixen en aquesta novel·la. El 16 de novembre de 2009, TV3 ha estrenat una minisèrie de 2 capítols basada en la novel·la.[4]

El 2005 publica el segon assaig: La matèria de l'esperit sobre la lectura literària.

El 2011 publica Jo confesso, una novel·la de novel·les que reflexiona sobre la idea del mal en la història de la humanitat a partir de la vida d'un personatge culte i molt intel·ligent nascut a la Barcelona de la postguerra.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Relat[modifica | modifica el codi]

  • Faules de mal desar (Editorial Selecta, Barcelona 1974).
  • Toquen a morts (Edicions La Magrana, Barcelona 1977).
  • Tarda lliure (1981) (Premi "Recull", 1980).
  • Llibre de preludis (Edicions 62, Barcelona 1985 / Proa, Barcelona 2002)
  • Viatge d'hivern (Proa, Barcelona 2000)
  • Baix continu (Proa, Barcelona 2007)

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • Galceran, l'heroi de la guerra negra (Laia, Barcelona 1978 / Proa, Barcelona 1990)
  • Carn d'olla. (Moll, Palma 1978 / Proa, Barcelona 1999)
  • El mirall i l'ombra (Laia, Barcelona 1980)
  • La teranyina (Proa, Barcelona, 1984)
  • Fra Junoy o l'agonia dels sons (Edicions 62, Barcelona 1984 / Proa, Barcelona 1998)
  • Senyoria (Proa, Barcelona 1991)
  • El llibre de Feixes [La teranyina, Fra Junoy o l'agonia dels sons i Luwovski o la desraó] (Proa, Barcelona 1996)
  • L'ombra de l'eunuc (Proa, Barcelona 1996)
  • Les veus del Pamano (Proa, Barcelona 2004)
  • Jo confesso (Proa, Barcelona 2011)

Assaig[modifica | modifica el codi]

  • El sentit de la ficció (Proa, Barcelona 1999)
  • La matèria de l'esperit (Proa, Barcelona 2005)

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • Pluja seca (Proa-TNC, Barcelona 2001)

Novel·les i relats infantils[modifica | modifica el codi]

  • La història que en Roc Pons no coneixia (Editorial La Galera, Barcelona 1980)
  • L'any del blauet (Edicions Barcanova, Barcelona 1981)
  • L'home de Sau (Editorial La Galera, Barcelona 1985)

Guionatge[modifica | modifica el codi]

  • La dama blanca (telefilm) (1987)
  • La teranyina (radionovel·la) (1988)
  • Fins que la mort ens separi (radionovel·la) (1989)
  • La granja (sèrie TV) (1989-1992)
  • La teranyina (film) (1990)
  • Havanera (film) (1993)
  • Estació d'enllaç (sèrie TV) (1994-1998)
  • Crims (sèrie TV) (2000)
  • Nines russes (telefilm) (2003)
  • Sara (telefilm) (2003)

Obra traduïda[modifica | modifica el codi]

  • Traduccions de Senyoria
    • Espanyol. Señoría (trad. Daniel Royo). Ed. Grijalbo-Mondadori. Barcelona, 1993. 2a edició: Random House- Mondadori: Barcelona, 2005)
    • Hongarès. Ömeltósága. (trad: Tomcsányi Zsuzsanna.) Ed. Európa. Budapest, 2001
    • Romanès. Excelenta (trad: Jana Balacciu Matei) Ed. Merònia. Bucarest, 2002
    • Gallec. Señoría (trad. Dolores Martínez Torres) Ed. Galaxia. Vigo, 2002
    • Francès. Sa Seigneurie (Trad: Bernard Lesfargues) Christian Bourgois Éditeur. París, 2004
    • Portuguès. Sua Senhoria (Trad: Jorge Fallorca) Tinta da China ediçôes. Lisboa, 2007)
    • Albanès. Senjoria (Trad: Bashkim Shehu) Instituti i Librit & Komunikimit. Tirana, 2008)
    • Italià. Signoria (trad. Ursula Bedogni) Ed. la Nuova Frontiera. Roma 2009
    • Alemany. Senyoria (trad. Kirsten Brandt) Suhrkamp Verlag. Frankfurt 2009
    • Neerlandès. Edelachtbare (trad.: Pieter Lamberts & Joan Garrit). uitgeverij Signature, Utrecht, 2010
  • Traduccions de L'ombra de l'eunuc
    • Hongarès. Az eunuch Árnyéka (trad: Tomcsányi Zsuzsanna.) Ed. Európa. Budapest, 2004
    • Romanès. Umbra eunucului (trad. Jana Balacciu Matei). Editorial Meronia Bucarest, 2004
    • Francès. L'ombre de l'eunuque (trad: Bernard Lesfargues) Christian Bourgois Éditeur, 2006
    • Eslovè. Evnuhova senca (trad. Simona Škrabec) Ed. Beletrina. Ljubljana, 2006
    • Italià. L'ombra dell'eunuco (trad. Stefania Maria Ciminelli) La Nuova Frontiera, Roma 2010
  • Traduccions de Les veus del Pamano
    • Hongarès. A Pamano zúgása (trad: Tomcsányi Zsuzsanna) Európa könyvkiadó. Budapest, 2006
    • Espanyol. Las voces del Pamano (trad.: Concha Cardeñoso Sáenz de Miera). Ed. Destino. Barcelona, 2012
    • Alemany. Die Stimmen des Flusses (trad.: Kirsten Brandt). Insel Verlag. Frankfurt, 2007
    • Neerlandès. De stemmen van de Pamano (trad.: Pieter Lamberts & Joan Garrit). uitgeverij Signature, Utrecht, 2007
    • Italià. Le voci del fiume (trad.: Stefania Maria Ciminelli). La Nuova Frontiera. Roma, 2007
    • Portuguès. As vozes do rio Pamano (trad.: Jorge Fallorca). Tinta da China ediçôes. Lisboa, 2008
    • Grec. Οι φωνεσ του ποταμου Παμανο (trad. Evriviadis Sofos). Papyros Public Group. Atenes, 2008
    • Romanès. Vocile lui Pamano (trad. Jana Balacciu Matei). Editura Meronia Bucarest, 2008
    • Francès. Les voix du Pamano (trad.: Bernard Lesfargues). Christian Bourgois Éditeur, 2009
    • Noruec. Stemmene fra Pamano (trad.: Kjell Risvik). Cappelens Forlag Oslo 2009
    • Eslovè. Šumenje Pamana (trad.: Veronika Rot). Učila International, založba Križe Ljubljana, 2010
    • En procés de traducció al croat i a l'anglès.
  • Traduccions de Viatge d'hivern
    • Anglès. Winter Journey (trad.: Pat Lunn) Swan Isle Press Chicago 2009
  • Traduccions de Fra Junoy o l'agonia dels sons
    • Espanyol. Fray Junoy o la agonía de los sonidos. (trad. Enrique Sordo). Espasa-Calpe. Madrid 1988
    • Hongarès. Junoy barát, avagy a hangok halála (trad: Tomcsányi Zsuzsanna) Európa könyvkiadó. Budapest, 2009.
  • Traduccions de La teranyina
    • Espanyol. La telaraña. (trad. Enrique Sordo). Argos-Vergara, Barcelona, 1984
    • Francès. La toile d'araignée (trad. Patrick Gifreu.) Editions Du Chiendent 1985
  • Traduccions de Llibre de preludis
    • Espanyol. Libro de preludios. (trad. Enrique Sordo). Espasa-Calpe. Madrid, 1989
  • Traduccions de L'home de Sau (novel·la infantil)
    • Espanyol. El hombre de Sau (trad. Mercedes Caballud). La Galera, Barcelona.1986
  • Traduccions de La història que en Roc Pons no coneixia (novel·la infantil)
    • Espanyol. El extraño viaje que nadie se creyó. (trad. Mercedes Caballud). La Galera. Barcelona 1981
  • Traduccions de Jo confesso
    • Espanyol. Yo confieso. (trad. Concha Cardeñoso Sáenz de Miera). Destino. Barcelona, 2011
    • Alemany. Das Schweigen des Sammlers. (trad. Kirsten Brandt i Petra Zickmann). Insel Verlag. Berlín 2011
    • Italià. Io confesso. (trad. Stefania Maria Ciminelli). Rizzoli. Milano 2012

Premis literaris obtinguts[modifica | modifica el codi]

Premis a la trajectòria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Jaume Cabré, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». Vilaweb, 8 d'abril del 2010. [Consulta: 8 d'abril del 2010].
  2. «Jaume Cabré, Vicky Peña i Josep Maria Martí, entre les Creus de Sant Jordi 2014». 324.cat, 1 abril 2014 [Consulta: 1 abril 2014].
  3. Gracià, Oriol. «Entrevista a Jaume Cabré». Sàpiens [Barcelona], núm. 109, octubre 2011, p. 24-25. ISSN: 1695-2014.
  4. CCRTV, Televisió de Catalunya. «TV3 estrena avui "Les veus del Pamano"», 12-11-2009. [Consulta: 17-11-2009].
  5. Fitxa de Cabre al web de gencat

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]