Pere Calders i Rossinyol

Pere Calders i Rossinyol
Naixement:	29 de setembre de 1912 Barcelona, Catalunya
Mort:	21 de juliol de 1994 (als 81 anys) Barcelona, Catalunya
Activitat:	Escriptor
Primera/es obra/es:	El primer arlequí La glòria del doctor Larén (1936)
Obres principals:	Cròniques de la veritat oculta, Gent de l'alta vall

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994) fou un escriptor i dibuixant català. És un dels escriptors catalans del segle XX més populars. Destaca sobretot com a contista.

"La narrativa de Calders arrenca d'una motivació "transcendent": d'una arrel d'ironia, més afable que càustica, però obedient a reserves morals ben concretes. Dir-ne "humor" no seria una etiqueta bastant." (...) Les referències a Poe, Pirandello i Kafka, que els crítics hi han insinuat, no són rebutjables. Les narracions de Calders no hi tenen res a veure, en la superfície ni en la contextura; però probablement hi tenen molt a veure quant a la intenció, quant a les intencions més íntimes".

(Joan Fuster. Literatura catalana contemporània. Barcelona: Ed. Curial, 1971: 382).

Biografia

Fill del també escriptor i traductor Vicenç Caldés i Arús, Pere Calders residí fins als vuit anys, en una masia ubicada al Vallès Occidental. Cap al 1920, la seva família s'establí a Barcelona de mode definitiu, fet que, esdevingut el lapse pertinent, li permeté d'accedir a l'Escola Superior de Belles Arts. Posteriorment, va treballar com a dibuixant d'un publicitari i col·laborà amb El Diario Mercantil i el diari l'Avui, de la mateixa manera que ho faria amb diferenciades revistes, cas de L'esquella de la Torratxa. Fou a l'Avui on tingué ocasió de publicar el seu primer conte.

L'any 1936 publicà els seus dos llibres primerencs: el recull de relats breus El primer arlequí i la novel·la d'efímera extensió La glòria del doctor Larén. En l'obra darrerament al·ludida, nombrosos trets característics de sa prosa començarien a deduir-se tímidament. En ocasió de l'inici de la Guerra Civil, adquirí una postura de compromís, tot col·laborant amb publicacions de caire polític, sense ometre pas la confecció literària; en el decurs de tal espai de temps elaborà els contes de L'any de la meva gràcia, (els quals, posteriorment, instituirien part destacable de les reconegudes Cròniques de la veritat oculta) i la narració La cèl·lula, que es perdria sens no ésser publicada.

El 1937, Calders va allistar-se com a voluntari a l'exèrcit de la República; fou destinat a la rereguarda de Terol, on actuaria com a cartògraf. Allà, escrigué per encàrrec les seves concepcions subjectives, agrupades en la crònica Unitats de xoc. Esmentat dietari va ésser publicat l'any 1938, amb un pròleg realitzat a càrrec del notable poeta Carles Riba.

Altre cop a Barcelona, tingué l'oportunitat de confeccionar un relat d'extensió majorment vasta (relativament a La glòria del doctor Larén): Gaeli i l'home Déu, escrit que no esdevindria publicat fins el 1986. amb la desfeta de la república, l'escriptor fou internat al camp de concentració de Prats de Molló, fugaç exili descrit per Calders en un article procreat l'any 1974:

«	A la falda dels Pirineus i en ple hivern, amb la moral i el cos malalt, érem una desgraciada gent. La major part d'aquells milers i milers de soldats patíem disenteria o altres afeccions intestinals i el camp va quedar cobert d'excrements en un espai increïblement curt; (...) dormíem i vivíem al ras al mig de la brutícia, i alguns, massa, van morir també al ras sobre una neu i una terra inundades. La merda era alguna cosa més que una interjecció proferida per un personatge de novel·la o per un recurs d'estil "vigorós" per a qualificar una situació.	»
—Pere Calders, Article

Aconseguí d'evadir-se de la reclusió, i ocorreguda una breu estada a França, obligat a desemparar a la seva primera muller i llur fill, va exiliar-se a Mèxic, on de forma immediata rebé ajuda i suport de distints catalans sotmesos a una situació sinònima, cas de Josep Carner, de part de qui rebria un primer ajut. A Mèxic hi restà vint-i-tres anys, consumà matrimoni amb Rosa Artís (germana del també escriptor Avel·lí Artís Gener Tísner) amb qui tingué tres fills.

En Pere mai no assolí una adaptació complerta del tot, ja que persistí en ell l'anhel d'un intangible retorn a Catalunya, a part què mantingué una relació constant amb els cercles intel·lectuals i socials dels altres catalans exiliats. No obstant, l'assagista valencià Joan Fuster apuntà el següent:

«	És ben possible que, sense el pas per l'exili —sense l'escenari i sense els personatges que li proporcionà Mèxic—, els contes de Calders haguessin derivat a factures més acostades a Poe, Pirandello o Kafka: al conte "filosòfic" tradicional. Mèxic li brindava una "realitat" susceptible d'interpretacions suggestives.	»
—Joan Fuster, Sobre Pere Calders

Allà, Calders treballà per a l'editorial Uteha, a més d'ocupar-se en altres labors a fi de garantir-se una mínima subsistència econòmica, i de col·laborar periòdicament amb les revistes editades a cura de certs catalans exiliats en la mateixa geografia. En són clar exponent els Fascicles literaris (publicats mensualment entre 1958 i 1959), on aclariria la realitat de Catalunya. Ensems, no renegà quant a son talent creatiu, i prosseguí la publicació de la seva obra a Barcelona, si bé durant els inicis patí certament per tal de trobar un editor.

L'any 1942 publicaria el primer recull de contes posterior a la Guerra Civil, Memòries especials, obra escassament reconeguda que reeixí positivament amb l'arribada d'un recull de considerable projecció; les conegudes Cròniques de la veritat oculta (1955), on va incloure relats de ses temps més prematurs. Al·ludida obra precedí dos reculls de notable qualitat: Gent de l'alta vall (1957) i Demà a les tres de la matinada (1959).

L'editorial mexicana en la qual restava ocupat va adquirir l'editorial barcelonina Montaner i Simon, fet que facilità el cobejat retorn a Catalunya. En el viatge de tornada perdé un original inèdit a causa de la pèrdua d'una maleta. De bell nou a Catalunya, va practicar "un periodisme de caire polèmic" segons Monserrat Roig, tot col·laborant amb revistes com Tele-Estel, Canigó o Serra d'Or. Seguidament publicà les novel·les L'ombra de l'atzavara (Premi Sant Jordi 1964), Ronda naval sota la boira (1966) i Aquí descansa Nevares (1967), obra de "temàtica mexicana".

Quant als contes es refereix, l'any 1968 els reuneix tots (afegint-ne cert d'inèdit) en el volum Tots els contes (Premi de la Crítica Serra d'Or 1969). El 1978 publicà Invasió subtil i altres contes (Premi Lletra d'Or 1979), amb posterioritat el recull Tot s'aprofita (1983, Premi de Creació Literària de la Generalitat) De teves a meves (1984) i Barret fort (1987). En ocasió de l'obra teatral Antaviana del grup Dagoll Dagom (en què s'escenificaven certs contes escrits per ell), la seva obra assolí un èxit a destacar.

Pere Calders va participar en la confecció de llibres col·lectius i continuà col·laborant amb "Canigó", "Serra d'Or", "El Temps" i "l'Avui". Ell sempre comparà literatura i periodisme, vàlids ambdós per a la confessió de la realitat, malgrat confessar:

«	He viscut una monarquia que va caure, un parell o tres o dictadures, una República, una guerra, dos intents d'autonomia, un llarg exili, una transició democràtica (amb restauració monàrquica) i un espectacular triomf del socialisme. Sembla que, en una ocasió o altra, m'hauria d'haver estat possible de practicar el periodisme (que m'atreu força) sense reserves ni pors. Doncs no ha estat —ni és— així.	»
—Pere Calders, Article

El 1984 començà la publicació de les seves Obres Completes dins la col·lecció Clàssics catalans del segle XX d'Edicions 62. L'any 1986 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La nit del 21 de juliol de 1994, Pere Calders i Rossinyol morí a l'edat de 81 anys. El seu llegat literari roman dipositat a la Universitat Autònoma de Barcelona, institució que el dóna a conèixer progressivament.

Obres principals

Reculls

• El primer arlequí (1936)
• Unitats de xoc (1938)
• Memòries especials (1942)
• Cròniques de la veritat oculta (1955)
• Gent de l'alta vall (1957)
• Demà a les tres de la matinada (1959)
• Invasió subtil i altres contes (1978)
• Antaviana (1979), amb Dagoll Dagom
• Tot s'aprofita (1983)
• El sabeu, aquell? (1983)
• De teves a meves: trenta-dos contes que acaben més o menys bé (1984)
• Els nens voladors (1984)
• Tres per cinc, quinze (1984)
• La cabra i altres narracions (1984)
• El desordre públic (1984)
• Un estrany al jardí (1985)
• El barret fort i altres inèdits (1987)
• Raspall (1987)
• Kalders i Tísner, dibuixos de guerra a L'Esquella de la Torratxa (1991)
• L'honor a la deriva (1992)
• Mesures, alarmes i prodigis (1994)
• La lluna a casa i altres contes (1995)
• Cartes d'amor (1996)
• Tots els contes (2008)

Novel·les

• La glòria del doctor Larén (1936)
• L'ombra de l'atzavara (1964)
• Ronda naval sota la boira (1966)
• Aquí descansa Nevares (1967)
• Gaeli i l'home Déu (1984)
• La ciutat cansada (2008) (inacabada)
• Sense anar tant lluny (2009) (inacabada)
• La marxa cap al mar (2009) (inacabada)
• L'amor de Joan (2009) (inacabada)

Enllaços externs

• Club de Lectura sobre Pere Calders a la Fundació Antoni Tàpies
• Pere Calders i Rossinyol a LletrA
• Pere Calders i Rossinyol a l'AELC

• Perfil al Corpus Literari de la Ciutat de Barcelona
• Taula cronològica de la vida de Calders al web del programa El meu avi de TV3.
• La ciutat cansada, novel·la inèdita de Calders, publicada el 2008 .