Agustí Pons i Mir
De Viquipèdia
Agustí Pons i Mir (Barcelona, 1947) és un periodista i escriptor català.
Llicenciat en Ciències de la Informació a Pamplona, ha estat redactor d' El Noticiero Universal (1964-1976), d' Oriflama, de Destino i de l' Avui (1976-1996). Del 1981 al 1984 va ser Cap del Gabinet del conseller de Cultura en el primer govern de Jordi Pujol. És membre de l'AELC, del PEN català i del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i col·labora a les publicacions Avui, La Nació, Serra d'Or, Lletra de Canvi, El Temps i Debat Nacionalista. El 1991 va obtenir el Premi Joan Fuster d'assaig i des del 1998 va treballar a l'emissora Catalunya Cultura.
Taula de continguts |
[modifica] Obres
[modifica] Narrativa
- Tretze contes llibertaris (1981)
- Temps indòcils (2007)
- Cartes a Clara, una periodista del segle XXI] (Editorial Meteora, 2010)
[modifica] Poesia
- Cossos i fets (1977)
- Tractat de geografia (1980)
- Signe i desig (1987)
- Temps d'esbrotar (1989)
- Metàfora (Editorial Meteora, 2009)
[modifica] Biografies
- Converses amb Frederica Montseny (1977)
- Retrats comtemporanis (1991)
- Deu daus (1991) Premi Joan Fuster d'assaig
- Joan Triadú, l'impuls obstinat (1994)
- Pere Calders, veritat oculta. (1998)
- Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona (2000)
- Nèstor Luján, el periodisme libera (2004)
