Joan Sales i Vallès
| Naixement | 19 de novembre de 1912 Barcelona, Catalunya |
| Mort | 12 de novembre de 1983 (als 70 anys) Barcelona, Catalunya |
| Activitat | Escriptor |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Primeres obres | Viatge d'un moribund (1952) |
| Obres principals | Incerta glòria, El vent de la nit |
Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 – 12 de novembre de 1983) fou un escriptor, poeta, traductor i editor català. La seva obra més coneguda és la novel·la Incerta glòria.
Com a editor, va fundar amb la seva esposa Núria Folch i Pi el Club Editor, editorial que va posar a la impremta i al mercat La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda i Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga, entre d'altres obres emblemàtiques. Fou promotor de la revista Quaderns de l'exili.
Se li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1982.
| « | Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils. | » |
| — Joan Sales (Barcelona, 1912 – 1983) | ||
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Joan Sales i Vallès nasqué el 19 de novembre de 1912,[1] al barri de l'Eixample de Barcelona, en el si d'una família procedent de Vallclara, reduït nucli ubicat al peu de les muntanyes de Prades. Son encontorn familiar progressa, a nivell polític, des del tradicionalisme fins al catalanisme, i en apuntat moment es troba proper a la Lliga Regionalista. En ocasió de la ruïna soferta pel negoci de casa, la família es determina a recloure's a Vallclara, si bé Sales, esdevingut dos anys a Lleida on finalitza el batxillerat, retorna a Barcelona a la precoç edat de catorze anys.
Joan Sales va actuar de ben jove en oposició a la dictadura de Primo de Rivera. També va ser un dels primers professors de català del cens oficial de la Generalitat de Catalunya format per Pompeu Fabra.[2]
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1932), s'afilia al Partit Socialista Unificat de Catalunya, el qual abandonarà aviat perquè, després d'una lectura d'El capital, afirmà: «El marxisme és tronat, molt tronat; és la vulgaritat amb pretensions de filosofia». En esclatar la Guerra Civil va graduar-se a l'Escola de Guerra i va ser nomenat oficial.[2] Va anar als fronts de Madrid i Aragó, per la tristesa que li produïa el desgovern a la rereguarda i la seva voluntat de mantenir el poder de la Generalitat republicana.[2] Estableix matrimoni l'any 1933 amb Maria Núria Folch, editora catalana.
Coneix el poeta Màrius Torres, ja malalt de tuberculosi, amb qui l'uniria una intensa relació d'amistat i amb qui manté una efusiva relació epistolar fins a la mort del poeta ilerdenc, l'any 1942. De Màrius Torres rep una influència literària a destacar.
El 1939 es va exiliar a França i després, el 1942, a Mèxic on va treballar com a linotipista. A l'exili, va impulsar una revista profundament ideològica, Quaderns de l'exili (1943). El seu text Els Òrsides és una crítica als intel·lectuals que no assumeixen els reptes crítics del país. Des d'allà, va editar, amb estudis i anotacions, L'Atlàntida, Canigó, La nacionalitat catalana i la primera edició de les Poesies de Màrius Torres (1947).[2]
Un cop retornat a Catalunya, el 1948, es va centrar en tasques editorials descobrint autors fonamentals per a la literatura catalana moderna (Màrius Torres, Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda).[2]
El 1955, va fundar amb Xavier Benguerel i Joan Oliver El Club dels Novel·listes, amb el qual volien ampliar el públic lector català, desenvolupant un gènere narratiu més popular i amb un nivell de llengua més accessible.[2]
Des del seu segell editorial, el Club Editor, oferirà al públic la seva obra Incerta glòria, que no aparegué en edició definitiva fins al 1971, i els seus records de guerra a Cartes a Màrius Torres (1977), diari de la guerra i l'exili. Altres obres seves són el llibre de poemes Viatge d'un moribund (1952), l'esbós d'una òpera bufa musicada per Joan Altisent, En Tirant lo Blanc a Grècia.[2]
Sales va ser documentalista i anotador de la Historia de España i de la Història dels Catalans de Ferran Soldevila, i va escriure pròlegs de nombroses obres de Joan Coromines, Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga. Va dirigir l'Oficina de Català de la Diputació de Barcelona fins que es jubilà (1982). Pòstumament, van ser publicats els Contes d'ahir i d'avui (1987) i la seva correspondència amb Mercè Rodoreda (2008).[2]
Obres [modifica]
- 1950 Rondalles escollides de Guimerà, Casaponce i Alcover (il·lustracions d'Elvira Elias)
- 1951 Rondalles gironines i valencianes (il·lustracions d'Elvira Elias)
- 1952 Rondalles d'ahir i avui (il·lustracions de Montserrat Casanova)
- 1952 Viatge d'un moribund
- 1953 Rondalles escollides de Ramon Llull, Mistral i Verdaguer (il·lustracions d'Elvira Elias, pròleg de Carles Riba)
- 1956 Incerta glòria
- 1969 Incerta glòria (sense censurar, revisada i ampliada)
- 1972 En Tirant lo Blanc a Grècia, òpera bufa
- 1976 Cartes a Màrius Torres
- 1983 El vent de nit
- 1986 Cartes de la guerra
Premis [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Joan Sales i Vallès». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 16/1/2012]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Joan Sales i Vallès». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 d'agost de 2012].
Enllaços externs [modifica]
|
||||||||
