François Mauriac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
François Mauriac
François Mauriac (1932).jpg
François Mauriac (1932)
Naixement 11 de desembre de 1885
Bordeus, França
Mort 1 de setembre de 1970 (als 84 anys)
París, França
Activitat Novel·lista
Nacionalitat França França
Obres principals Le désert de l'amour (1949)
Premis Premi Nobel de Literatura (1952)
Signatura François Mauriac signature.svg
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1952)

François Mauriac (Bordeus, 11 d'octubre de 1885París, 1 de setembre de 1970) fou un escriptor francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1952.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer l'11 d'octubre de 1885 a la ciutat de Bordeus, capital de la regió francesa d'Aquitània i del departament de Gironda, en una família de profundes arrels catòliques. De jove, va quedar sota la custòdia de la seva mare a causa del decés del pare. Va estudiar batxillerat a Cauderan en una escola de la Societat de Maria (o marianistes) i després va estudiar literatura a la Universitat de Bordeus, on es va graduar el 1905. L'any 1906 es trasllada a París, on hi escriu el seu primer llibre de versos Les mains jointes.

Va participar com a soldat durant la Primera Guerra Mundial, on va emmalaltir greument. El 1933 fou nomenat membre de l'Acadèmia Francesa, ocupant el seient número 22. Durant la Guerra civil espanyola va simpatitzar amb el bàndol republicà i després,en esclatar la Segona Guerra Mundial, va formar part de la Resistència francesa contra la invasió nazi. Va editar les revistes Les Lettres Francaises i Le Cahier Noir, en les quals denunciava i criticava les tortures i assassinats comesos contra els patriotes francesos.

El 1958 fou guardonat amb la Legió d'honor concedida pel govern francès. Posteriorment encoratjà Elie Wiesel a escriure les seves experiències com a jueu durant l'Holocaust. Mauriac morí l'1 de febrer de 1970 i fou enterrat al Cementiri de Vemars, situat a la Val d'Oise.

Segons fons escrites, l'obra biogràfica de Jean-Luc Barré desvela que François Mauriac hauria sentit una passió ardent per un escriptor jove, diplomàtic suïs, Bernard Barbey.[1] La notícia que Mauriac, malgrat les seves conviccions catòliques radicals hauria hagut relations homosexuals amb nois joves ja havia estat desvelada en una intervista amb Daniel Guérin, publicada al llibre de Gilles Barbedette i Michel Carassou, Paris gay 1925.[2] Daniel Guérin ha confirmat aquesta notícia, verificable a la correspondència que hi va haver amb Mauriac, conservada a la Biblioteca de documentació contemporània, malgrat la voluntat expressa de Mauriac de recuperar aquests documents i destrui-los.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Va col·laborar amb el diari conservador Le Figaro, per passar més tard a l'acabat de fundar L'Expres. El seu suport en aquella publicació al general Charles de Gaulle el féu enemistar-se amb els seus companys, per la qual cosa va retornar a Le Figaro. Anys més tard, a causa de la seva defensa de la causa algeriana, va rebre amenaces de l'organització terrorista d'extrema dreta Organisation de l'Armée Secrète (OAS).

Autor tant de novel·les, recull de poemes i obres de teatre, si bé en aquest últim apartat les seves obres no tingueren l'èxit de les primeres, també destacà en els seus assaigs de memòries. L'any 1952 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per l'espiritualitat i peer la intensitat artística amb què les seves obres han mostrat el drama de la vida humana.

Obra seleccionada[modifica | modifica el codi]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • 1914: La Robe prétexte
  • 1922: Le Baiser aux lépreux
  • 1923: Genitrix
  • 1924: Le Désert de l'amour
  • 1927: Thérèse Desqueyroux
  • 1930: Ce qui était perdu
  • 1932: Le Nœud de vipères
  • 1932: Commencements d'une vie
  • 1933: Le Mystère Frontenac
  • 1935: La Fin de la nuit
  • 1941: La Pharisienne
  • 1943: Le Cahier noir, sota el pseudònim de Forez
  • 1951: Le Sagouin
  • 1954: L'Agneau
  • 1969: Un adolescent d'autrefois
  • 1985: Mémoires intérieurs

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • 1938: Asmodée
  • 1945: Les Mal Aimés
  • 1948: Passage du malin
  • 1951: Le Feu sur terre

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • 1909: Les Mains jointes
  • 1911: L'Adieu a l'adolescence
  • 1925: Orages
  • 1940: Le Sang d'Atys

Memòries[modifica | modifica el codi]

  • 1934: Journal I
  • 1937: Journal II
  • 1940: Journal III
  • 1951: Journal IV
  • 1958: Bloc Notes
  • 1959: Mémoires intérieurs
  • 1965: Nouveaux Mémoires intérieurs
  • 1966: Les Autres et Moi

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mauriac homo, le brûlant secret per François Dufay a L'Express del 26 de febrer de 2009 (en català: Mauriac homosexual, el secret ardent)
  2. Gilles Barbedette & Michel Carassou, Paris Gay 1925, Paris, Editions Non Lieu, 2008, 241 pàgines, ISBN 978-2352700494 (en català: París gai 1925)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]