Salvatore Quasimodo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Salvatore Quasimodo
Salvatore Quasimodo 1959.jpg
Naixement 20 d'agost de 1901
Mort 14 de juny de 1968
Amalfi, Itàlia
Activitat periodista, poeta
Moviment Hermetisme
Premis Premi Nobel de Literatura l'any 1959
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1959)

Salvatore Quasimodo (Modica, 1901 - Amalfi, 1968) fou un poeta i periodista italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1959. Va ser un exponent del moviment literari hermètic.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 20 d'agost de 1901 a la ciutat de Modica, situada a l'illa de Sicília. El seu pare, ferroviari de professió, va ser destinat a Messina el 1908, poc després del terratrèmol que va assolar aquesta ciutat el desembre del mateix any, per la qual cosa tota la família s'hi va traslladar. És en aquesta ciutat on va escriure els primers versos, amb només setze anys, en una petita revista literària que editava al costat d'uns amics a l'institut tècnic on estudiava.

El 1919, la família es trasllada a Roma, on es matricula en la carrera d'Enginyeria a la Universitat Politècnica de Roma, però les dificultats econòmiques l'obliguen a fer diverses feines per poder-se pagar els estudis universitaris, que, finalment, no arribarà a acabar. El 1926 es trasllada a Reggio de Calàbria després d'haver-hi aconseguit una plaça de funcionari aparellador. A partir del 1934 viu a Milà, on freqüenta els cercles literaris, i l'any 1938 esdevé redactor de la revista "Il Tempo", en la qual, a part d'encarregar-se de la crítica teatral, se significa com a opositor al feixisme.

Durant els últims anys de la seva vida va desplegar una activa tasca periodística i va publicar nombrosos articles d'opinió en què criticava àcidament el consumisme de la societat moderna. Mor a la ciutat d'Amalfi, a prop de Nàpols, el 14 de juny de 1968, a causa d'una hemorràgia cerebral, i és enterrat al Cementiri Monumental de Milà.

Obra poètica[modifica | modifica el codi]

La seva primera publicació poètica fou l'any 1930 a la revista "Solaria", on apareix una col·lecció de poemes seus amb el títol Acque e terre ("Aigües i terres"). Dos anys després publica Oboe sommerso ("Oboè submergit"), obra que desperta un gran interès entre els crítics literaris.

El 1940 publica Lirici greci, obra en la qual reuneix les seves traduccions dels clàssics i que representarà una etapa important en la seva producció literària, en la qual mostra el seu interès en l'acostament entre la poesia clàssica i la contemporània. El 1942 publica Ed è subito sera ("I de cop i volta la nit"), obra amb què arribà a obtenir un gran èxit i en la qual apareix recollida una antologia de la seva producció poètica fins a aquesta data. En aquestes obres, la seva poesia adquireix una forma concisa, gairebé minimalista, juntament amb un contingut fortament simbòlic. Aquest estil hermètic és compartit per altres poetes italians de la seva època, com Giuseppe Ungaretti, Alfonso Gatto i Mario Luzi, tots ells fortament influenciats pels poetes francesos Paul Valéry i Stéphane Mallarmé, i amb els quals acabaria conformant el que ha estat denominat escola hermètica italiana.

A partir de la fi de la Segona Guerra Mundial introdueix en els temes de la seva poesia continguts més socials, relacionats amb la situació política del seu país. Entre 1949 i 1958 intensifica la seva producció com a traductor i publica diverses traduccions del llatí (Càtul), del grec (l'Evangeli segons Joan i Sòfocles) i de l'anglès (La tempestat de William Shakespeare). Una vegada acabada la guerra, en desaparèixer la censura, els temes de la poesia de Quasimodo es bolquen en la problemàtica social i utilitza hàbilment l'analogia entre les esclavituds humanes actuals i els mites grecs. Abandona llavors l'hermetisme i desenvolupa una poesia més clara i vital.

L'any 1953 compartí amb Dylan Thomas el Premi Etna-Taormina de poesia i l'any 1959 li fou concedit el Premi Nobel de Literatura per la seva poesia lírica, que amb el foc clàssic expressa l'experiència tràgica de la vida en les nostres pròpies èpoques.

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

  • 1930: Acque e terre
  • 1932: Oboe sommerso
  • 1938: Erato e Apòllìon
  • 1938: Poesie
  • 1940: Lirici Greci
  • 1942: Ed è subito sera
  • 1946: Con il piede straniero sopra il cuore
  • 1947: Giorno dopo giorno
  • 1949: La vita non è sogno
  • 1954: Il falso e vero verde
  • 1957: Il fiore delle Georgiche
  • 1958: La terra impareggiabile
  • 1960: Il poeta e il politico e altri saggi
  • 1966: Dare e avere

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvatore Quasimodo Modifica l'enllaç a Wikidata