Octavio Paz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Octavio Paz
Paz0.jpg
Octavio Paz
Naixement 31 de març de 1914
Mixcoac, Mèxic
Mort 19 d'abril de 1998 (als 84 anys)
Ciutat de Mèxic, Mèxic
Activitat Escriptor i diplomàtic
País Mèxic
Gèneres Assaig, poesia
Obres principals Libertad bajo palabra (1949)
La estación violenta (1958)
Corriente alterna (1967)
Topoemas (1968)
Discos visuales (1968)
Ladera este (1969)
Vuelta (1975)
Arbol adentro (1987)
Delta de cinco brazos (1998)
Premis Premi Cervantes (1981)
Premi Nobel de Literatura (1990)
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1990)

Octavio Paz Lozano escoltar escoltar (pàg.) (Mixcoac, 31 de març de 1914Ciutat de Mèxic, 19 d'abril de 1998)[1] fou un poeta, assagista i diplomàtic mexicà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1990.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Octavio Paz va néixer a Ciutat de Mèxic el 31 de març de 1914 enmig de la Revolució Mexicana. Criat a Mixcoac, una població propera (i que ara forma part de Ciutat de Mèxic) per la seva mare, Josefina Lozano, una dona religiosa, així com per una tia i el seu avi patern, un soldat retirat de les forces de Porfirio Díaz, intel·lectual liberal i novel·lista. El seu pare, també anomenat Octavio Paz, treballava com escrivà i advocat per Emiliano Zapata, i va estar involucrat en la reforma agrària que va seguir a la revolució, activitats que van provocar que s'absentés durant llargs períodes de casa.

Paz va ser influenciat des de petit per la literatura a través del seu avi que cobria tant la literatura clàssica com el modernisme mexicà. Va descobrir els poetes europeus Gerardo Diego, Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado durant la dècada del 1920, que van influenciar granment els seus escrits més primerencs. Va publicar el seu primer poema ja com a adolescent l'any 1931 Caballera. Dos anys després Paz va publicar Luna Silvestre, una col·lecció de poemes, i el 1939 va ser considerat un dels més prometedors joves poetes.

El 1937 Paz va acabar els seus estudis universitaris i va viatjar a Yucatán a la recerca de feina en una escola propera a Mérida. Allà va començar a treballar en el seu poema Entre la piedra y la flor (1941, revisat en 1976), el qual descriu la situació i la fe del camperol mexicà com a resultat d'una societat capitalista.

Aquell mateix any 1937 visita Espanya durant la Guerra Civil Espanyola, i mostra la seva solidaritat amb els Republicans. Al seu retorn a Mèxic, participa com a cofundador de la revista literària anomenada Taller (1938), i hi escriu fins al 1941. L'any 1943 rep la Beca Guggenheim i comença els seus estudis a la Universitat de Berkeley als Estats Units, i dos anys després comença a servir com a diplomàtic Mexicà, treballant a França fins al 1962. Durant la seva estada, el 1950, escriu i publica El laberinto de la solitud, un innovador estudi dels pensaments i la identitat Mexicana. El 1976 fundà la revista Vuelta, on col·laborà Ramon Xirau i Subias, bon amic seu.

El 1981 fou guardonat amb el Premi Cervantes, màxim guardó de les lletres castellanes. El 1990 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, i el 1993 la seva revista Vuelta fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats.[2]

Octavio Paz morí el 19 d'abril de 1998 a la seva ciutat natal, Ciutat de Mèxic.

Obres publicades[modifica | modifica el codi]

Obra poètica[modifica | modifica el codi]

  • 1957 - Piedra de Sol
  • 1958 - Libertad bajo palabra
  • 1962 - Salamandra
  • 1969 - Ladera Este
  • 1976 - Vuelta
  • 1987 - Árbol Adentro

Sota el títol El fuego de cada día el propi Paz recull una significativa selecció de la seva obra poètica.

Assaigs[modifica | modifica el codi]

  • 1950 - El laberinto de la soledad
  • 1956 - El Arco y la Lira
  • 1957 - Las peras del olmo
  • 1965 - Cuadrivio
  • 1966 - Puertas al Campo
  • 1967 - Corriente Alterna
  • 1967 - Claude Levi-Strauss o el nuevo festín de Esopo
  • 1968 - Marcel Duchamp o el castillo de la Pureza, amb la seva reedició ampliada Apariencia desnuda (1973)
  • 1969 - Conjunciones y Disyunciones
  • 1969 - Postdata, continuació de El Laberinto de la Soledad
  • 1973 - El signo y el Garabato
  • 1974 - Los Hijos del Limo
  • 1979 - El Ogro Filantrópico
  • 1979 - In-mediaciones
  • 1982 - Sor Juana Ines de la Cruz o las trampas de la fe
  • 1983 - Tiempo Nublado
  • 1983 - Sombras de Obras
  • 1984 - Hombres en su Siglo
  • 1990 - Pequeña Crónica de Grandes Días
  • 1990 - La Otra Voz
  • 1991 - Convergencias
  • 1992 - Al Paso
  • 1993 - La Llama Doble
  • 1994 - Itinerario
  • 1995 - Vislumbres de la India

Traduccions[modifica | modifica el codi]

  • 1957 - Sendas de Oku, de Matsuo Basho
  • 1984 - Antología de Fernando Pessoa

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Octavio Paz». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 juliol 2013].
  2. «La revista "Vuelta", fundada por Octavio Paz, cerrará en agosto» (en castellà). El País, 19/6/1998. [Consulta: 30/3/2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]