Octavio Paz
 |
| Premi Nobel de Literatura (1990) |
Octavio Paz Lozano 
escoltar (?·pàg.) (Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1914 - 1998) fou un poeta, assagista i diplomàtic mexicà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1990.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Octavio Paz va néixer a Ciutat de Mèxic el 31 de març de 1914 enmig de la Revolució Mexicana. Criat a Mixcoac, una població propera (i que ara forma part de Ciutat de Mèxic) per la seva mare, Josefina Lozano, una dona religiosa, així com per una tia i el seu avi patern, un soldat retirat de les forces de Porfirio Díaz, intel·lectual liberal i novel·lista. El seu pare, també anomenat Octavio Paz, treballava com escrivà i advocat per Emiliano Zapata, i va estar involucrat en la reforma agrària que va seguir a la revolució, activitats que van provocar que s'absentés durant llargs períodes de casa.
Paz va ser influenciat des de petit per la literatura a través del seu avi que cobria tant la literatura clàssica com el modernisme mexicà. Va descobrir els poetes europeus Gerardo Diego, Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado durant la dècada del 1920, que van influenciar granment els seus escrits més primerencs. Va publicar el seu primer poema ja com a adolescent l'any 1931 Caballera. Dos anys després Paz va publicar Luna Silvestre, una col·lecció de poemes, i el 1939 va ser considerat un dels més prometedors joves poetes.
El 1937 Paz va acabar els seus estudis universitaris i va viatjar a Yucatán a la recerca de feina en una escola propera a Mérida. Allà va començar a treballar en el seu poema Entre la piedra y la flor (1941, revisat en 1976), el qual descriu la situació i la fe del camperol mexicà com a resultat d'una societat capitalista.
Aquell mateix any 1937 visita Espanya durant la Guerra Civil Espanyola, i mostra la seva solidaritat amb els Republicans. Al seu retorn a Mèxic, participa com a cofundador de la revista literària anomenada Taller (1938), i hi escriu fins al 1941. L'any 1943 rep la Beca Guggenheim i comença els seus estudis a la Universitat de Berkeley als Estats Units, i dos anys després comença a servir com a diplomàtic Mexicà, treballant a França fins el 1962. Durant la seva estada, el 1950, escriu i publica El laberinto de la solitud, un innovador estudi dels pensaments i la identitat Mexicana. El 1976 fundà la revista Vuelta, on col·laborà Ramon Xirau i Subias, bon amic seu.
El 1981 fou guardonat amb el Premi Cervantes, màxim guardó de les lletres castellanes. El 1990 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, i el 1993 la seva revista Vuelta fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats.
Octavio Paz morí el 19 d'abril de 1998 a la seva ciutat natal, Ciutat de Mèxic.
Obres publicades [modifica]
Obra poètica [modifica]
- 1957 - Piedra de Sol
- 1958 - Libertad bajo palabra
- 1962 - Salamandra
- 1969 - Ladera Este
- 1976 - Vuelta
- 1987 - Árbol Adentro
Sota el títol El fuego de cada día el propi Paz recull una significativa selecció de la seva obra poètica.
Assaigs [modifica]
- 1950 - El laberinto de la soledad
- 1956 - El Arco y la Lira
- 1957 - Las peras del olmo
- 1965 - Cuadrivio
- 1966 - Puertas al Campo
- 1967 - Corriente Alterna
- 1967 - Claude Levi-Strauss o el nuevo festín de Esopo
- 1968 - Marcel Duchamp o el castillo de la Pureza, amb la seva reedició ampliada Apariencia desnuda (1973)
- 1969 - Conjunciones y Disyunciones
- 1969 - Postdata, continuació de El Laberinto de la Soledad
- 1973 - El signo y el Garabato
- 1974 - Los Hijos del Limo
- 1979 - El Ogro Filantrópico
- 1979 - In-mediaciones
- 1982 - Sor Juana Ines de la Cruz o las trampas de la fe
- 1983 - Tiempo Nublado
- 1983 - Sombras de Obras
- 1984 - Hombres en su Siglo
- 1990 - Pequeña Crónica de Grandes Días
- 1990 - La Otra Voz
- 1991 - Convergencias
- 1992 - Al Paso
- 1993 - La Llama Doble
- 1994 - Itinerario
- 1995 - Vislumbres de la India
Traduccions [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Octavio Paz |
|
|||||
