José Manuel Caballero Bonald

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé Manuel Caballero Bonald

Caballero Bonald, octubre de 2012 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) José Manuel Caballero Bonald Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 novembre 1926 Modifica el valor a Wikidata
Jerez de la Frontera (Província de Cadis) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 maig 2021 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Sevilla (1949–1952)
Colegio Nuestra Señora del Pilar (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura castellana, poesia espanyola, assaig, ciència de la literatura, edició, novel·la autobiogràfica, regionalisme i flamenc Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Bogotà Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, prosista, editor col·laborador, hispanista, professor d'universitat, especialista en literatura, novel·lista, assagista, escriptor, guionista, estudiós de la literatura Modifica el valor a Wikidata
ActivitatAnys 1950-2000
Membre de
GènerePoesia, novel·la i assaig Modifica el valor a Wikidata
MovimentGeneració del 50 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
18 febrer 2014Intel·lectuals per la III República Modifica el valor a Wikidata
Obra
Primeres obresLas adivinaciones (1952)
Obres destacables
Las horas muertas (1960), Ágata ojo de gato (1975)
Premis

Lloc webfcbonald.com Modifica el valor a Wikidata

José Manuel Caballero Bonald (Jerez de la Frontera, 11 de novembre de 1926 - Madrid, 9 de maig de 2021) fou un escriptor espanyol, que va sobresortir principalment com a poeta.[1] L'acurada utilització del llenguatge i el barroquisme caracteritzen la seva obra.

Biografia[modifica]

De pare cubà —republicà del Partit Reformista— i mare d'ascendència aristocràtica francesa —de la família del vescomte de Bonald—, va estudiar Filosofia i Lletres a Sevilla entre 1949 i 1952 i nàutica i astronomia a Cadis.[2] En aquests mateixos anys va començar a relacionar-se amb els cordovesos de la revista Cántico, com Pablo García Baena.

Va publicar el seu primer poemari, Las adivinaciones, l'any 1952, després d'haver obtingut amb ell un accèssit del Premi Adonáis. Dos anys abans havia guanyat el Premi Platero de poesia.

La seva carrera va continuar a Iberoamèrica, on va ser professor universitari a Bogotà.[3] A la capital colombiana va escriure la seva primera novel·la —Dos días de septiembre, guardonada el 1961 amb el Premi Biblioteca Breve i publicada l'any següent— i va tenir al seu primer fill.[4]

Va col·laborar amb Camilo José Cela i amb el projecte de l'Institut de Lexicografia de la Reial Acadèmia Espanyola. A més, va tenir un idil·li de set anys amb la primera dona de Cela, Rosario Conde.[5][6]

L'any 1986 es va inaugurar un institut amb el seu nom, i en 1998 es va constituir la Fundació Caballero Bonald.[7]

A l'abril de 2009 publica La noche no tiene paredes, un poemari compost per 103 poemes, on fa una reivindicació de la incertesa, perquè, en les seves pròpies paraules, «el que no tiene dudas, el que está seguro de todo, es lo más parecido que hay a un imbécil.»[8]

Després de la publicació d'Entreguerras (2012), llibre format per un sol poema de gairebé 3.000 versos, va declarar: "ya no voy a escribir nada".[9]

Va reconèixer que escriure poesia li ajudava a mantenir-se jove. "El permanecer en la brecha te rejuvenece. El que no se queda callado, el que iguala el pensamiento con la vida, tiene ya mucho ganado para rejuvenecer", va declarar en complir 80 anys.

El 29 de novembre de 2012 va ser guardonat amb el Premi Cervantes.[10]

Va ser president del jurat de diversos guardons literaris, tant de poesia com de narrativa,[11][12] entre els quals destaca el Premi de Novel·la Ciutat de Torrevella, localitat aquesta última que al juny de 2010 li va dedicar una de les seves places.[13]

Obra[modifica]

Seu de la Fundació Caballero Bonald.

Poesia[modifica]

  • Las adivinaciones (1952) 
  • Memorias de poco tiempo (1954) 
  • Anteo (1956) 
  • Las horas muertas (1959) 
  • Pliegos de cordel (1963) 
  • Descrédito del héroe (1977) 
  • Laberinto de Fortuna (1984) 
  • Diario de Argónida (1997) 
  • Manual de infractores (2005) 
  • La noche no tiene paredes (2009) 
  • Entreguerras (2012), autobiografia en vers[14]

Antologies poètiques[modifica]

  • El papel del coro (1961) 
  • Vivir para contarlo (1969). Poesia completa 
  • Selección natural (1983) 
  • Doble vida (1989) Pròleg de Pere Gimferrer 
  • Poesía amatoria (1999) 
  • Somos el tiempo que nos queda (2004, 2007 y 2011). Obra poètica completa 
  • Años y libros (2004) Edició de Luis García Jambrina 
  • Paz con aceite (2005) 
  • Summa vitae (2007) Edició de Jenaro Talens 
  • Casa junto al mar (2008) Edició de Pablo Méndez 
  • Estrategia del débil (2010) Edició de Juan Carlos Abril 
  • Ruido de muchas aguas (2011) Edició d'Aurora Luque
  • Material del deseo (2013) Edició de Juan Carlos Abril 
  • Marcas y soliloquios (2013) Edició de Juan Carlos Abril

Novel·la[modifica]

  • Dos días de setiembre (1962) 
  • Ágata ojo de gato (1974); sobre les amenaces al Parc Nacional de Doñana[15]
  • Toda la noche oyeron pasar pájaros (1981) 
  • En la casa del padre (1988) 
  • Campo de Agramante (1992)

Memòries[modifica]

  • Tiempo de guerras perdidas (1995) 
  • La costumbre de vivir (2001) 
  • La novela de la memoria (2010). Edició en un volum de Tiempo de guerras perdidas i La costumbre de vivir

Assajos i articles[modifica]

  • El cante andaluz (1953) 
  • El baile andaluz (1957) 
  • Cádiz, Jerez y los puertos (1963) 
  • El vino (1967) 
  • Narrativa cubana de la revolución (1968) 
  • Luces y sombras del flamenco (1975) 
  • Cuixart (1977) 
  • Brevario del vino (1980)
  • Luis de Góngora: poesía (1982) 
  • Los personajes de Fajardo (1986) 
  • De la sierra al mar de Cádiz (1988) 
  • Andalucía (1989) 
  • Botero: la corrida (1990) 
  • España: fiestas y ritos (1992) 
  • Sevilla en tiempos de Cervantes (1992) 
  • Copias del natural (1999) 
  • Mar adentro (2002) 
  • José de Espronceda (2002) 
  • Miguel de Cervantes. Poesía (2005) 
  • La ruta de la campiña (2005). Junt a Vicente Rojo Almarán
  • La luz de Cádiz en la pintura de Cortés (2005). Junt a Antonio Agudo i Francisco Calvo Serraller
  • Encuentros con la poesía (2006) 
  • Copias rescatadas del natural (2006) Edició de Juan Carlos Abril 
  • Relecturas. Prosas reunidas (1956-2005) (3 vols., 2006) Edició de Jesús Fernández Palacios
  • Un Madrid literario (2009). En col·laboració amb el fotògraf José Manuel Navia.
  • Oficio de lector, sèrie d' articles i conferències sobre escriptors, Seix Barral, 2013.[16]

Biografia[modifica]

  • "Memorial de disidencia", biografia autoritzada escrita per Julio Neira[17]

Obres musicals[modifica]

  • Tierra!: José Manuel va escriure la lletra per a aquest àlbum del Lebrijano[18]

Premis i reconeixements[modifica]

Exposició "Del viu a l'explicat" amb motiu del seu Premi Cervantes

Referències[modifica]

  1. "Yo no sabría escribir, ni siquiera vivir, si estuviera seguro de todo"
  2. El escritor que siempre ha sido peleón, artículo de Juan Cruz en El País, 19.04.2013; acceso el mismo día
  3. Caballero Bonald: "Hay cátedras universitarias, y el flamenco es la libertad absoluta"
  4. A. Cala.
  5. Fallece a los 88 años Rosario Conde, primera mujer de Camilo José Cela
  6. Hoy.es
  7. «Caballero Bonald celebra los 25 años del instituto que lleva su nombre». Arxivat de l'original el 2015-12-20. [Consulta: 22 desembre 2015].
  8. José Manuel Caballero Bonald gana el Premio Cervantes, 20 minutos, 29.11.2012; acceso 20.02.2013
  9. El poema total
  10. Caballero Bonald, Premio Cervantes 2012
  11. Caballero Bonald preside el Jurado del Premio de Poesía Fray Luis de León[Enllaç no actiu], Voces de Cuenca, 11.02.2010; acceso 07.10.2013
  12. Caballero Bonald preside el jurado del tercer Premio Logroño de Novela, 19.05.2009; acceso 07.10.2013
  13. El “Poeta Caballero Bonald”, ya tiene su plaza en Torrevieja Arxivat 2015-06-10 a Wayback Machine., gaceta Objetivo Torrevieja, 08.06.2013; acceso 07.10.2013
  14. Caballero Bonald ordena sus recuerdos en forma de verso en 'Entreguerras'
  15. «José Manuel Caballero Bonald». El País. Arxivat de l'original el 17 de desembre 2013. [Consulta: 22 desembre 2015].
  16. Caballero Bonald desgrana su ‘Oficio de lector’
  17. Un Cervantes en su territorio
  18. El Lebrijano canta a América con textos de Caballero Bonald
  19. Honoris Causa Arxivat 2009-07-20 a Wayback Machine. - Universidad de Cádiz
  20. José Manuel Caballero Bonald será el 'autor del año 2013'
  21. Caballero Bonald será investido Doctor Honoris Causa por la UNED el día 28, Diario de Jerez, 13.02.2013; acceso 20.02.2013
  22. Bonald, premio Obra de Arte Total de la Asociación Wagneriana

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Manuel Caballero Bonald


Premis i fites
Precedit per:
Blas de Otero
Ancia
Antonio Colinas
Sepulcro en Tarquinia
Premi de la Crítica de poesia castellana
1960
1977
Succeït per:
José Ángel Valente
Poemas a Lázaro
Angel García López
Mester andalucí
Precedit per:
Corpus Barga
Los galgos verdugos
Premi de la Crítica de narrativa castellana
1975
Succeït per:
Eduardo Mendoza
La verdad sobre el caso Savolta
Precedit per:
Carmen Conde Abellán
Soy la madre
Premi Ateneo de Sevilla
1981
Succeït per:
Antonio Burgos Belinchón
Las cabañuelas de agosto
Precedit per:
Félix Grande Lara
Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
2005
Succeït per:
Raúl Guerra Garrido
Precedit per:
Josep Corredor Matheos
El don de la ignorancia
Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles
2006
Succeït per:
Olvido García Valdés
Y todos estábamos vivos
Precedit per:
Juan José Armas Marcelo
Réquiem habanero por Fidel
Premi Francisco Umbral al Llibre de l'Any
2015
Succeït per:
Fernando Aramburu
Patria