Parc Nacional de Doñana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Parc Nacional de Doñana
Llacunes de El Acebuche
Llacunes de El Acebuche
Nivell de protecció: Parc Nacional i Parc Natural
País: Espanya
Localització: Andalusia
Coordenades: 36° 56′ 51″ N, 6° 21′ 31″ O / 36.94750°N,6.35861°O / 36.94750; -6.35861Coord.: 36° 56′ 51″ N, 6° 21′ 31″ O / 36.94750°N,6.35861°O / 36.94750; -6.35861
Superfície: 53.709 ha
Data de creació: 16 d'octubre de 1969
Administració: Govern d'Andalusia


Doñana és un espai natural protegit espanyol situat a Andalusia, que té una extensió de 53.709 ha., entre el Parc Natural de Doñana i el Parc Nacional de Doñana, comprèn una gran extensió de maresmes que acull durant l'hivern nombroses espècies d'aus aqüàtiques, que cada any arriben als 200.000 individus. Hi treballen diferents institucions científiques que vetllen per un desenvolupament adequat de les comarques limítrofes i per la conservació d'algunes espècies molt amenaçades que hi habiten. Doñana es considera la més gran reserva econògica d'Europa.[1] El nom del parc deriva del de Doña Ana de Silva y Mendoza, muller del VII Duc de Medina-Sidonia. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1994. L'any 2006 el parc rebé 376.287 visites.[2]

Desastre natural[modifica | modifica el codi]

L’ any 1998 una mina propera a aquest parc sofrí el vessament de la seva bassa de residus tòxics. Durant la matinada del 25 d’ abril del 1998, la bassa que contenia els residus tòxics provinents de la mina d’ Aznalcóllar es trencà i entre 4’5 i 8 hm3 de residus van anar a parar al riu Guadiamar, que quedava a escassos 100m. Aquesta mina era explotada per la gran quantitat de pirita que conté, principalment, i era propietat de l’ empresa sueca Boliden. Els residus abocats consistien en llots i aigües contaminades amb elevades concentracions de metalls pesants (zinc, coure, plom, etc.) i altres contaminants. Tant l’ aigua com els llots presentaven un valor molt baix de pH que provocà que fauna i flora d’ aquest riu morissin i zones properes també quedessin afectades. Donat que el riu Guadiamar flueix pel Parc Nacional, es van construir uns dics de contenció per tal d’ evitar que tots aquests residus hi accedissin i també el contaminessin provocant danys majors. Aleshores, els residus van quedar desviats anant a parar al Guadalquivir.

Tot i que estava previst que l'activitat d'extracció de la mina d'Aznalcóllar es reprengués al llarg de l'any 2015,[3] el Govern aturà la reobertura d'aquesta mina a mitjan març de 2014 [4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente.. «Parque Nacional de Doñana», 2008. [Consulta: 2 maig 2010].
  2. Ministerio de Medio Ambiente. «Red de parques nacionales. Datos de visitantes a los Parques Nacionales (2001 - 2006).», 2008. [Consulta: 2 maig 2010].
  3. «La Junta da luz verde a la reapertura de la mina de Aznalcóllar» (en (castellà)). El Mundo, 19 de desembre de 2013.
  4. «El Gobierno paraliza la reapertura de la mina de Aznalcóllar» (en (castellà)). El País, 14 de març de 2013.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Fernández Jurado, Jesús i Fernández Jurado, Eduardo. Article "El Rocío: del mito a la realidad", a Huelva y su provincia. Editorial Tartessos. Huelva (1987). ISBN 84-7663-004-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Nacional de Doñana