Generació del 50
La Generació del 50 és un moviment de la literatura espanyola que es caracteritza per unes obres líriques i reflexives, que poden incloure temes socials, però que no tenen com a objectiu la crítica al sistema sinó l'expressió de la intimitat i l'exploració de les possibilitats del llenguatge.[1] Els seus autors tenen sovint una àmplia formació universitària que es plasma en l'ús de referents poètics, que alternen amb col·loquialismes i de vegades un to irònic. De la poesia, la generació va ampliar-se a la narrativa i l'assaig, amb aquesta preocupació per reflectir sentiments i situacions quotidianes combinades amb assumptes filosòfics.[2][3][4]
Els autors més destacats de la Generació del 50 són Ignacio Aldecoa, Carmen Martín Gaite i Juan Marsé en novel·la; Ángel González, José Ángel Valente, Claudio Rodríguez, Gabriel Ferrater i Francisco Brines en poesia i Josefina Aldecoa i Rafael Sánchez Ferlosio en l'assaig.
Referències[modifica]
- ↑ Santos Sanz Villanueva, Historia de la literatura española. El siglo XX. Literatura actual, Barcelona, Ariel, 1984,
- ↑ Provencio, Pedro «El grupo poético de los años 50». Cuadernos Hispanoamericanos, 503, 1992, pàg. 121–132. ISSN: 0011-250X.
- ↑ Riera Guilera, Carme. La Escuela de Barcelona: Barral, Gil de Biedma, Goytisolo, el núcleo poético de la generación de los 50. Anagrama, 1988. ISBN 978-84-339-0095-1.
- ↑ Sanz Villanueva, Santos. Diez novelistas españoles de postguerra : siete olvidados y tres raros. Madrid: Marenostrum, 2010. ISBN 978-84-92548-44-6.