Josefina Aldecoa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Josefina Aldecoa en 2005. Nom complet Josefa Rodríguez Álvarez Naixement 8 de marzo de 1926 La Robla (Lleó) Espanya Defunció 16 de març de 2011 85 anys Mazcuerras (Cantabria) Seudònim Josefina Aldecoa Ocupació Escritora i pedagoga Nacionalitat Espanyola Període Segle XX Llengua de producció literària Espanyol Llengua materna Espanyol Movimients Generació dels 50 Obres notables Historia de una maestra Mujeres de negro La fuerza del destino Cònjuge Ignacio Aldecoa (1952 - 1969) Josefa Rodríguez Álvarez (La Robla, 8 de març de 1926 – Mazcuerras, 16 de març de 2011[1] ), coneguda com a Josefina Aldecoa, fou una escritora i pedagoga espanyola, directora del Colegio Estilo. Va estar casada amb el escritor Ignacio Aldecoa, de qui adoptà després de la seua mort el seu cognom per a la seva carrera literària.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De família de mestres (la seva mare i la seva àvia eren mestres que participaven de la ideologia de la Institución Libre de Enseñanza, institució que va nàixer a finals del segle XIX amb la idea de renovar l'educació en Espanya), va viure a Lleó, on formà part d'un grup literari que produí la revista de poesia Espadaña. Es traslladà a Madrid el 1944, on estudià Filosofia i Lletres i es doctorà en Pedagogia per la Universidad de Madrid sobre la relació infantil amb l'art, tesis que després publicaria amb el títol El arte del niño (1960). Durant els seus anys d'estudi en la facultat entrà en contacte amb part d'un grup d'escritors que després anaven a formar part de la Generació del 50: Carmen Martín Gaite, Rafael Sánchez Ferlosio, Alfonso Sastre, Jesús Fernández Santos i Ignacio Aldecoa, amb qui es casà en 1952 i del qui va prendre el seu cognom —però sols després del seu enviudament el 1969, deixant la R. de Rodríguez (Josefina R. Aldecoa)— i amb el que ha tingut una filla. Va traduir per a la Revista Española, dirigida per Ignacio Aldecoa, Rafael Sánchez Ferlosio i Alfonso Sastre, el primer conte publicat en Espanya de Truman Capote.

El 1959 fundà en Madrid el Colegio Estilo, la que va ser per a ella la seva gran obra, situat en la zona de El Viso, Madrid, inspirant-se en les idees abocades en la seva tesi de pedagogia, en els col·legis que havia vist a Anglaterra i als Estats Units i en les idees educatives del Krausisme, base ideològica de la Institución Libre de Enseñanza: "Volia alguna cosa molt humanista, donant molta importància a la literatura, les lletree, l'art, un col·legi que fos molt refinat culturalment, molt lliure i que no es parlara de religió, coses que aleshores eren impensables en la major part dels centres del país", i publicà en 1961 la col·lecció de contes`` A ninguna parte´´. ``En Los niños de la guerra ´´(1983) va fer una crònica de la seva generació il·lustrada per semblança, biografies i comentaris literaris sobre deu narradors sorgits als anys 50.

En 1969 va morir el seu marit i romangué 10 anys en els que abandonà la escritura dedicant-se a la docència, hfins que en 1981 publicà una edició crítica d'una selecció de contes de Ignacio Aldecoa. Continuà la seva activitat literària amb novel·les com `` Los niños de la guerra ``(1983), La enredadera (1984), Porque éramos jóvenes (1986) o El vergel (1988). En 1990 inició una trilogia de contingut autobiogràfic amb la novel·la ``Historia de una maestra`` (1990), ``Mujeres de negro ``(1994) i`` La fuerza del destino´´ (1997), parcialment en resposta al discurs polític durant els anys posteriors a la dictadura sobre com reconstruir el sistema educatiu, al que no considerava suficientemente laic.

El 1998 va escriure el assaig Confesiones de una abuela, en el que abordava la relació i experiències viscudes amb el seu nét. El 2000 publicà Fiebre, una antologia de contes escrits entre 1950 i 1990, i el 2002 El enigma, novel·la de temàtica amorosa.

En 2004 obtingué el Premio Castilla y León de las Letras.

El 2005 publicà La casa gris, una obra que eva escriure quan tenia 24 anys en la que narra, en forma de novel·la protagonitzada per Teresa, la seva vida a Londres reflectint la diferència d'Espanya i Europa en els anys 50.

En 2008 publicà Hermanas, le seva última novel·la

Va morir el 16 de març de 2011 en Mazcuerras, Cantàbria, a causa d'una insuficiància respiratòria.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • El arte del niño (1960)
  • A ninguna parte (1961)
  • Los niños de la guerra (1983)
  • La enredadera (1984)
  • Porque éramos jóvenes (1986)
  • El vergel (1988)
  • Cuento para Susana (1988)
  • Historia de una maestra (1990)
  • Mujeres de negro (1994)
  • Ignacio Aldecoa en su paraíso (1996)
  • Espejismos (1996), cuento en Madres e hijas. Laura Freixas (Ed.)
  • La fuerza del destino (1997)
  • Confesiones de una abuela (1998)
  • Pinko y su perro (1998)
  • El mejor (1998), cuento en Cuentos de fútbol II. Jorge Valdano (Ed.)
  • La rebelión (1999), cuento en Mujeres al alba.
  • El desafío (2000), cuento en Cuentos solidarios 2.
  • Fiebre (2001)
  • La educación de nuestros hijos (2001)
  • El enigma (2002)
  • En la distancia (2004)
  • La Casa Gris (2005)
  • Hermanas (2008)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]