Gabriel Ferrater i Soler
De Viquipèdia
 |
Gabriel Ferrater redirigeix aquí, per a l'enginyer català vegeu, Gabriel Ferrater Pascual. |
Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972) escriptor i lingüista català. Va ser autor d'una de les més rellevants obres poètiques de la literatura catalana de postguerra, amb tres únics reculls, Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966), posteriorment aplegats en un únic volum, Les dones i els dies (1968), que va suposar el punt final d'una aventura poètica insòlita en el marc de les lletres catalanes.
L'erotisme franc i el pas del temps són una constant en la seva obra. Els poemes In memoriam i Poema inacabat són uns dels testimonis més valuosos de la guerra civil i de les seves conseqüències. Professor de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma de Barcelona, va començar a escriure una sèrie d'articles de doctrina lingüística a Serra d'Or (1969-1972) sota el títol De causis linguae, dels quals destaca l'esbós d'una teoria mètrica basada en el component fonològic de la gramàtica generativo-transformacional proposada per Noam Chomsky i Morris Halle. Va traduir al català Der Prozess (El procés), de Franz Kafka, Language (El llenguatge), de Leonard Bloomfield, i Cartesian linguistics (La lingüística cartesiana), de Noam Chomsky. El 27 d'abril de 1972 se suïcidà en el seu pis de Sant Cugat, amb una mescla d'alcohol i barbitúrics.
Un institut de secundària i batxiller porta el seu nom a la seva ciutat natal, Reus.
