Víctor Català

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
White open book.svgCaterina Albert i Paradís
Victor Catala 0923.JPG
L'autora als anys 1920
Naixement 11 de setembre de 1869
l'Escala, província de Girona
Mort 27 de gener de 1966 (als 96 anys)
l'Escala, Alt Empordà
Ocupació Escriptora
Obra
Primeres obres Lo cant dels mesos (1902)
Obres notables Solitud i Drames rurals
Notes
Frase:
Tomba de Caterina Albert al Cementiri Vell de l'Escala

Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català (l'Escala, 11 de setembre de 1869 - 27 de gener de 1966),[1] fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1903), una de les obres literàries cabdals del modernisme.

El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No trigaria gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada. Malgrat l'entusiasme que va manifestar pel món del teatre i els seus inicis poètics, el gènere que va dominar millor és el narratiu. La força del seu estil i la gran riquesa lèxica són elements definitoris del conjunt de la seva obra. Ja de gran, va rebre l'homenatge dels escriptors catalans. Va morir al seu poble natal l'any 1966. Està enterrada al Cementiri Vell de l'Escala.[2]

Primers anys, el Modernisme[modifica | modifica el codi]

Inicià la seva carrera literària, de molt jove, col·laborant a l'Almanach de l'Esquella de la Torratxa. En aquesta publicació de caràcter satíric hi publicà els seus primers textos —poemes de temàtica amorosa— entre el 1897 i el 1900 sota el pseudònim de Virgili d'Alacseal.

És al tombant de segle, també, el 1898, que es presenta als Jocs Florals d'Olot amb el poema "Lo llibre nou" i el monòleg "La infanticida". Ambdues obres li foren premiades. Amb el monòleg, però, l'escriptora tingué un gran disgust, ja que el jurat d'aquell certamen s'escandalitzà quan va saber que darrere d'aquella peça de teatre, tan punyent per la seva temàtica, hi havia una jove escriptora de l'Escala. A partir d'aquell fet, Caterina Albert es va amagar darrere el pseudònim Víctor Català, que va prendre d'un personatge de la novel·la “Càlzer d'amargor”, que en aquell moment estava escrivint. Totes les obres que va publicar al llarg de la seva vida les va firmar amb el pseudònim.

El primer llibre que va treure a la llum va ser el poemari Lo cant dels mesos (1901) gràcies al matrimoni format per Josepa Carcassó i Miquel Sitjar. Ells van ser els que van descobrir la seva vocació literària i els que la van empènyer a publicar-lo a la Tipologia de L'Avenç. Llavors, però, Caterina Albert també tenia una altra vocació: l'artística. Dibuixava, pintava i esculpia. Malauradament, però, mai no va arribar a portar aquesta faceta de la seva vida al terreny professional. De la seva obra, únicament se'n va fer una exposició al Cercle Artístic de Sant Lluc el desembre de 1955.

Joaquim Folch i Torres, gran amic seu, va ser una de les persones que la va promoure. Sembla que quan va començar la seva trajectòria com a escriptora professional va deixar de banda l'artística. El 1901 també va publicar el seu únic recull de monòlegs, en vida seva,: 4 Monòlegs a la Tipologia de l'Avenç. A partir d'aleshores, també, inicià la seva col·laboració literària a la revista modernista Joventut (1900-1906). Aquesta publicació li proporcionà una plataforma per donar-se a conèixer al públic lector i, per tant, per projectar-se com a escriptora. Aquí, escrigué els seus primers "drames rurals", és a dir, aquells contes més negres i punyents de la seva narrativa. El 1902, és quan els recull al llibre titulat Drames rurals i quan el misteri del seu pseudònim comença a ser conegut. De l'angoixa que li produeix aquest fet en parla en la seva relació epistolar amb Narcís Oller, un dels seus mestres, i amb en Joan Maragall, un altre mestre. Amb el pseudònim pot escriure allò que li plau més, sense que la seva literatura hagi de tenir un límit moral. Si no es pot amagar darrere Víctor Català, per tant, les crítiques tornaran a sorgir, ja que la societat del moment no veia amb bons ulls que una dona escrivís i que ho fes sobre aquells temes.

El 1902 rep les primeres crítiques pel fet d'escriure sobre l'aspecte més fosc de la condició humana. Posteriorment, publica un altre recull de contes, Ombrívoles (1904) a L'Avenç i el seu segon poemari, Llibre Blanc (1905) a l'editorial de Francesc Matheu, Ilustració Catalana. A les revistes de Matheu, Ilustració Catalana (1903-1917) i Catalana (1918-1921), hi donarà a conèixer aquelles narracions menys dramàtiques i alguns poemes.

Entre 1904 i 1905 treu a la llum la novel·la Solitud al fulletó de la revista Joventut. El 1905, la Biblioteca Joventut publica la novel·la en forma de llibre i Víctor Català obté un gran reconeixement. A partir d'aleshores, es consagra com a escriptora. Posteriorment, publica el recull de narracions Caires vius (1907) a la Biblioteca Joventut i inicia el seu primer silenci literari, a causa del noucentisme.

Segona etapa (a partir de 1907)[modifica | modifica el codi]

A partir de 1923 publicaria a la col·lecció popular La Novel·la d'Ara diverses narracions curtes. El 1926, quan el noucentisme ja està liquidat, intenta introduir-se al panorama literari del moment amb la publicació de la seva segona i última novel·la, Un film. Anteriorment, el 1920, també treu a la llum el recull de narracions La Mare Balena, on trobem una certa evolució en la seva estètica literària. En aquesta última obra, ja no hi plasma, únicament, l'aspecte més ombrívol de la vida. Al llarg de la seva carrera literària, també va estar vinculada als Jocs Florals de Barcelona. El 1917, els va presidir. A banda de la seva vinculació amb aquesta corporació, també va tenir relació amb l'Acadèmia de la Llengua Catalana, d'on va ser membre el 1915, i amb l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, d'on va ser membre des del 1923. El 1924 va guanyar el segon accèssit a l'Englantina d'or als Jocs Florals de Barcelona amb el poema Cavalls del port. Tampoc hem d'oblidar la seva tasca com a folklorista i com a arqueòloga (va anar recollint i classificant diverses romanalles dels grecs i romans a Empúries). Amb la guerra civil, trobem el seu segon silenci literari.

Postguerra[modifica | modifica el codi]

No serà fins al 1944, que traurà a la llum una altra obra. En aquest cas, serà el seu primer recull de narracions en castellà: Retablo (1944). Dos anys més tard, publicarà un recull de proses literàries sobre temes domèstics, “Mosaic” (1946) a l'editorial Dalmau, la seva, serà la primera obra que reprendrà les edicions en català d'aquesta empresa. Pocs anys més tard, iniciarà una relació professional prolífica amb l'editorial Selecta, on publicarà “Vida Mòlta” (1950) i “Jubileu” (1951), els seus últims reculls de narracions, i les seves “Obres Completes” (1951, 1972). Després de la seva mort, Selecta anirà reeditant la seva obra.

Patrimoni literari de Víctor Català[modifica | modifica el codi]

La literatura de Caterina Albert ens permet conèixer l’Escala amb la Ruta Víctor Català, organitzada pel museu de l’Anxova i de la Sal. La ruta Víctor Català[3] va néixer l’any 2005, amb motiu del centenari de la publicació de Solitud, impulsada per l’Arxiu Històric de l’Escala i actualment s’organitza durant tot l’any des del Museu de l’Anxova i de la Sal. La ruta, històrica i literària, fa una passejada pel barri vell i els afores de l’Escala amb lectura de textos en els indrets que varen inspirar l’escriptora. El recorregut comença davant de la casa pairal, segueix per l’església de Sant Pere, la platja de l’antic port, la Punta, el jardí del Clos del Pastor, l’antic safareig públic i la font, l’ermita de Santa Reparada de Cinclaus, i acaba davant de la seva tomba en el Cementiri Mariner. La casa-museu del Clos del Pastor, un dels indrets per on passa la ruta Víctor Català, consisteix en una casa i un jardí que van ser lliurats a l'escriptora Caterina Albert (Víctor Català) en reconeixement a la seva activitat literària. Actualment és la seu del museu arxiu Víctor Català. El nom evoca la seva obra més coneguda, “Solitud”.El jardí del Clos del Pastor va ser construït l’any 1915 juntament amb la casa per Antònia Bartomeu i Baró, de Reus, gran admiradora de Víctor Català que acostumava a passar llargues temporades a l’Escala. Va batejar la casa amb el nom de Solitud i al jardí el va anomenar el Clos del Pastor, fent referència al personatge del pastor de Solitud.

Tot i no aparèixer a la ruta Víctor Català, L’ermita de Santa Caterina[4] (Torroella de Montgrí) és una ermita de dimensions moderades al terme municipal de Torroella de Montgrí. L'ermita queda amagada a l'interior de la vall de Santa Caterina al nord de les muntanyes d'Ullà, Santa Caterina i Montplà. Hi ha múltiples camins i senders que hi van a parar, bé sigui pel coll de Santa Caterina entre la muntanya d'Ullà i la de Santa Caterina o pel coll d'en Garrigàs entre la muntanya de Santa Caterina i el Montplà. L'edifici és d’un estil Gòtic tardà, tot i que barrejat amb modificacions barroques.Caterina Albert es va inspirar en l’ermita i el seu entorn per escriure la novel·la ”Solitud", on també descriu amb detall l'aplec celebrat anualment a l’ermita. Cal dir que arran de saber-se que l’ermita de Santa Caterina va inspirar a Víctor Català per a crear l’ermita de Sant Ponç (la de la novel·la), la gent ha fet excursions per les diverses rutes cap a l’ermita per visitar el lloc.

Al web Endrets[5] trobem una relació entre el barri de Montflorit, de Cerdanyola del Vallès, i Víctor Català, ja que l’escriptora va fer un poema dedicat a aquest lloc. A principis de la dècada dels vint del segle passat es va començar a construir el barri residencial de Monflorit amb la torre de la família Riera-Albert. Víctor Català, germana d’Amèlia Albert, la propietària, hi va passar algunes temporades a finals de la dècada i sembla que fins i tot va batejar el nom de la nova urbanització. Ja a la postguerra, l’estiu de 1942 hi va datar un poema dedicat a aquest espai de Cerdanyola, aleshores molt més idíl·lic que no pas ara.

Els amics literaris de Víctor Català[modifica | modifica el codi]

Víctor Català, en el decurs de la seva llarga existència, va mantenir una profunda amistat amb moltes persones, entre les quals els unia el nexe de la literatura i la cultura en general, amistats fetes realitat en les moltes cartes que s’adreçaren recíprocament. Tant és així que a alguns d’ells els va veure molt poc o mai. En el cas de Joan Maragall, solament es van parlar en una única ocasió i, en canvi, entre ells dos va haver-hi una profunda i fervent amistat, comprovable en les moltes cartes que es van enviar. A més de Maragall podem citar Àngel Guimerà, Narcís Oller, Francesc Matheu, Lluís Via, Joaquim Ruyra, Prudenci Bertrana, Carles Rahola, Regina Opiso, Maria Luz Morales, Maria Ventós, entre molts d’altres. Moltes de les seves primeres amistats van anar desapareixent del seu entorn, la qual cosa, naturalment, l’afectava molt. És el cas d’Àngel Guimerà, de Narcís Oller i de Joan Maragall. Tot i així, cada dia li sorgien noves amistats generacionals, com Joan Oller i Rabassa, Aurora Bertrana, Mercè Rodoreda, Octavi Saltor, Josep Miracle, Josep Grahit, Joaquim Pla, Tomàs Roig i Llop, Artur Llopis, Joaquim Folch i Torres, Màtius Cabré, etc.

"Els set pecats capitals"[modifica | modifica el codi]

Les proves d’estima i admiració envers Víctor Català van continuar després del gran homenatge que se li va retre el 27 de setembre del 1959. El 1962, rebia una visita d’escriptors que li lliuraven el primer exemplar del llibre titulat “Els set pecats capitals vistos per 21 contistes”. Els 21 autors del llibre van ser els següents: Joaquim Carbó, Rosa Leveroni, Miquel Llor, Josep A. Baixeras, Salvador Espriu, Jordi Sarsanedas, Francesc Nel·lo, Manuel de Pedrolo, Mercè Rodoreda, Sebastià Estradè, Ramon Folch i Camarasa, Ernest Martinez i Ferrando, Maurici Serrahima, Carles Soldevila, Estanislau Torres, Albert Jané, Jordi Maluquer, Joan Perucho, Pere Calders, Maria-Aurèlia Capmany i Josep Maria Espinàs. La intenció d’aquests literats no era altra que la que expressaven a la primera pàgina del llibre: “ Vint-i-un contistes, representant totes les tendències de la nostra literatura, s’han enfrontat amb els set pecats capitals en homenatge a Víctor Català”. 

El nom de Víctor Català en l'espai públic[modifica | modifica el codi]

El pseudònim de Caterina Albert apareix en diferents espais públics de diverses poblacions com a homenatge al seu vagatge literari. Trobem, per exemple, el carrer Víctor Català de Figueres o Platja d'Aro, l'escola Víctor Català de Nou Barris (Barcelona), o el Jardí Víctor Català de Cadaqués.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

La vida literària de Víctor Català es podria dividir en tres etapes:

  • Modernisme
    • "El cant dels mesos" (1901), poemari.
    • "Llibre Blanc-Policromi-Tríptic" (1905), poemari.
    • "Quatre monòlegs" (1901), recull de monòlegs.
    • "Drames rurals" (1902), recull de contes.
    • "Ombrívoles" (1904), recull de contes.
    • "Caires Vius" (1907), recull de contes.
    • "Solitud" (1905), novel·la.
  • Segona etapa, del 1907 fins a la guerra civil
    • "La Mare-Balena" (1920), recull de contes.
    • "Un film (3.000 metres), (1926), novel·la.
    • "Marines" (1928), antologia.
    • "Contrallums" (1930), recull de contes.
  • Postguerra
    • "Retablo" (1944), recull de contes en castellà.
    • "Mosaic" (1946), proses literàries.
    • "Vida mòlta" (1950), recull de contes.
    • "Jubileu" (1951), recull de contes.
    • "Obres Completes" (1951).
    • "Obres Completes" (????).
  • Pòstum
    • Quincalla. Mil adagis per aprendre vocabulari (2005). Tria i pròleg de Lluís Albert, revisats i glossats per Joaquim Armengol (Bcn: Edicions 62).

Dins del període del modernisme, i també de tota la seua obra literària, cal destacar l'obra esmentada anteriorment Solitud, la qual s'insereix clarament en el modernisme català. La seua protagonista, la Mila, és l'exemple d'una dona que lluita contra el seu entorn social i cerca la seua pròpia individualitat. L'obra va ser premiada el 1909 amb el premi Fastenrath i va ser traduïda a diverses llengües.

Amb ocasió de la seva mort, el poeta Carles Fages de Climent va dedicar-li aquest Brindis de rèquiem per a Caterina Albert:

« Si la mort del vell no és trista
amunt el veire més alt
i vessem el vi ametista:
quan el vell és un artista
no és pas vell sinó immortal.
»

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Caterina Albert i Paradís». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 13 agost 2013]. 
  3. «Enllaç al Mapa Literari Català».
  4. «Enllaç al web de l’ermita de Santa Caterina».
  5. «Enllaç al web d’Endrets».

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bartrina, Francesca. Caterina Albert/Víctor Català : la voluptuositat de l'escriptura. Vic: Eumo, 2005 (Capsa de Pandora. Sèrie assaig; 2). ISBN 8476027273. 
  • Boix, Jordi; Boix i Llonch, Lurdes. Els Paisatges de Caterina Albert i Paradís : Víctor Català : un itinerari històric i literari a través dels indrets vinculats a l'escriptora de l'Escala. L'Escala: Ajuntament de l'Escala, 2005. ISBN 8460638111. 
  • Català, Víctor. Quincalla : mil adagis per aprendre vocabulari. Barcelona: Edicions 62, 2005 (Original 62). ISBN 8429756051. 
  • Jordi CASTELLANOS, Víctor Català dins RIQUER/COMAS/MOLAS, Història de la literatura catalana, vol. 8., Barcelona, Ed. Ariel S.A., 1985, ps. 579-623.
  • Jordi CASTELLANOS, Víctor Català, escriptora, dins Literatura, vides, ciutats, Universitària 6, Edicions 62, 1997, ps. 51-110.
  • Jordi CASTELLANOS, "Solitud", novel·la modernista, Els Marges,núm. 25, 1982, Barcelona, ps. 45-70.
  • DIVERSOS AUTORS,Actes de les primeres Jornades d'estudi sobre la vida i obra de Caterina Albert Paradís "Víctor Català" , L'Escala, 9-11 d'abril de 1992, a cura d'Enric Prat i Pep Vila. Ajuntament de l'Escala, PAM, Barcelona, 1993.
  • DIVERSOS AUTORS, II Jornades d'estudi Vida i obra de Caterina Albert (Víctor Català), 1869-1966,L'Escala, 20, 21 i 22 de setembre 2001. Ajuntament de l'Escala, PAM, Barcelona, 2002.
  • DIVERSOS AUTORS,Actes de les terceres jornades d'estudi sobre la vida i l'obra de Caterina Albert Paradís "Víctor Català" (en ocasió del centenari de "Solitud" 1905-2005. Edició a cura d'Enric Prat i Pep Vila, Curbet, Girona, 2006.
  • Guanter i Flaqué, Ricard. Caterina Albert i Paradís, Víctor Català, vista per un escalenc : allò que les biografies no diuen. Girona: CCG Edicions, 2006. ISBN 8496444570. 
  • Miracle, Josep. Caterina Albert i Paradís, Víctor Català. Barcelona: Dopesa, 1978 (Pinya de rosa; 30). ISBN 8472353737. 
  • Muñoz i Pairet, Irene (cur.). Epistolari de Víctor Català. Vol. I. Girona: CCG Edicions, 2005. ISBN 8495483998. 
  • Nardi, Núria. «Víctor Català». A: Amat-Piniella, Joaquim. K.L. Reich. Barcelona: Edicions 62, 1984, p. 93-104 (Història de la Literatura Catalana; 2). ISBN 8475305776. 
  • Oller i Rabassa, Joan. Biografia de Víctor Català. Barcelona: Rafael Dalmau, 1967. 
  • Pessarrodona, Marta (coord.). Caterina Albert : cent anys de la publicació de Solitud : simposi celebrat a la Residència d'Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya els dies 18 i 19 de novembre de 2005. Barcelona: Residència d'Investigadors CSIC : Generalitat de Catalunya, 2007. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]