Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
De Viquipèdia
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) fou una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segismon Comas i Codinach, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya. Pretenia ser la successora de l'Acadèmia dels Desconfiats, fundada el 1700 per Pau Ignasi de Dalmases i Ros, marquès de Villalonga, i que fou clausurada el 1703 a la fi de la Guerra de Successió. Des del 1907 la seva seu és al Palau Requesens, situat al carrer del Bisbe Caçador, 3, al barri Gòtic de Barcelona.
Taula de continguts |
[edita] Història
Va rebre el títol de Reial Acadèmia mercè el reial decret de 7 de gener de 1752 signat pel rei Ferran VI, i aprovà uns estatuts on l'objectiu de l'Acadèmia era l'estudi de la història de Catalunya i formar la joventut en filosofia i literatura. Es va plantejar la redacció d'una Història de Catalunya i un Diccionari de la Llengua Catalana, interromputs el 1807 amb la invasió de les tropes napoleòniques. Els treballs es van continuar el 1814, però la incorporació del baró d'Eroles o Fèlix Torres i Amat de Palou no els ajudà a reeixir. Amb el Trienni Liberal de 1820 entraren nous acadèmics com Ramon Muns, Ignasi Santponç, Bonaventura Carles Aribau, Ramon López i Soler, Wenceslao Ayguals de Izco i Pròsper de Bofarull que revitalitzaren l'entitat, però el 1824 fou suspesa novament.
El 1833 va reobrir per iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona i col·laborà activament en la reobertura de la Universitat de Barcelona el 1837 (el seu primer rector era membre de l'Acadèmia). També lluità contra la destrucció de monuments artístics produïda durant la desamortització. També va dur a terme tasques de regularització gramatical del català literari.
Va ser una de les institucions més dinàmiques culturalment a partir del 1850. Creà cinc càtedres que van fer possible el retorn de la Universitat de Cervera a Barcelona. Comptà entre els seus membres amb els noms més brillants de la Renaixença: els filòsofs Ramon Martí d'Eixalà, Francesc Xavier Llorens i Barba, Josep Torras i Bages; els filòlegs i escriptors Joaquim Rubió i Ors, Manuel Milà i Fontanals, Marià Aguiló, Josep Balari i Jovany, Josep Lluís Pons i Gallarza, Lluís Segalà i Estalella i Jacint Verdaguer. Des del 1871, i per iniciativa de l'ajuntament de Barcelona, s'hi exhibeixen la Galeria de Catalans Il·lustres, col·lecció de retrats.
L’Acadèmia va practicar el bilingüisme durant tot el segle XIX, amb un clar predomini del castellà. Tanmateix convocà, el 1841 i 1857, dos concursos poètics que van servir de llevat per a la reinstauració dels Jocs Florals. Pel que fa a la normativització, no va fer oficial la seva posició fins el 1884, amb la publicació de l’Ortografía de la lengua catalana de Balari i Jovany, A. Blanch i Antoni Aulestia Pijoan, la qual no fou mai acceptada majoritàriament. L'Acadèmia va mantenir aquestes normes fins pràcticament els anys trenta del segle XX, gràcies a la tossuderia de Ramon Miquel i Planas i Francesc Matheu i Fornells.
[edita] Junta de Govern i membres
L'Acadèmia està formada per 30 membres, el més antic dels actuals és Martí de Riquer i Morera (ingressà el 1944) i el més recent Carles Carreras i Verdaguer (ingressà el 2008). La Junta de Govern està formada per sis persones:
- President: Pere Molas i Ribalta
- Secretari : Josep Massot i Muntaner
- Conservador: Joaquim Molas i Batllori
- Vocal nat: Martí de Riquer i Morera
- Tresorera: Eulàlia Duran i Grau
- Bibliotecari: José Enrique Ruiz i Domènec
[edita] Activitats
Disposa d'un important arxiu i d'una biblioteca amb més de 70.000 exemplars, i des del 1901 publica el biennal Boletín de la Real Academia de Buenas Letras. Conté una important col·lecció de monedes emporitanes i catalanes medievals.L'Associació de Bibliòfils de Barcelona celebra regularment les seves sessions públiques a l'Acadèmia i la coral "Schola Cantorum de Barcelona" col·labora amb les seves actuacions, a la vida acadèmica.
[edita] Presidents
L'Acadèmia ha tingut 36 presidents al llarg de la seva història, els més destacats dels quals han estat:
- Bernat de Boxadors i Sureda, comte de Perelada (1734-1755)
- Pròsper de Bofarull i Mascaró (1822-1834), (1837-1839) i (1843-1859)
- Manuel Milà i Fontanals (1861-1878)
- Joaquim Rubió i Ors (1878-1889)
- Gaietà Vidal i Valenciano (1889-1893)
- Josep Balari i Jovany (1893-1901)
- Manuel Duran i Bas (1901-1907)
- Josep Pella i Forgas (1911-1918)
- Francesc Carreras i Candi (1918-1931) i (1934-1937)
- Eduard Toda i Güell (1931-1934)
- Ferran Valls i Taberner (1937-1942)
- Carles Sanllehy i Girona, marquès de Caldes de Montbui (1942-1954)
- Ramon d'Abadal i de Vinyals (1954-1961)
- Agustí Duran i Sanpere (1961-1963)
- Martí de Riquer i Morera (1963-1996)
- Eduard Ripoll i Perelló (1996-2006)
- Pere Molas i Ribalta (2006-)
