Bonaventura Carles Aribau
Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - ídem, 17 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.[1] Era fill d'un comerciant.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Amb una curiositat intel·lectual tremenda, va estudiar retòrica i poètica al seminari, així com també hidrostàtica, estàtica i física experimental a la Junta de Comerç.[2][3] Amb només 19 anys va fundar la Societat Filosòfica l'any 1817 i va publicar Ensayos poéticos. Escrigué textos en castellà, català, llatí i italià. Es lliurà a la literatura i al periodisme, sent cofundador i redactor d'El Europeo (1823).[2][3]
L'any 1820, va participar de manera entusiàstica a la revolució que va iniciar el Trienni Liberal de Riego.[1] Aleshores va col·laborar amb el Diario Constitucional tot iniciant-se en el periodisme, i també s'inicià en política a l'esdevenir secretari de la Diputació de Lleida.[1] En aquella època va entrar com a membre de l'Acadèmia de les Bones Lletres (1820) i el 1823 era un dels cofundador i redactor d'El Europeo.[2][3][1]
Resident a Madrid des de 1826 per treballar com a home de confiança a la casa de comerç de Gaspar de Remisa; va escriure a El Corresponsal, diari proteccionista fundat el 1839 pel mateix Remisa, així com a La Nación i a La España.[1] Va fundar la Biblioteca de Autores Españoles juntament amb Rivadeneyra i va preparar-ne algunes obres de Cervantes i Moratín.[1]
A partir del 1837 el seu fervor liberal es va situar a les files del Partit Moderat, però oposant-se sempre a la dretanització que exigia l'ala dels antics carlins: de fet el 1844 era dels que es negava a modificar la Constitució de 1837.[1] Va ser nomenat director general del Tresor el 1847, de la Junta de Duanes i Aranzels el 1850 i de Cases de Moneda, Mines i Propietats de l'Estat el 1852; a més, també va ser secretari de la Intendència de la Casa Reial i Patrimoni el 1857.[2][3]
[modifica] La seva obra
La seva obra poètica en català, tot i la seva escassetat, fou renovadora. El 1833 va aparèixer el poema “La pàtria. Trobes” (sic) després rebatejat simplement com a La Pàtria i que és àmpliament conegut com a “Oda a la Pàtria”, publicat al diari El Vapor, considerada com l'obra iniciadora del moviment cultural de la Renaixença.[1] El poema és un cant d'enyor a la terra de naixement escrita pel seu patró, el banquer Gaspar de Remisa, que com ell també residia a Madrid.[4]
Eixes són algunes de les seves obres:
- Ensayos poéticos (1817)
- Libertad, libertad sacrosanta, himne revolucionari (1820)
- La libertad restaurada, col·laboració amb d'altres autors (1820).
- A la señora Leticia Cortesi (1821).
- La Pàtria (1833).
- All'eximia artista cantante Manuela Oreira Lema de Vega, che dimorava nella casa contigua a quella dell'autore (1840)
- A la virgen de los Dolores (1845)
- A la Srta Maria Dolors de Belza
Cal dir que si bé la seva obra literària ha estat àmpliament estudiada, també va publicar en diaris i revistes diversos manuscrits de temàtica econòmica i políticoeconòmica de tendència genuïnament proteccionista que en general han rebut una atenció menor per part dels investigadors.[1]
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 84-297-3521-6, p. 58, entrada: "Aribau i Farriols, Bonaventura Carles"
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Article sobre Bonaventura Carles Aribau a la Gran Enciclopèdia de la Llengua
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Fitxa bibliogràfica a l'autor UOC
- ↑ Isidor Cònsul i Llorenç Soldevila. Antologia de poesia catalana. Sisena. Proa, 2006, pàg. 87. ISBN 978-84-8437-809-9.
