Bonaventura Carles Aribau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bonaventura Carles Aribau

"Bonaventura Carles Aribau” (1844), oli de Joaquim Espalter i Rull (1809-1880), a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona.
Naixement Bonaventura Carles Aribau i Farriols
4 de novembre de 1798
Barcelona
Defunció 27 de setembre de 1862 (als 63 anys)
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació Escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862[1]) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.[2] Era fill d'un comerciant.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Amb una curiositat intel·lectual tremenda, va estudiar retòrica i poètica al seminari, i també hidrostàtica, estàtica i física experimental a la Junta de Comerç.[3][4] Amb només 19 anys va fundar la Societat Filosòfica l'any 1817 i va publicar Ensayos poéticos. Escrigué textos en castellà, català, llatí i italià. Es lliurà a la literatura i al periodisme, sent cofundador i redactor d'El Europeo (1823).[3][4]

L'any 1820, va participar de manera entusiàstica a la revolució que va iniciar el Trienni Liberal de Riego.[2] Aleshores va col·laborar amb el Diario Constitucional tot iniciant-se en el periodisme, i també s'inicià en política a l'esdevenir secretari de la Diputació de Lleida.[2] En aquella època va entrar com a membre de l'Acadèmia de les Bones Lletres (1820) i el 1823 era un dels cofundador i redactor d'El Europeo.[3][4][2]

Resident a Madrid des de 1826 per treballar com a home de confiança a la casa de comerç de Gaspar Remisa i Miarons; va escriure a El Corresponsal, diari proteccionista fundat el 1839 pel mateix Remisa, així com a La Nación i a La España.[2] Va fundar la Biblioteca de Autores Españoles juntament amb Rivadeneyra i va preparar-ne algunes obres de Cervantes i Moratín.[2]

A partir del 1837 el seu fervor liberal es va situar a les files del Partit Moderat, però oposant-se sempre a la dretanització que exigia l'ala dels antics carlins: de fet el 1844 era dels que es negava a modificar la Constitució de 1837.[2] Va ser nomenat director general del Tresor el 1847, de la Junta de Duanes i Aranzels el 1850 i de Cases de Moneda, Mines i Propietats de l'Estat el 1852; a més, també va ser secretari de la Intendència de la Casa Reial i Patrimoni el 1857[3][4] i bon amic de l'economista Lluís Maria Pastor i Rodríguez.

La seva obra[modifica | modifica el codi]

Escultura d'Aribau feta per Manel Fuxà i conservada al Museu Víctor Balaguer.

La seva obra poètica en català, tot i la seva escassetat, fou renovadora. El 1833 va aparèixer el poema La pàtria. Trobes (sic) després rebatejat simplement com a La Pàtria i que és àmpliament conegut com a Oda a la Pàtria, publicat al diari El Vapor, considerada com l'obra iniciadora del moviment cultural de la Renaixença.[2] El poema és un cant d'enyor a la terra de naixement escrita per al seu patró, el banquer Gaspar de Remisa, que com ell també residia a Madrid.[5]

Eixes són algunes de les seves obres:

  • Ensayos poéticos (1817)
  • Libertad, libertad sacrosanta, himne revolucionari (1820)
  • La libertad restaurada, col·laboració amb altres autors (1820).
  • A la señora Leticia Cortesi (1821).
  • La Pàtria (1833).
  • All'eximia artista cantante Manuela Oreira Lema de Vega, che dimorava nella casa contigua a quella dell'autore (1840)
  • A la virgen de los Dolores (1845)
  • A la Srta Maria Dolors de Belza

Cal dir que si bé la seva obra literària ha estat àmpliament estudiada, també va publicar en diaris i revistes diversos manuscrits de temàtica econòmica i políticoeconòmica de tendència genuïnament proteccionista que en general han rebut una atenció menor per part dels investigadors.[2]

Llegat[modifica | modifica el codi]

Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nota d'aclariment sobre la data de defunció
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998. ISBN 84-297-3521-6, p. 58, entrada: "Aribau i Farriols, Bonaventura Carles"
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Article sobre Bonaventura Carles Aribau a la Gran Enciclopèdia de la Llengua
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Fitxa bibliogràfica a l'autor UOC
  5. Isidor Cònsul i Llorenç Soldevila. Antologia de poesia catalana. Sisena. Proa, 2006, pàg. 87. ISBN 978-84-8437-809-9. 
  6. Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il.lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Bonaventura Carles Aribau a Viquitexts, la biblioteca lliure.