Carlisme

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de Carlins)

Per a altres significats, vegeu «Carlí (moneda)».

El Carlisme va ser un moviment polític conservador a Espanya, que pretenia d'establir una branca alternativa dels Borbons al tron d'Espanya.

Taula de continguts

1 Ideologia
2 Història
3 Pretendents carlins
4 El Carlisme avui
5 Vegeu també
6 Enllaços externs

[edita] Ideologia

Ideològicament, el carlisme és tradicional i anti-liberal. El seu lema és Déu-Pàtria-Furs-Rei. El seu suport social provenia tradicionalment de les àrees rurals, donat que molts pagesos veien amenaçada la seva forma tradicional de viure amb l'entrada dels principis econòmics liberals al camp a causa de les successives desamortitzacións. El suport de l'Església al moviment carlista també fou considerable, per la seva defensa d'un catolicisme militant, que no admet la llibertat de culte, així com tampoc la laicitat de l'Estat.

La reivindicació dels furs ha fet que s'interpretés sovint el carlisme com a moviment anticentralista i precursor dels moderns nacionalismes, però sempre dins d'un projecte comú per a Espanya, que els carlins denominen "les Espanyes".

[edita] Història

El conflicte entre carlins i liberals originà nombroses guerres durant el segle XIX (les Guerres Carlines). El carlisme va ser especialment fort a Navarra, i també al País Basc, el País Valencià i Catalunya. Alguns militars o personatges carlins destacats van ser:

Tomás de Zumalacárregui
Marià Vayreda, escriptor, combatent carlí en la seva joventut i autor dels Records de la darrera carlinada
Ramon Cabrera i Grinyó, general era conegut i temut, com el tigre del Maestrat

Al segle XX, els carlins van lluitar amb el bàndol franquista a la Guerra Civil Espanyola defensant el seu tradicionalisme. Franco, malgrat l'oposició del Rei Alfons Carles I, va obligar a la Comunió Tradicionalista a fusionar-se amb Falange Espanyola. Des de llavors, els carlins es van considerar traits pel dictador i es van allunyar del règim que, no obstant això, va seguir utilitzant els símbols carlins a la seva escenografia (el jou i les fletxes)

[edita] Pretendents carlins

Aquests són els diferents pretendents carlins al tron d'Espanya:

Carles V (Carles Maria Isidre de Borbó) 1833-1845
Carles VI (Carles Lluís de Borbó i de Bragança) (fill) 1845-1861
Joan III (Joan de Borbó i de Bragança) (germà) 1861-1868
Carles VII (Carles de Borbó i Austria-Este) (fill) 1868-1909
Jaume III (Jaume III de Borbó i Borbó Parma) fill) 1901-1931
Alfons Carles I (Alfons Carles de Borbó i Austria-Este) (germà de Carles VII i últim Rei reconegut per tots el carlins) 1931-1936
Carles VIII (Carles d'Habsburg i Borbó) 1936-1952 (mort el 1953, va contar amb el suport de una minoria de carlins. La resta donà suport a Xavier I)
Xavier I (Francesc Xavier de Borbó i Parma) 1952-1975 (regent 1936-1952, considerat com Rei per la majoria del carlins)
Carles Hug I (Carles Hug de Borbó i Parma) 1975-

[edita] El Carlisme avui

Avui en dia, el moviment carlí ha perdut molta força i, malgrat que continua, actualment no té representació parlamentària a Espanya (sense senadors ni diputats). Malgrat això, hi ha dues organitzacions carlines que continuen la lluita política:

el Partit Carlí (PC), d'ideologia socialista autogestionaria. Va fundar Esquerra Unida a 1986 però va sortir de la coalició un any després.
la Comunió Tradicionalista Carlista (CTC), tradicionalista i formada pels carlins que van abandonar el PC degut a la evolució ideològica de D. Carles Hug als anys 70.

Les dues organitzacions polítiques es presenten habitualment a les eleccions. L'actual alcalde de la localitat navarresa de Puente la Reina/Gares és el carlí Feliciano Vélez (Partit Carlí de Euskal Herria).

A més, el germà petit de D. Carles Hug, D. Sixto-Enric de Borbó-Parma conta amb una Secretaria Política i els seus seguidors (una minoria dins del Carlisme) ho consideren el "Banderer de la Tradició".

Vegeu també la Llista de pretendents carlins.