Esteban de Bilbao Eguía

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEsteban de Bilbao Eguía

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 gener 1879 Modifica el valor a Wikidata
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 setembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Durango (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaDurango Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Justícia[1]
9 d'agost de 1939 – 16 de març de 1943
  President de les Corts
16 de març de 1943 – 29 de setembre de 1965
Diego Martínez Barrio
Com a President del
Congrés dels Diputats
(Òrgan dissolt de facto el 1939)
  Diputat al Congrés dels Diputats
10 de maig de 1916 – 2 de maig de 1919
CircumscripcióTolosa

18 de gener de 1921 – 6 d'abril de 1923
CircumscripcióEstella
  Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
12 de setembre de 1927 – 15 de febrer de 1930
  Diputat a les Corts de la República
25 de novembre de 1933 – 7 de gener de 1936
CircumscripcióNavarra
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Salamanca - llicenciatura en filosofia i lletres (–1896)
Universitat de Salamanca - llicenciatura en Dret (–1901)
Universitat de Deusto
Universitat Central - Candidat en Dret (–1904) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitCarlí
FET de las JONS
Membre de
Família
CònjugeMaría Uribasterra (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Esteban de Bilbao Eguía (Bilbao, 11 de gener de 1879 - Durango, 23 de setembre de 1970) va ser un polític basc d'ideologia carlina i posteriorment franquista que va ocupar diversos càrrecs de rellevància política des de 1904 fins a 1965 en els partits de l'ala més conservadora d'Espanya entre els quals destaca la seva labor com a diputat, senador, president de la Diputació de Biscaia i ministre de Justícia.

Joventut[modifica]

Va estudiar dret i filosofia i lletres en la Universitat de Deusto. Militant carlí des de jove, i ja el 1904, amb 25 anys, fou elegit regidor a l'ajuntament de Bilbao, però va ser suspès del càrrec per ordre governamental per no admetre a un pastor protestant en un acte oficial. El 1916 fou escollit per Tolosa (Guipúscoa) diputat a Corts (en 1907 ho havia intentat per Vitòria). Dintre del carlisme era d'orientació jaumista (partidari de Jaume de Borbó i de Borbó-Parma) quan es va dividir el carlisme el 1919.

Va participar en la clausura del Congrés d'Estudis Bascos de 1918. El 1919 fou escollit senador per Biscaia i el 1921 diputat per Estella. Entre 1922 i 1926 fou representant de la Secció d'Estudis Socials en la Societat d'Estudis Bascos.

Dictadura de Primo de Rivera[modifica]

Va col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera, com a president de la Diputació de Biscaia des de 1926 a 1930 i membre de l'Assemblea Nacional Consultiva. Això va provocar la seva expulsió dels jaumistes tant per la seva col·laboració amb la dictadura com pel reconeixement d'Alfons XIII.

Segona República[modifica]

Durant la Segona República Espanyola va ser cap de la Comunió Tradicionalista, enemic de la República i implicat en l'intent de cop d'Estat de José Sanjurjo a l'agost de 1932 i en les conspiracions següents. Fou elegit diputat per Navarra a les eleccions generals espanyoles de 1933 pel Bloc de Dretes, però el govern de la República el va confinar a Lugo per les seves conspiracions.

Franquisme[modifica]

A l'inici de la Guerra Civil espanyola es trobava a Bilbao, capturat, va ser reclòs al vaixell Altuna Mendi. El 25 de setembre va ser canviat, a través de la Creu Roja per Ernesto Ercoreca Régil, passant a zona de control del bàndol nacional, integrant-se en la junta política de la FET y de las JONS. El 9 d'agost de 1939, finalitzada la guerra va ser nomenat ministre de Justícia. Des de 1943 fins a 1965 va ser president de les Corts, i del Consell del Regne de 1948 a 1965. Va pertànyer al Consell Nacional del Movimiento Nacional Va ser col·laborador en premsa a "Diario de Navarra","El Fuerista","El Diario Vasco","El Pueblo Vasco","El Correo Español","La Gaceta del Norte","El Pensamiento Navarro" i "El Día".

Fou partidari del pretendent Carles VIII, qui durant la postguerra liderà una facció del carlisme col·laboracionista amb el règim i enfrontada al sector falcondista.[2]

Obres[modifica]

  • Discursos varios, Madrid, 1940
  • Aparisi y Guijarro, San Sebastián, 1941
  • La idea del orden como fundamento d'una filosofía política, singularmente del pensamiento de Vázquez Mella, Madrid, 1945
  • Jaime Balmes y el pensamiento filosófico actual, Barcelona, 1949
  • La idea de la justicia y singularmente de la justicia social, Madrid, 1949.

Referències[modifica]

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. «Partidaris de Carlos VIII, el candidat de Franco». L'Esparver [Sallent], 193, abril-juny 2014, pàg. 33. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 27 novembre 2017]. Arxivat 2017-12-01 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Tomás Domínguez Arévalo
Ministre de Justícia
Escut de l'estat espanyol

1939- 1943
Succeït per:
Eduard Aunós Pérez
Precedit per:
Diego Martínez Barrio
Com a President del
Congrés dels Diputats
(Òrgan dissolt de facto el 1939)
President de les Corts
Escut de l'estat espanyol

1943- 1965
Succeït per:
Antonio Iturmendi Bañales
Premis i fites
Precedit per:
Manuel García Morente
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 9

1943-1970
Succeït per:
Antonio Truyol y Serra
Precedit per:
Felipe Clemente de Diego Gutiérrez
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1946-1963
Succeït per:
José Castán Tobeñas