José Calvo Sotelo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
José Calvo Sotelo
José Calvo Sotelo
Escultura representant José Calvo Sotelo, obra de Carlos Ferreira, al monument que se li dedicà a Madrid el 1960

Naixement 5 de juny de 1893
Tui, Galícia
Mort 13 de juliol de 1936 (als 43 anys)
Madrid
Parella Enriqueta Grondona
Professió Jurista i polític
Religió Catòlic

José Calvo Sotelo (1893-1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra).

Llicenciat en dret a la Universitat de Saragossa, fou professor a la Universitat de Madrid després de convertir-se en advocat de l'Estat al 1916. Fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per primera vegada al juny de 1919, com a membre del grup conservador dirigit per Antoni Maura, del qual fou secretari personal en la seva penúltima presidència governamental. El 1921 va ser nomenat governador de València pel mateix Maura.

Al desembre de 1923, tres mesos després de l'establiment de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, va ser designat director general de l'administració local, i més endavant va passar a exercir el càrrec de ministre d'hisenda.

El 1931, al començament de la Segona República, es traslladà a Portugal i, un any més tard s'estableix a França. Tornà a Espanya a l'any 1931, quan el govern republicà del Partit Radical decretà l'amnistia per a tots els antics ministres de la dictadura. Aviat fundà el Bloque Nacional, formació d'extrema dreta que sumava les forces de tots els partits monàrquics.

El 13 de juliol de 1936, fou assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt. Aquest fet, que tingué un gran impacte emocional, va ser el pretext emprat com a detonant de la sublevació militar que va donar inici a la Guerra Civil[1] i en va avançar la data, que estava prevista per finals del mes de juliol.

Durant molt de temps existí la teoria que aquesta assassinat fou una revenja per l'assassinat del tinent José Castillo quatre dies abans. Però aquesta teoria va quedar desacreditada quan un dels conspiradors, Urbano Orat de la Torrese, va confessar a El País el 26-9-1978, que l'assassinat havia estat decidit el 9 de maig anterior, per la seva decisió de denunciar el paper de la masoneria al govern del Front Popular.

Al seu enterrament ja existia un clima de revenja procliu a la consecució d'un cop d'estat. Els assistents es van dirigir al centre de Madrid per manifestar-se i pel camí van ser escorcollats diversos cops per la Guàrdia d'Assalt i finalment tirotejats, causant cinc morts i trenta-quatre ferits.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ARACIL,R., OLIVER,J. i SEGURA,A. El mundo actual 2a ed. Barcelona, 1998. Edicions UB [1a ed. 1995] ISBN 84-8338-006-4