José Calvo Sotelo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
José Calvo Sotelo
Monumento a José Calvo Sotelo (Madrid) 02.jpg
Escultura representant José Calvo Sotelo, obra de Carlos Ferreira, al monument que se li dedicà a Madrid el 1960
Ministre d'Hisenda
Escudo de España 1874-1931.svg
3 de desembre de 1925 – 21 de gener de 1930
Diputat al Congrés dels Diputats
Espanya
9 de juny de 1919 – 2 d'octubre de 1920
← -
- →

9 de juliol de 1931 – 13 de juliol de 1936
← -
- →
Governador civil de província de València
Coat of Arms of Valencia Province.svg
3 de setembre de 1921 – 11 d'abril de 1922
Dades biogràfiques
Naixement 5 de juny de 1893
Tui, Galícia
Mort 13 de juliol de 1936 (als 43 anys)
Madrid
Religió Catòlic
Ocupació Jurista i polític
Cònjuge Enriqueta Grondona

José Calvo Sotelo (1893-1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Llicenciat en dret a la Universitat de Saragossa, fou professor a la Universitat de Madrid després de convertir-se en advocat de l'Estat el 1916. Fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per primera vegada a les eleccions generals espanyoles de 1919, com a membre del grup conservador dirigit per Antoni Maura, del qual fou secretari personal en la seva penúltima presidència governamental.[1] El 1921 va ser nomenat governador de València pel mateix Maura.

Al desembre de 1923, tres mesos després de l'establiment de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, va ser designat director general de l'administració local, i va passar a exercir el càrrec de ministre d'hisenda de 1925 a 1930.

El 1931, al començament de la Segona República, es traslladà a Portugal i, un any més tard s'estableix a França. Tornà a Espanya l'any 1931, quan el govern republicà del Partit Radical decretà l'amnistia per a tots els antics ministres de la dictadura. Aviat fundà el Bloque Nacional, formació d'extrema dreta que sumava les forces de tots els partits monàrquics.

El 13 de juliol de 1936, fou assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt. Aquest fet, que tingué un gran impacte emocional, va ser el pretext emprat com a detonant de la sublevació militar que va donar inici a la Guerra Civil[2] i en va avançar la data, que estava prevista per finals del mes de juliol.

Una de les explicacions més acceptades és que la seva mort fou una revenja per l'assassinat del tinent José Castillo hores abans. Arran de la publicació d'un article del diari ultredretà El Imparcial s'hi van voler establir però relacions amb la masoneria. En una carta al director publicada pel diari El País el 28 de setembre de 1978, Urbano Orat de la Torre (Melilla, 1904 – Madrid, 17/09/1982) ho desmenteix.[3]

Al seu enterrament ja existia un clima de revenja procliu a la consecució d'un cop d'estat. Els assistents es van dirigir al centre de Madrid per manifestar-se i pel camí van ser escorcollats diversos cops per la Guàrdia d'Assalt i finalment tirotejats, causant cinc morts i trenta-quatre ferits.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fitxa al Congrés dels Diputats
  2. ARACIL,R., OLIVER,J. i SEGURA,A. El mundo actual 2a ed. Barcelona, 1998. Edicions UB [1a ed. 1995] ISBN 84-8338-006-4
  3. Sobre el asesinato de Calvo Sotelo; Cartas al director, publicat pel diari El País el 28/09/1978.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Salvador Muñoz Pérez
Governador civil de província de València
Coat of Arms of Valencia Province.svg

1921 - 1922
Succeït per:
Rafael García Ormaechea
Precedit per:
José Corral y Larre
Ministre d'Hisenda
Escudo de España 1874-1931.svg

1925 - 1930
Succeït per:
Francisco Moreno Zuleta